Translate

dimecres, 25 de gener del 2017

IOGA ADAPTAT I LA SINDROME DE DOWN



Relaxació i tonicitat a la síndrome de Down

Alguns dels trastorns més comuns soferts per les persones amb síndrome de Down són els problemes lligats a les articulacions i la baixa tonicitat muscular. Al nostre país, la reconeguda mestra de ioga Indra Devi va ser una de les pioneres a recomanar la mil·lenària disciplina per treballar amb aquestes dificultats i alhora millorar l'acompliment intel·lectual a través dels exercicis de respiració.

Els estudis han demostrat que el ioga és àmpliament beneficiós per a les persones amb aquesta condició i que sota l'observació i l'assessoria d'un metge i la supervisió d'un professional capacitat o terapeuta, la pràctica del ioga pot millorar la força, el to i la consciència corporal, ampliant el rang de moviment.

La laxitud de lligaments i la falta de to muscular (hipotonia) produeix hipermobilitat en les articulacions, el que pot portar diversos problemes motrius. El ioga ajuda a estirar i tonificar el cos sencer a enfortir els músculs i lligaments a través de tot un seguit de postures de peu especialment beneficioses per a ròtules i turmells inestables i febles i peus plans.

Després, les postures més dinàmiques, que impliquen torsions poden resultar d'ajuda per fer massatges i estimular els òrgans interns, donant alleujament a dolències digestives típiques i restrenyiment. 

La disfunció tiroïdal, que afecta el creixement i el metabolisme, és també sovint una preocupació relacionada amb els nens amb síndrome de Down. Una pràctica regular del ioga pot estimular la glàndula tiroide a través de postures específiques que generen gran alleujament i prevenen malestars.

Per als nens amb síndrome de Down, el ioga ajuda a portar la consciència del cos i augmenta la capacitat de concentració i la memòria. Els exercicis de respiració o pranayama ajudaran a alleujar la hipertensió pulmonar i proporcionen un entrenament segur per als nens amb cardiopaties congènites associades sovint amb la síndrome. A més poden alleujar la congestió nasal i ajudar a protegir contra problemes pulmonars. Les tècniques de relaxació a través de la respiració conscient i les imatges guiades, són especialment agradables i efectives per crear calma interior i millorar la concentració.

La relaxació muscular progressiva entrena des de la respiració estableix cada vegada més grans connexions entre el cos i la consciència, a més d'alliberar oxitocina, l'hormona del benestar. Si el ioga s'incorpora lentament en la vida del nen es podran observar a més beneficis com la reducció de la hiperactivitat, emocions més equilibrades i millor concentració, coordinació i domini corporal.

Finalment, és important considerar que l'augment de pes i una certa tendència a la inactivitat propis de la condició poden exacerbar problemes cardíacs i respiratoris, el que implica una menor qualitat de vida. Per tant, una pràctica habitual d'exercici enfocat en el treball respiratori i en el to muscular és imprescindible per a les persones amb síndrome de Down, tant per al seu benestar físic com emocional.


Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo(castellano)

Més info: 

IOGA ADAPTAT

IOGA ADAPTAT I TDH



Aplicació en nens amb TDAH

Són diverses les línies d'estudi que treballen a aclarir l'impacte beneficiós de les pràctiques meditatives i de ioga a nens amb trastorns de desatenció i hiperactivitat.

Pauline Jensen, investigadora de l'Escola de Comportament i Ciències de Salut Comunitària de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Sydney, va publicar un revelador article a la revista "Journal of Attention Disorders", on assegura que el ioga augmenta la concentració, promou la disciplina mental i física i indueix a la confiança dels nens i joves amb TDAH. 

El seu estudi es va basar en el seguiment de nens d'entre 8 i 13 anys d'edat que van practicar ioga una vegada a la setmana durant cinc mesos, reportant al finalitzar l'experiència una major concentració que aquells que seguien un tractament convencional. Si bé aquestes dades no proporcionen un fort suport per a l'ús del ioga com a tractament exclusiu per al TDAH, en part a causa de que l'estudi va ser dut a terme amb un grup reduït de participants, si es suggereix que pot tenir mèrit com un tractament complementari .

Un estudi similar va ser dut a terme a Alemanya l'any 2006, allà va poder comprovar que els nens que rebien tractament farmacològic es van veure beneficiats per l'addició del ioga com a pràctica habitual. El maneig adequat de la respiració hauria estat responsable d'una millor concentració reflectida en el seu desenvolupament acadèmic.

Més recentment, un estudi realitzat a Austràlia a la Unitat d'Investigació de Teràpies Naturals de l'Hospital Real de la Dona, i en col·laboració amb l'Institut de Psiquiatria del "Kings College" de Londres, va fer-se palès una notable millora dels símptomes de TDAH en un grup de nens d'entre 4 i 12 anys que durant tot just 6 setmanes van ser entrenats en Meditació Sahaja Ioga com a coadjuvant al seu tractament habitual amb medicaments.

En comparació amb el grup que no va rebre el programa de ioga, els nens que van aprendre a meditar van mostrar una reducció significativa dels principals símptomes d'hiperactivitat, impulsivitat i manca d'atenció. Altres beneficis secundaris van ser una millora en la relació amb els seus pares i en l'autoestima.

D'altra banda, els instructors de ioga asseguren que un programa de ioga focalitzat en nens amb TDAH es concentra en postures corporals que podrien millorar la funció cerebral en estimular els hemisferis esquerre i dret del cervell.

El ioga també col·laboraria mitjançant la creació de rutines repetitives i sistemàtiques que reuneixen ment i cos, afinant el sistema d'atenció del cervell. 

Alguns pares i metges creuen que el ioga podria arribar a reduir i eventualment substituir la dependència del nen als medicaments receptats i altres creuen que hauria de ser més aviat un complement a la medicació i la teràpia. Però atès que hi ha diferents graus de TDAH no hi ha una única visió sobre aquest tema. No obstant això, la majoria dels metges està d'acord amb que pot incorporar-se una pràctica diària de ioga per a un nen amb TDAH sense problemes per tractament. 

Per concloure no hem d'oblidar que amb totes les pressions i les expectatives que recauen sobre els nens amb trastorns del desenvolupament i de l'aprenentatge, la pràctica del ioga a més de proporcionar un camí alternatiu per millorar les seves habilitats físiques, mentals i socials, pot tenir una profunda influència en la seva autoimatge, sovint malmesa per la frustració i la sensació d'incapacitat.

Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo(castellano)

Més info: 

IOGA ADAPTAT

BENEFICIS DEL IOGA ADAPTAT

Beneficis del ioga en persones amb autisme

A finals de 2012, un equip de la Universitat de Nova York liderat per la Professora i terapeuta Ocupacional Kristie Koenig, va desenvolupar un programa de sis mesos per mesurar els beneficis de la pràctica del ioga en nens amb trastorns de l'espectre autista.

El programa de ioga teràpia "Get Ready to Learn" (llestos per aprendre) es va dur a terme abans de cada jornada escolar durant 16 setmanes, capacitant als mestres perquè poguessin replicar amb els nens determinades tècniques de relaxació. En l'estudi van ser monitoritzats 24 nens que van practicar ioga i 22 nens que no, tots els quals rondaven entre els 5 i els 12 anys.

"Els mestres dels nens amb trastorns de l'espectre autista van notar un canvi considerable en aquells que van participar del programa, se'ls percebia molt menys agressius i amb hiperactivitat reduïda, mostrant-se més compromesos socialment, en comparació amb els nens amb TEA que no van rebre el programa ", va comunicar Koenig.

El programa va partir d'un treball amb l'espai per crear "aules tranquil·les", és a dir un marc ideal per introduir després una rutina de "exercicis de respiració, exercicis físics i posturals i, finalment, relaxació profunda i cant".

"L'estudi contribueix a l'evidència que aquesta intervenció pot reduir els comportaments que interfereixen amb l'exercici a l'aula", afirma Koenig. Tant per al seu equip com per a diferents facilitadors d'aquesta tècnica, no hi ha dubtes que el ioga és particularment decisiu a l'hora d'ajudar els nens amb autisme perquè aprenguin autoregulació. En prendre consciència del seu cos i ser conscients de la seva respiració, el ioga els brindaria la capacitat de desenvolupar estratègies pròpies per focalitzar quan percebin que comencen a sentir-se ansiosos o molestos. 

Segons l'experiència recollida per investigadors i instructors, la pràctica regular de ioga podria ser de gran ajuda per millorar la son, l'autoregulació, la concentració, i brindar una major capacitat de transició entre les activitats. Alhora ha reportat beneficis en les àrees de comportament i comunicació, com també en la millora de les habilitats motores i la coordinació.

La instructora nord-americana de ioga Elizabeth Rowan, especialista en ioga prenatal i infantil, assegura que aquesta pràctica sostinguda amb regularitat atorga set beneficis interconnectats entre si a través dels següents factors:

- Habilitats motores: els nens amb autisme sovint experimenten retards en el desenvolupament motor, que pot ser millorat amb postures tonificadores de ioga, les quals milloren l'equilibri i l'estabilitat, desenvolupen una major consciència corporal i coordinació. Amb el desenvolupament de les habilitats motores, els nens amb TEA adquireixen un major sentit del seu ésser físic en l'espai i en relació amb els altres, i poden millorar la seva manera de caminar, el que condueix al següent assoliment.

- Confiança i les habilitats socials: sovint la manca de coordinació produeix una baixa autoestima, ja que els nens poden ser assenyalats o molestats per no actuar o comportar-se com els altres, o per no poder destacar-se en esports i activitats a l'aire lliure. En aprendre autocontrol i tècniques acte-calmants a través del ioga, la confiança es veu enfortida i en interactuar més amb altres nens aconsegueixen refinar les seves habilitats socials. El mateix succeeix en aprendre a treballar en parella i en grups durant les classes de ioga.

- Integració sensorial: els nens amb autisme sovint pateixen d'un sistema nerviós molt sensible i poden resultar fàcilment sobre-estimulats per les llums brillants, noves textures, sorolls forts i els sabors i les olors intensos. La pràctica del ioga proposa un entorn contenidor i relaxant, amb llums, música i textures suaus, creant un ambient confortable, protegit d'estímuls desconeguts o agressius. D'aquesta manera es permet a l'organisme alliberar el nerviosisme d'una manera controlada, el que condueix a una sensació calmant. Aquests estímuls delicats permeten un comportament menys incontrolable, i controla els arravataments i moviments repetitius nerviosos.

- Tècniques d'afrontament per als arravataments: l'ensenyament de tècniques de respiració acte-calmant serveixen tant per al nen com per a la família; el ioga ofereix una sèrie d'eines aprofitables pels pares i germans que es poden practicar a la llar com en qualsevol entorn on sigui necessari.

- Auto-consciència: a través d'aquestes tècniques d'auto-regulació, els nens aprenen a prendre consciència del seu cos i ser conscients de la seva respiració, el que condueix a un estar més presents.

- Estimulació del cervell emocional: el ioga està lluny de ser purament físic, la combinació de moviment, treball de respiració i visualitzacions guiades anima els nens a desenvolupar la consciència de les seves emocions i de les emocions alienes. Per reforçar aquest punt, els instructors que treballen amb nens amb autisme sumen a la pràctica convencional el suport musical, el ball, els contes i altres eines que treballen en l'estimulació emocional.

- Establiment de rutines: el ioga és ordenat i coherent. Idealment, la classe es programarà al mateix temps i el mateix dia de la setmana, tenint cura que les estores de cada practicant es trobin en la mateixa disposició, la qual cosa ajuda a impartir un sentit de confiança i estabilitat. Aquest element d'ordre és molt important per a un nen amb autisme ja que li comunica estabilitat. Això mateix es trasllada a les seqüències d'aprenentatge, com la salutació al sol, les asanes i exercicis respiratoris que es realitzen en el mateix ordre durant cada classe. Això dóna suport encara més la necessitat dels nens per l'ordre, ajudant-los a construir confiança en l'entorn. 

En síntesi, a causa d'aquest abordatge específic, el ioga treballa perquè una persona amb TEA pugui sentir-se més tranquil·la i còmoda en el seu cos, disminuint el malestar físic i l'ansietat, amb la qual cosa és més fàcil per a ella poder controlar el seu comportament, aprendre noves habilitats i gaudir més relaxadament d'interaccions socials.


Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo(castellano)

Més info: 

IOGA ADAPTAT


IOGA ADAPTAT



En els últims anys diferents estudis duts a terme a les principals universitats del món, han demostrat la inavaluable aportació del ioga adaptat o terapèutic en funció de la millora de la qualitat de vida de nens i adults amb diferents discapacitats. Les més recents investigacions apunten a la feina enfocada a persones amb trastorns del desenvolupament, problemes d'aprenentatge i TDAH, obtenint excel·lents resultats en la millora del benestar físic-anímic i de les habilitats cognitives i de comunicació.

L'estil de vida actual, amb tots els seus beneficis i les seves problemàtiques, imposa sobre les persones determinats nivells d'exigència física i mental com no s'han conegut en la història de l'espècie humana. Producte d'aquestes tensions i angoixes, el "món occidental" va començar a replantejar-se moltes conductes i a mirar altres estils de vida que poguessin facilitar noves perspectives per recuperar l'equilibri perdut. Per a això van resultar de fonamental suport les diferents disciplines nascudes d'orient, entre elles el ioga hindú.

El ioga és una pràctica mil·lenària que utilitza una sèrie de postures i exercicis de respiració per ajudar a relaxar i unificar el cos, la ment i l'esperit. 

Des de fa dècades els professionals de la salut estan descobrint els amplis beneficis del ioga per a la salut, però en els últims anys va començar a generar-se un especial interès per la seva aplicació en nens i adults amb diferents discapacitats.

Hi ha diferents estils i escoles de ioga i si bé es tracta d'una pràctica holística en general, en el ioga adaptat es busca fer focus especialment en les necessitats de cada participant, tractant que cada postura o asana es presenti de manera que coincideixi amb les habilitats i capacitats del practicant.

No cal tenir un determinat nivell de rendiment físic en termes de flexibilitat o de força per practicar ioga adaptat. Tot el que es necessita és la capacitat i la voluntat d'estar present durant la pràctica, és a dir estar atents a les necessitats del cos, conscients del flux de la respiració i obrir-se per abraçar els canvis que poguessin tenir lloc en el propi interior.

D'aquesta manera s'han collit a tot el món experiències que van involucrar a persones amb diferents nivells de discapacitat motriu, sensorial o mental, més enllà de les seves limitacions. No es tracta doncs d'empènyer el cos per anar més enllà dels límits físics en l'aspiració de la pose perfecta, sinó d'aprendre a conèixer i aprofundir en la consciència ment-cos fins a aconseguir portar aquesta consciència a través de la vida quotidiana.

A més de les tensions i dificultats que tots experimentem, les persones amb discapacitat poden arribar a enfrontar molts desafiaments extra durant el dia. La qual cosa causa una quota addicional d'estrès físic, emocional i psicològic. Aquestes tensions s'emmagatzemen en el cos i s'assenten com bloquejos. I si, per exemple, la persona es troba en cadires de rodes o no té una bona coordinació motora, no compta amb les mateixes opcions d'una persona sense aquestes limitacions per alliberar les tensions a través d'una caminada o l'activitat física. De fet, la tensió pot fins i tot agreujar les limitacions de certes discapacitats, fent que determinats moviments s'experimentin com una tasca insuperable.

En aquest sentit el ioga adaptat tracta d'oferir una ajuda física i emocional per treballar amb les limitacions i accedir a les pròpies habilitats internes per alliberar la tensió. Les sessions estan enfocades a la promoció d'aquestes destreses pràctiques centrades al voltant de les postures físiques i tècniques de respiració i relaxació a través d'un procés acompanyat i d'un ritme suau, en el marc d'un ambient propici per a distendre i trobar-se amb un potencial intern.

Des del punt de vista mèdic, es va comprovar que el ioga adaptat millora la qualitat de la respiració, l'equilibri, la tonicitat muscular, la percepció espacial, la flexibilitat i la confiança en si mateix, la qual cosa pot millorar considerablement la qualitat de vida de una persona amb discapacitat. 

Per aquests motius, en països com els Estats Units i davant la gran incidència d'aquestes malalties, s'estan portant endavant programes especials per a aportar aquestes millores a nens i adolescents amb Trastorns del desenvolupament i problemes d'aprenentatge.


Les sessions regulars de ioga poden per sobretot ajudar a disminuir aquests sentiments negatius, baixant la pressió de l'ambient i augmentant la confiança. 

Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo(castellano)
Font: http://discapacidadrosario.blogspot.com.es/2013/04/yoga-adaptado-para-ninos-con-trastornos.html 25/01/2017 última consulta 09:36 

Més info:

BENEFICIS DEL IOGA ADAPTAT
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat.html

IOGA ADAPTAT I LA SINDROME DE DOWN
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-i-la-sindrome-de-down.html

IOGA ADAPTAT I TDH
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat-i-tdh.html