LA SOCIETAT INCLUSIVA ÉS COSA DE TOTS

IOGA ADAPTAT

En els últims anys diferents estudis duts a terme a les principals universitats del món, han demostrat la inavaluable aportació del ioga adaptat o terapèutic en funció de la millora de la qualitat de vida de nens i adults amb diferents discapacitats. Les més recents investigacions apunten a la feina enfocada a persones amb trastorns del desenvolupament, problemes d'aprenentatge i TDAH, obtenint excel·lents resultats en la millora del benestar físic-anímic i de les habilitats cognitives i de comunicació.

L'estil de vida actual, amb tots els seus beneficis i les seves problemàtiques, imposa sobre les persones determinats nivells d'exigència física i mental com no s'han conegut en la història de l'espècie humana. Producte d'aquestes tensions i angoixes, el "món occidental" va començar a replantejar-se moltes conductes i a mirar altres estils de vida que poguessin facilitar noves perspectives per recuperar l'equilibri perdut. Per a això van resultar de fonamental suport les diferents disciplines nascudes d'orient, entre elles el ioga hindú.

El ioga és una pràctica mil·lenària que utilitza una sèrie de postures i exercicis de respiració per ajudar a relaxar i unificar el cos, la ment i l'esperit. 

Des de fa dècades els professionals de la salut estan descobrint els amplis beneficis del ioga per a la salut, però en els últims anys va començar a generar-se un especial interès per la seva aplicació en nens i adults amb diferents discapacitats.

Hi ha diferents estils i escoles de ioga i si bé es tracta d'una pràctica holística en general, en el ioga adaptat es busca fer focus especialment en les necessitats de cada participant, tractant que cada postura o asana es presenti de manera que coincideixi amb les habilitats i capacitats del practicant.

No cal tenir un determinat nivell de rendiment físic en termes de flexibilitat o de força per practicar ioga adaptat. Tot el que es necessita és la capacitat i la voluntat d'estar present durant la pràctica, és a dir estar atents a les necessitats del cos, conscients del flux de la respiració i obrir-se per abraçar els canvis que poguessin tenir lloc en el propi interior.

D'aquesta manera s'han collit a tot el món experiències que van involucrar a persones amb diferents nivells de discapacitat motriu, sensorial o mental, més enllà de les seves limitacions. No es tracta doncs d'empènyer el cos per anar més enllà dels límits físics en l'aspiració de la pose perfecta, sinó d'aprendre a conèixer i aprofundir en la consciència ment-cos fins a aconseguir portar aquesta consciència a través de la vida quotidiana.

A més de les tensions i dificultats que tots experimentem, les persones amb discapacitat poden arribar a enfrontar molts desafiaments extra durant el dia. La qual cosa causa una quota addicional d'estrès físic, emocional i psicològic. Aquestes tensions s'emmagatzemen en el cos i s'assenten com bloquejos. I si, per exemple, la persona es troba en cadires de rodes o no té una bona coordinació motora, no compta amb les mateixes opcions d'una persona sense aquestes limitacions per alliberar les tensions a través d'una caminada o l'activitat física. De fet, la tensió pot fins i tot agreujar les limitacions de certes discapacitats, fent que determinats moviments s'experimentin com una tasca insuperable.

En aquest sentit el ioga adaptat tracta d'oferir una ajuda física i emocional per treballar amb les limitacions i accedir a les pròpies habilitats internes per alliberar la tensió. Les sessions estan enfocades a la promoció d'aquestes destreses pràctiques centrades al voltant de les postures físiques i tècniques de respiració i relaxació a través d'un procés acompanyat i d'un ritme suau, en el marc d'un ambient propici per a distendre i trobar-se amb un potencial intern.

Des del punt de vista mèdic, es va comprovar que el ioga adaptat millora la qualitat de la respiració, l'equilibri, la tonicitat muscular, la percepció espacial, la flexibilitat i la confiança en si mateix, la qual cosa pot millorar considerablement la qualitat de vida de una persona amb discapacitat. 

Per aquests motius, en països com els Estats Units i davant la gran incidència d'aquestes malalties, s'estan portant endavant programes especials per a aportar aquestes millores a nens i adolescents amb Trastorns del desenvolupament i problemes d'aprenentatge.

Les sessions regulars de ioga poden per sobretot ajudar a disminuir aquests sentiments negatius, baixant la pressió de l'ambient i augmentant la confiança. 

Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo. (castellano)
Font: http://discapacidadrosario.blogspot.com.es/2013/04/yoga-adaptado-para-ninos-con-trastornos.html 25/01/2017 última consulta 09:36 

Més info:

BENEFICIS DEL IOGA ADAPTAT
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat.html

IOGA ADAPTAT I LA SINDROME DE DOWN
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-i-la-sindrome-de-down.html

IOGA ADAPTAT I TDH
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat-i-tdh.html

AMPLIACIÓ D'USUARIS AL PROJECTE TIMOL

En el desè aniversari del Projecte TIMOL, el projecte comarcal d’inserció per a persones amb discapacitat intel·lectual portat a terme per l’IMET. El passat 4 de novembre va tenir lloc l’entrada de 16 noves persones per desenvolupar el programa individualitzat que impliqui la seva inserció al mercat de treball ordinari.

Aquesta entrada de noves persones usuàries s’ha pogut efectuar gràcies a l’acord dels 6 municipis del Garraf, doncs ha suposat l’entrada de més personal tècnic al projecte. Aquest fet significarà el proper gener l’eliminació de la llista d’espera, un tomb significatiu en la gestió d’aquest projecte que tan bons resultats ha obtingut en la resposta a les necessitats laborals de persones amb discapacitat intel·lectual. El projecte també se sustenta en el suport de les famílies, de l’ADEG i de les empreses col·laboradores (ja sigui amb pràctiques laborals o amb contractació bonificada), alhora que mitjançant el programa SIOAS de la Generalitat de Catalunya (servei integral d'orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental).   

Així, 44 persones rebran servei des del Projecte TIMOL, cadascuna des de les seves necessitats individuals: adquisició i potenciació de les habilitats laborals pròpies mitjançant l’atenció individualitzada i les accions grupals; millora de les competències professionals amb les pràctiques laborals; i intermediació laboral, seguiment i treball amb suport per a aquelles persones que han assolit la fita de trobar un lloc de treball amb contracte, per tal de donar-los suport a l’hora de mantenir-lo i de la seva promoció.

La Comissió Tècnica del projecte, formada per representants tècnics dels diferents departaments d’ocupació i serveis socials dels Ajuntaments, ha proposat l’entrada d’aquestes noves 16 persones després de realitzar una prova d’adequació del recurs a les necessitats dels usuaris, mitjançant un procés de valoració de idoneïtat. La procedència de les noves persones participants és la següent:

- 1 persona d’Olivella

- 2 persones de Sitges

- 5 persones de Sant Pere de Ribes

- 8 persones de Vilanova i la Geltrú

Al gener de 2017 hi haurà una altra important entrada d'usuaris al projecte. Per persones o famílies interessades, no dubteu en contactar amb l’equip tècnic TIMOL o amb Serveis Socials municipals.

Per més informació: Projecte Timol

Font:  

SOSCI I L'INSTITUT CAN PUIG AMB L'IFE

imatge de L'Eco de Sant Pere de Ribes

L'Institut Can Puig ha estat un dels vuit centres educatius seleccionats de tot Catalunya per començar a implementar IFE, com a prova pilot. L'assoliment d'aquest objectiu ha estat un motiu de celebració per a SOS a la Capacitat Intel·lectual i per això agraïm tots els esforços dels nostres socis i representants, que ens han dut fins aquí. Ara queda seguir treballant fermament per assolir el següent pas: La implementació de  formació continuada que permeti a les persones amb discapacitat intel·lectual seguir formant-se amb independència de l'edat i de si tenen feina. 

Enhorabona doncs per haver aconseguit "conscienciar a les administracions de que la tutela dels discapacitats intel·lectuals no és que sigui necessari, si no que és imprescindible" en paraules de la nostra presidenta na Teresa García Marín.

PLA PILOT - IFE - ITINERARIS FORMATIUS ESPECÍFICS

El Govern ha aprovat avui la creació del pla pilot experimental d’Itineraris Formatius Específics (IFE), per a alumnes amb discapacitat intel·lectual lleu o moderada. El nou projecte està adreçat a alumnes d’entre 16 i 20 anys amb necessitats educatives especials associades a discapacitat intel·lectual lleu o moderada que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i els alumnes que hagin obtingut el títol de graduat en ESO i que no es puguin acollir als ensenyaments de formació professional.

L’objectiu del pla pilot, que aquest curs oferirà cent places en vuit centres públics, és “afavorir la inserció laboral” i “donar resposta a un col·lectiu que ha estat molt penalitzat per la reducció dels recursos per part del Govern central”, segons ha explicat la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

Amb aquest pla pilot, la Generalitat promou i garanteix ofertes formatives adreçades específicament a persones amb discapacitat reconeguda que no estiguin en disposició de seguir els itineraris de formació professional ordinaris.

Aquest Pla té una durada de 4 anys, des del curs escolar 2016-2017 al 2019-2020. El primer any, que coincideix amb el curs acadèmic 2016-2017, l’experiència pilot es durà a terme mitjançant 8 grups escolars amb una previsió d’oferta màxima de 100 places, i s’implantarà en 8 centres educatius de formació professional ordinaris i d’educació especial públics.

La matriculació als cursos tindrà lloc al setembre i els estudis s’iniciaran la primera quinzena del proper mes d’octubre. L’oferta d’itineraris formatius específics –que s’adapten als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge dels alumnes- respondrà a dos perfils: auxiliar en vendes i atenció al públic i auxiliar en cura d’animals i espais verds.

Així, el Govern vol donar resposta a les necessitats de qualificació i d’inserció laborals dels alumnes amb discapacitats que ho requereixin, a fi de potenciar-ne l’autonomia personal. Alhora, vol oferir al col·lectiu una formació, en acabar l’educació secundària obligatòria, que garanteixi, d’acord amb les seves capacitats, l’assoliment de competències professionals que els facilitin la transició a la vida adulta i la integració social per mitjà del treball.

L’acord de Govern dóna compliment a la Llei d’educació de Catalunya, que disposa que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva. Tanmateix, en l’àmbit de la formació professional inicial es determina que s’han de facilitar itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge, amb una organització flexible de l’oferta i dels horaris que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per fer efectiu el principi d’inclusió.

També s’acompleix amb allò que estableix a la Llei de formació i qualificació Professionals, que determina l’adaptació de cicles formatius en contingut i nivell com a garantia d’èxit per acreditar determinades competències i donar resposta a la diversitat de capacitats i interessos dels alumnes; la creació o adaptació d'itineraris formatius amb una durada de fins a quatre anys; i l’accés a la formació professional bàsica sense haver de renunciar al títol de l’educació secundària obligatòria i sense límit d’edat.

Requeriment d'incompetència contra el decret estatal que regula l’avaluació final a l’educació secundària i al batxillerat

També en l’àmbit de l’Ensenyament, el Govern ha acordat presentar un requeriment d'incompetència davant el Govern de l'Estat contra el Reial decret que regula les proves de l'avaluació final d'educació secundària i de batxillerat establertes en la llei d’educació estatal.

Per a la consellera Ruiz, “no té cap mena de sentit i és segregador condicionar l’obtenció del títol d’ESO a un examen extern”. Partint d’aquesta base, el Govern ha presentat un recurs contra la regulació d’aquestes proves perquè considera que el decret vulnera la competència de la Generalitat en matèria educativa i la competència en matèria de llengua pròpia i, a més a més, suposa una vulneració del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya establert per l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Es tracta del pas previ per al plantejament d’un conflicte de competència davant del Tribunal Constitucional.

Font: http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/6721/govern-aprova-creacio-pilot-ditineraris-formatius-especifics-alumnes-discapacitat-intellectual.html?mode=static

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'EIX DIARI

Teresa García 

presidenta de l’entitat ribetana SOS a la Capacitat Intel·lectual

"El sistema inclusiu d'educació al Garraf està esdevenint un fracàs"

La reducció de 24 a 16 places al PFI a l’INS Can Puig 

fa que es qüestioni el futur dels joves amb discapacitat intel·lectual.

La situació formativa al Garraf pels joves amb discapacitat intel·lectual es troba a la corda fluixa. El PFI (Pla de Formació Inicial) de l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes ha reduït les seves places de 24 a 16, i ha complicat la situació pels joves amb discapacitat de la comarca. Teresa García, presidenta de l’entitat ribetana SOS a la Capacitat intel·lectual, comenta que malgrat que “la comarca del Garraf és una zona preferent” per aquests joves (principalment per la formació professional adaptada que ofereix), valora que amb aquesta nova situació els deixa abandonats després de tota la formació i habilitats que se’ls ha donat.

No està clara encara quina serà la solució per aquest joves. El Departament d’Ensenyament ha recomanat a alguns dels afectats que es matriculin a l’ESO (si encara poden fer-ho per raons d’edat) i que siguin mig atesos al PFI, mentre que a alguns altres se’ls permet repetir les pràctiques per no ocupar lloc de matrícula. Es tracta doncs, d’un PFI que el següent curs comptarà amb menys recursos (passarà de tenir 3 a 2 professors) i ara es busquen solucions per complir amb els seus serveis.

Aquesta situació s’ha agreujat, en part, amb el no als pressupostos, i Teresa García ha especificat que les competències per desencallar aquesta situació la té la Generalitat amb els nous pressupostos, ja que “els ajuntaments no tenen recursos ni competències per solucionar el problema, i la seva bona voluntat només arriba a posar pedaços molt valuosos però insuficients".

La situació en la que ha quedat el PFI de l’Institut Can Puig està normalitzant un nou escenari que preocupa des de SOS a la Capacitat intel·lectual: “comencem a tenir nois al carrer i les administracions fan tard en els seus intents d'atendre a adults amb discapacitat intel·lectual”. Sobretot, Teresa García posa èmfasi en quins són els nivells d’inclusió d’aquest jovent: “La societat en general tampoc no està preparada per assumir que ha de ser plenament inclusiva. En el món de l'oci pot ser més o menys acceptat, però en el món laboral l'actitud és plenament insatisfactòria”.

Una altra de les principals preocupacions és el pas de la formació a la feina d’aquest joves, que s’està convertint en un procés llarg i amb constants travetes administratives, i és per això que la presidenta de l’entitat considera que “el sistema inclusiu d’educació al Garraf està esdevenint un fracàs, no pedagògic, sinó social” per la seva incapacitat de normalitzar el pas de la formació al treball dels joves. El Timol, el projecte per a la inserció de persones amb discapacitat psíquica a les empreses del Garraf, fa anys que està treballant per alleugerir aquesta situació, i segons explica Teresa García, aquest any hi ha voluntat d'intensificar aquesta tasca. De tota manera considera que els ajuntaments només substitueixen la feina que hauria d’estar fent la Generalitat.

Des de SOS a la Capacitat intel·lectual, han destacat que la situació desitjable seria que els darrers anys de formació dels joves discapacitats siguin coordinats pel Departament de Treball i el Departament d’Ensenyament alhora, per tal de que desenvolupin millor les habilitats professionals i de la vida autònoma, però també perquè tots puguin aconseguir una feina en un centre de treball ordinari i fer un seguiment de la situació per aconseguir unes bones relacions laborals. “La Generalitat ha de deixar d'atendre els centres. Els centres no són l'objectiu sinó que només han de ser una eina per aconseguir l'objectiu: una societat inclusiva on totes les persones amb discapacitat intel·lectual siguin ciutadans de ple dret”, remarca la presidenta de l’entitat.

Per desencallar la situació, des de SOS a la Capacitat intel·lectual també s’han fet diversos contactes amb les administracions i els partits polítics a Catalunya per donar a conèixer les preocupacions dels afectats. “Pensem que més enllà de les nostres conviccions i de les nostres ideologies tenim la obligació de parlar amb tots els partits polítics i en tots els àmbits (local i nacional)”, explica Teresa García i diu que ja han contactat amb tots ells excepte amb Ciutadans i les CUP, amb qui tenen pendent fer-ho. “L'acolliment ha estat divers i de manera aleatòria, independent a la ideologia. A primer cop d'ull totes les formacions polítiques es mostren sensibles, però mentre Junts pel sí (els contactes han estat amb membres d'ERC) hi ha hagut una defensa aferrissada de la política feta pel Govern”.

FONT:
Publicat a EIX DIARI per LAERKE SAURA a SANT PERE DE RIBES el 27-06-2016 08:49
http://m.eixdiari.cat/doc.aspx?idDocument=64168

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ECO

SOCIETAT INCLUSIVA

La CE ha de garantir una adequada inversió en els serveis 

basats en la comunitat amb recomanacions específiques

La Comissió Europea (CE) va publicar recentment aquest 2016 les seves recomanacions específiques per a cada país (CSR) als Estats membres. Després de les declaracions positives sobre com l'atenció social la forma i el suport ha de ser proporcionat en els últims anys per l'Oficina Europea Com missió, el ​​grup d'experts europeus sobre la transició d'Institucional de Base Comunitària d'Atenció (EEG) dóna la benvinguda a diverses iniciatives que promouen una atenció de qualitat i suport i l'accés a l'ocupació i l'educació inclusiva per als grups desfavorits. No obstant això, l'enfocament general en l'austeritat serà perjudicial per a la transició als serveis basats en la comunitat a Europa, si no hi ha garanties disponibles per a la inversió pública en aquesta àrea.

A Europa, milions de nens, persones amb discapacitat, gent gran, persones sense llar i els d'altres grups desfavorits viuen en institucions segregades, excloses de la societat en general. Sense el suport adequat, centrat en la persona a la comunitat, que és accessible per a totes les persones i les seves famílies, la institucionalització lamentablement no es dóna. Això viola el seu dret a viure de forma independent o per ser criats per la seva família i tenir opcions i control sobre la seva vida, igual que altres persones. Atès que les persones en els entorns institucionals segregades són generalment incapaços de participar en l'educació general o el mercat de treball obert, l'impacte econòmic i social de la seva exclusió és molt alt.

Estudi Prospectiu Anual 2016 de la CE dóna suport plenament aquest argument i ha instat "infraestructura social (a) proporcionar en una forma més flexible, personalitzada i millor integrada per promoure la inclusió activa de les persones ...". La seva anàlisi de la pobresa i l'exclusió social també va argumentar que "l'accés a l'assistència sanitària d'alta qualitat des de molt jove és indispensable per a les persones per créixer i viure de forma saludable i que contribueixen a la societat".

El EEG es complau amb diverses còpies dels CSR compromís de la Comissió Europea per a la transició d'una assistència institucional a la comunitat. La recomanació de la RSE a Estònia de "garantir la prestació i accessibilitat dels serveis públics d'alta qualitat, especialment els serveis socials, a nivell local, entre altres coses mitjançant l'adopció i l'aplicació de la reforma del govern local proposat" és un pas molt positiu. El mateix pot dir-se de l'RSE  a Romania que "millora l'accés als serveis públics integrats".

A l'EEG, però, li segueix preocupant que aquestes recomanacions socials positives poden no estar suficientment protegides i enfortides per davant de les recomanacions en matèria de consolidació fiscal, incloses en la majoria dels CSR. Per exemple, mentre que Espanya rep CSR positius relacionats amb una millor coordinació dels serveis regionals d'ocupació amb els serveis socials o per millorar els sistemes de suport de la família, incloent l'accés als serveis d'atenció infantil de qualitat i atenció a llarg termini, també rep la recomanació de "garantir una duradora correcció del dèficit excessiu d'aquí a 2017, reduir el dèficit públic al 3,7% del PIB el 2016 i al 2,5% del PIB el 2017 ". És indispensable per assegurar que les recomanacions fiscals no influeixin en l'execució de les socials.

Luk Zelderloo, copresident de l'EEG i secretari general de l'Associació Europea de Proveïdors de serveis per a les persones amb discapacitat, sosté que "la Comissió Europea ha d'incloure garanties per a la inversió pública en l'àrea d'infraestructura social de qualitat en les recomanacions relacionades amb la consolidació fiscal. Això garantiria que la Comissió Europea contribuís positivament a la transició a l'atenció basada en la comunitat, alhora que roman dins de les competències dels seus acords fiscals ".

L'EEG demana a la Unió Europea que s'ha continuar la lluita contra la segregació de les institucions i per la creació de comunitats inclusives en totes les seves polítiques i activitats, fins i tot més enllà de l'ús dels European Structural and Investment Funds.

Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb Inclusion Europe

Secretaria en secretariat@inclusion-europe.org o Thomas Bignal, Oficial de Polítiques EASPD a thomas.bignal@easpd.eu

Documents pertinents:

Directrius europees comunes sobre la transició 

d'Institucional d'Atenció a la Comunitat

Kit d'eines sobre l'ús de fons de la Unió Europea 

per a la transició d'Institucional d'Atenció a la Comunitat

NOTA DELS AUTORS:

El grup d'experts europeus (EEG) en la transició d'Institucional de la comunitat basada en Cura consta de les següents organitzacions: COFACE (Confederació d'Organitzacions Familiars de la UE), EASPD (Associació Europea de Proveïdors de Serveis per a les Persones amb Discapacitat) , EDF (Fòrum Europeu de la Discapacitat), ENIL / Eccl (Xarxa Europea de Vida Independent / Coalició Europea per a la Vida comunitària), ESN (European Social Network), Eurochild, FEANTSA (Federació Europea d'Organitzacions nacionals que treballen amb Persones sense Llar), Inclusion Europe, Lumos, Salut Mental a Europa, així com l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans - Oficina regional per a Europa i l'UNICEF.

font: 

http://www.e-include.info/news/398-ec-must-safeguard-adequate-investment-in-community-based-services-in-country-specific-recommendations

http://inclusion-europe.eu/?lang=es

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ALTAVEU

EL TIMOL és un projecte que té com a propòsit la inclusió a l’empresa ordinària de persones amb alguna discapacitat intel·lectual, mitjançant la metodologia de treball amb suport. I s’adreça a les persones aturades amb discapacitat intel·lectual dels municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Cubelles que vulguin treballar a l’empresa ordinària i considerin que necessiten un suport per fer-ho i a les empreses que vulguin apostar per un/a treballador/a capaç. D'això i molt més en parla Teresa García Marín amb la Bàrbara Scuderi a L'Altaveu...

DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN

«Atenció Integral a les Persones amb Discapacitat Intel·lectual», 

a càrrec de la Sra. Teresa García Marín, Presidenta de l'Associació SOS a la Capacitat Intel·lectual i na Mayte Duarte, Humanista (GIRCHE-UOC-UB)

ATENCIÓ INTEGRAL A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.

També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

PER A UNA SOCIETAT INCLUSIVA GARANTIDA 

PER LA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA COM A DRET FONAMENTAL

En el moment en què el Parlament de Catalunya es posa a confeccionar una constitució per a la República de Catalunya. Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual impulsem un article que garanteixi i blindi una societat inclusiva pel nostre país. Un article que impedeixi lleis que no respectin aquest principi, i que impulsi totes les iniciatives legislatives per tal que el nostre país tingui una legislació veritablement inclusiva, independentment dels governants i legisladors que tinguem en el futur. L'article que proposem diu:

 "La societat catalana es defineix com a una societat inclusiva i cap persona pot ser exclosa per motiu de la seva discapacitat. En aquest sentit, els poders públics vetllaran per eliminar totes les barreres, del tipus que sigui, que la dificultin" 

CULTURA I HUMANITATS AL SERVEI D’UNA SOCIETAT INCLUSIVA

Si la cultura és tota aquella informació que no es transmet genèticament i la intel·ligència és la capacitat d’adaptació al medi,  la societat inclusiva és composa dels membres més capacitats. La matèria de l'Univers està ordenada. La força de gravetat fa que la matèria s'agrupi formant estructures. Des de les més simples, com els estels o els sistemes solars, fins a les gegantines muralles de galàxies. No tots manifestem la mateixa capacitat, però tots som part dels esclats de genialitat.

            

Per que tots hem de ser ciutadans de ple dret i nosaltres hem d’assolir la fita de deixar de ser i considerar a l’altri com a un recurs humà. I ens caldrà fer-ho tots junts per mantenir què el que realment som, humans amb recursos. La capacitació o discapacitació és als ulls del que qualifica. I ens cal una educació plena de tots per a tots amb propostes fermes i tangibles. Calen estudis i programes pilot de l’impacte del projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual'.

ORGANITZADA PER

 l'Associació per la Síndrome de Down d'Andorra-ASDA

Marta Pérez Carabias

Presidenta de l'Associació per la

Síndrome de Down a Andorra

ASDA

Lloc: Sala Àgora al Carrer Prat de la Creu 70, 

al costat del Servei de Circulació d'Andorra la Vella

Horari: Dia 17 de març  a les 19:00 hores.

Agraïm la seva atenció i esperant la seva assistència, 

aprofitem l'avinentesa per saludar-los cordialment.

SOS a la Capacitat intel·lectual

entitat sense ànim de lucre amb NIF G66692153

Mail: sos.alacapacitatintel.lectual@gmail.com

Blog: http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/

Facebook: www.facebook.com/sosci2016

Twitter: @SOSci2016  - #SOSci2016

AMB RÀDIO MARICEL

Neix una associació destinada a garantir sortides laborals per a persones amb discapacitats intel·lectuals. 12:42, DILLUNS, 29 FEBRER 2016

Amb l’objectiu de combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’aconseguir feina després del seu període de formació acadèmica, ha nascut l’associació “SOS a la capacitat intel·lectual”. La seva impulsora, Teresa Garcia, al costat de Mònica Vázquez i Mayte Duarte, ens comenten les vivències que les han mogut a posar en marxa aquesta iniciativa.

http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2016/02/29/sos_29022016.mp3

http://www.radiomaricel.cat/2016/02/29/neix-una-associacio-destinada-a-garantir-sortides-laborals-per-a-persones-amb-discapacitats-intel%C2%B7lectuals/

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ECO DE SITGES

Neix una associació al municipi per garantir que les persones amb discapacitat

 tinguin les mateixes oportunitats de crear el seu projecte de vida

FONT:
Alejandra Chacón de Azúa Publicat 19 de febrer de 2016
L'ECO DE SANT PERE DE RIBES - Suplement mensual
lecodesitges.cat

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per ALDIA.CAT

Una associació impulsa un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual

L'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual s'ha constituït amb l'objectiu d'impulsar un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual davant de la situació que viu el col·lectiu, sobretot en el seu pas al mercat laboral.

   Els objectius de l'associació, constituïda a Sant Pere de Ribes (Barcelona), passen per aconseguir que els discapacitats intel·lectuals es converteixin en membres actius de la societat en tots els àmbits, instar les administracions perquè ho facin possible i sensibilitzar la societat a valorar-los "per les seves capacitats".

   El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.

   També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

   La presidenta de l'associació i una de les impulsores del projecte, Teresa García, ha explicat a Europa Press que cal una estructura que tuteli les persones amb discapacitat intel·lectual "diferent de l'actual", i ha advocat per aprofitar els canvis legislatius que la situació política actual pot originar per definir-se com una societat inclusiva.

   Ha explicat que han fet arribar el projecte a diferents departaments de la Generalitat com Ensenyament; Presidència; Empresa i Coneixement, i Treball, Afers Socials i Famílies, i que ara amb el nou Govern volen reprendre el contacte; i també mantenen contacte amb l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes (Barcelona) i la Fundació Catalana de La Síndrome de Down.

   García, que va col·laborar en l'elaboració del Pla Director d'Educació Especial de Catalunya, ha remarcat que els agradaria que el seu projecte pogués ser utilitzat com un corpus legislatiu d'atenció integral als discapacitats intel·lectuals i es pugui produir una reconversió de tot el sistema d'atenció.

"AMB DRET A L'ATENCIÓ"

   Entre les propostes que recull el projecte que impulsa l'associació hi ha la reconversió dels centres ocupacionals i fundacions que proporcionen treball i fer centres de referència, on s'asseguri el benestar laboral i ocupacional dels usuaris i avaluïn les seves necessitats i capacitats per encarar una inclusió laboral.

   La presidenta de l'associació ha assegurat que la societat actual ha evolucionat molt en la inclusió, però que cal encara un canvi de paradigma: "No han de ser persones mereixedores d'atenció, sinó que els hem de considerar ciutadans amb dret a aquesta atenció", ha remarcat.

FONT:

ALDIA.CAT

Publicat 13/02/2016 12:23:15CET

BARCELONA, 13 Febr. (EUROPA PRESS) 

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per EIX DIARI

De l’educació a la feina: neix un nou projecte per ajudar el benestar laboral de les persones amb discapacitat

Un dels obstacles que es troben les persones amb discapacitat intel·lectual és el de donar el pas de l’educació a la feina. Per això Teresa García, juntament al seu marit Eugeni Caireta, han creat un projecte que l'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual ha fet seu, amb el principal objectiu de crear unes garanties fermes per aquestes persones per vetllar pel seu benestar laboral al llarg de la seva vida. “El model ideal que proposem des de SOS a la Capacitat Intel·lectual, seria aquell en el qual les persones no fossin valorades per la seva discapacitat, sinó per les seves capacitats”, determina la fundadora de l'associació, Teresa García. El projecte ja ha estat presentat a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i a les conselleries d’Ensenyament i d’Empresa i Ocupació i Benestar Social.

Teresa García és mare d’un fill amb síndrome de Down de 21 anys, que actualment està cursant l’últim curs de formació professional (FPI) a l’institut Can Puig de Sant Pere de Ribes, d’on són residents, una situació que ha acostat a aquesta família a la mancança de garanties que tenen aquestes persones.

El projecte vol combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual quan acaben la seva formació i arriba el seu moment de trobar feina: “Una persona amb discapacitat intel·lectual, quan neix –o quan es troba amb aquesta discapacitat, és atès pel departament d'Ensenyament quan és nen, o per Benestar Social quan és adult. Quan aquests departaments han considerat que llur tasca ha acabat, la persona passa per l'Equip de Valoració i Orientació laboral, que cataloga la discapacitat en percentatges i orienta el futur d'aquesta persona”. El procés esmentat per Teresa García, però, presenta alguns inconvenients de cara al futur d’aquestes persones: “aquesta valoració és feta amb una sessió que sol durar uns quinze minuts en els quals, menystenint moltes vegades els informes dels educadors que els han tractat, fan aquesta orientació”. L’orientació sovint conclou en que aquestes persones siguin enviades a tallers ocupacionals (el TEGAR en el cas del Garraf), ja que és “de les úniques sortides que pot oferir l’administració”.

Els canvis que es proposen des de SOS a la Capacitat Intel·lectual són variats. La base pel canvi seria la de que els processos d’inserció al mercat laboral siguin públics i de qualitat i es doni una atenció universal, de tal manera que hi hagi un centre de referència que s’encarregui de garantir un benestar econòmic mínim per aquestes persones, que no tinguin períodes d’inactivitat, i que tothom tingui una feina en un centre de treball ordinari. Seguint aquestes directrius, l’entitat té tot un ventall de propostes per promoure el canvi, com potenciar la formació professional i continuada de la vida d’aquestes persones. “No pot ser que als 21 anys els alumnes hagin de deixar la seva formació i llançar-se sols al mercat laboral, de manera més precoç que la majoria de joves del nostre país”, valora Teresa García. La lluita perquè aquestes persones no quedin en períodes d’inactivitat també és un dels eixos importants, ja que per ells deriva “a un abandonament personal” i “a desaprendre coses que ja tenen assumides o a malalties que se sumarien a la pròpia discapacitat, com envelliments prematurs”

FONT:

LAERKE SAURA SANT PERE DE RIBES 18-01-2016 12:04

http://m.eixdiari.cat/doc.aspx?idDocument=60305

DRETS FONAMENTALS

Els drets constitucionals, denominats també drets fonamentals i garanties individuals, són aquells drets humans garantits amb rang constitucional que es consideren com essencials en el sistema polític que la Constitució funda i que estan especialment vinculats a la dignitat de la persona humana. 

És a dir, són aquells drets que dintre de l'ordenament jurídic gaudeixen d'un estatus especial quant a garanties (de tutela i reforma). 

És conegut el plantejament filosòfic-antropològic que on neix una necessitat sorgeix un dret; aquest plantejament tan lògic apareix per primera vegada en obres com "La República" del gran filòsof Plató.

• Concepte Objectiu. Essència de l'estructura jurídic política de la nostra constitució, l'estat social de dret no pot existir sense el reconeixement i l'exercici dels Drets Fonamentals.

• Concepte subjectiu, àmbit limitat de l'individu imprescindible per al desenvolupament i la llibertat de les persones, és nucli bàsic i irrenunciable de l'estatut jurídic de l'individu.

• Límits Interns, el contingut del dret no deu ser transgredit per altres persones o poders, ja que s'estaria atemptant a la dignitat de la persona.

• Límits Externs, imposat per l'ordre jurídic de manera expressa, limita les manifestacions ideològiques, protegint d'aquesta manera els drets d'altres persones.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (també denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans) és la màxima autoritat judicial per a la garantia dels drets humans i llibertats fonamentals en tota Europa. 

Es tracta d'un tribunal internacional davant el qual qualsevol persona que consideri haver estat víctima d'una violació dels seus drets reconeguts pel Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals mentre es trobava legalment sota la jurisdicció d'un Estat Membre del Consell d'Europa, i que hagi esgotat sense èxit els recursos judicials disponibles en aquest Estat, pot presentar una denúncia contra dit Estat per violació del Conveni. 

Aquest Conveni és un tractat pel qual els 47 Estats Membres del Consell d'Europa (tots els Estats europeus excepte Bielorrusia) han acordat comprometre's a protegir els drets humans i les llibertats fonamentals, tipificarlos, establir el Tribunal i sotmetre's a la seva jurisdicció, és a dir, acatar i executar les seves sentències. 

L'execució de les sentències del Tribunal pels Estats Membres que han estat condemnats està supervisada pel Comitè de Ministres, òrgan decisorio del Consell d'Europa compost per un representant de cada Estat Membre.

El Tribunal té la seva seu en la ciutat d'Estrasburg.

Els drets humans i llibertats fonamentals tipificats en el Conveni, en la Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides i en la Carta Europea de Drets Fonamentals de la Unió Europea són, en substància, els mateixos.

TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS

http://www.echr.coe.int/Documents/Questions_Answers_CAT.pdf

DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS

http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf

CARTA EUROPEA DE DRETS FONAMENTALS

http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Definició: discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza pel fet de tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb malaltia mental.

L’AAIDD (Associació Americana per a la Discapacitat Intel·lectual i les Discapacitats del Desenvolupament), referent en aquest camp des de mitjans de segle XIX, en la darrera definició de 2009 considera que “la discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en les capacitats adaptatives conceptuals, socials i d’adaptació pràctica. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys” (AAIDD, 2010).

El discapacitat intel·lectual no és tan sols el nivell intel·lectual, ni les habilitats d'adaptació; són ambdues coses, iniciades en el transcurs del desenvolupament que, en l'entorn físic, social i cultural on viu aquesta persona, suposen una limitació important del seu funcionament. Així doncs, la discapacitat és una expressió de les limitacions en el funcionament individual dins un context social i que representa una desavantatge substancial per la persona” (AAMR, 2002, 15).

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més aprendre habilitats socials i intel·lectuals per actuar en diferents situacions.  I és en entorns inclusius on poden desenvolupar moltes més habilitats.

Per tant, depèn tant de la pròpia persona com de les barreres o obstacles que té al voltant. Si aconseguim un entorn més fàcil i accessible, les persones amb discapacitat intel·lectual tindran menys dificultats, i per això, la seva discapacitat no tant sols semblarà menor, farà factible certs graus d’autonomia i autogestió.

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més que als altres aprendre, comprendre i comunicar-se.

La discapacitat intel·lectual generalment és permanent, és a dir, per a tota la vida, i té un impacte important en la vida de la persona i de la seva família.

És important assenyalar que:

• La discapacitat intel·lectual no és una malaltia mental.

• Les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadans i ciutadanes com la resta.

• Cadascuna d'aquestes persones tenen capacitats, gustos, somnis i necessitats particulars. Com qualsevol de nosaltres.

• Totes les persones amb discapacitat intel·lectual tenen possibilitat de progressar si li donem els suports adequats.

Hi ha molts tipus i causes diferents de discapacitat intel·lectual. Alguns s'originen abans que un nadó neixi, altres durant el part i altres a causa d'una malaltia greu en la infància. 

Fonts:

http://benestar.gencat.cat/
http://comitebioetica.cat
http://www.dincat.cat/ca
http://www.plenainclusion.org/
http://sid.usal.es/

PROPOSTA PER A UNA NOVA CONSTITUCIÓ

Tal com des de SOS a la Capacitat Intel·lectual vam proposar el proppassat dijous 28 de gener a la presentació de la LADD, i a les associacions corresponents entre elles DINCAT i la FUNDACIÓ AURA.

Hem d'aprofitar el moment polític en què des del Parlament de Catalunya es proposa fer una constitució per una possible República Catalana i a les Corts espanyoles hi ha una majoria de partits que plantegen una actualització de la constitució espanyola, per introduir un article  on s'asseguri que la societat sortint d'aquest nou text o textos constitucionals serà una societat inclusiva pel nostre país, més enllà d'ideologies i simpaties partidistes. 

Per això volem comunicar a tots els membres de la nostra societat que des d'aquest punt de vista és necessari que les entitats que treballem amb l'objectiu d'una societat inclusiva fem acció conjunta i proposem un article, motiu pel qual us convidarem a participar en la campanya de recollida del màxim de signatures, que per la seva presentació, cal acompanyar. 

Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual considerem que aquest procés corre pressa. per tal que quan el procés de redacció de la constitució s'obri estiguem preparats. Nosaltres ja tenim una proposta de redacció.

Dins dels drets fonamentals i en l'apartat en què es parli de la igualtat caldria introduir-hi el següent text:

 "La societat catalana es defineix com a una societat inclusiva i cap persona pot ser exclosa per motiu de la seva discapacitat. En aquest sentit, els poders públics vetllaran per eliminar totes les barreres, del tipus que sigui, que la dificultin" 

Per a redactar aquest text hem tingut l'assessorament de l'advocat Lluís Esteve Caireta, col·legiat a Girona i professor de la universitat de Girona. 

atentament

Teresa García Marín

Presidenta de SOS a la Capacitat Intel·lectual.