Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #sosci. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #sosci. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de febrer del 2019

REUNIONS 2019


Ens em reunit amb el Raül Moreno del grup socialista.
des de SOSCI hem exposat la necessitat de fer cursos de formació continuada específica en les àrees d'estimulació cognitiva, llenguatge eficaç, educació emocional i afectivitat i sexualitat.
i formació per a la vida independent

Per la seva part el senyor Moreno s'ha compromès a coordinar-se amb els grups parlamentaris que fins ara han tingut a bé de rebre'ns (Ciutadans i Junts per Catalunya) per a plantejar la possibilitat de crear aquests cursos a tot el territori català

dijous, 8 de juny del 2017

PROJECTE TIMOL


Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual fem una valoració molt positiva 
de la trajectòria del projecte TIMOL

Cal agrair l'esforç fet pels municipis de la comarca i demanar que la Generalitat s'hi comprometi força més del que ho està fent per tal de fer créixer més el projecte Timol i poder atendre a totes aquelles persones que ho necessitin.





dimecres, 1 de març del 2017

RESSÒ INTERNACIONAL

El passat 24 de gener la presidenta de l'associació, Mirey Hernández va visitar l'IFE de Can Puig, l'objectiu "seguir aquesta lluita al seu país". Com molt be ens manifesta la nostra presidenta na Teresa García: es tracta de millorar la vida de les persones amb discapacitat Intel·lectual en diversos àmbits però amb especial atenció en els que tenen a veure amb les oportunitats laborals. Treballar per fer efectiva una societat inclusiva és una tasca que ens correspon a tots.


dimecres, 25 de gener del 2017

IOGA ADAPTAT I LA SINDROME DE DOWN



Relaxació i tonicitat a la síndrome de Down

Alguns dels trastorns més comuns soferts per les persones amb síndrome de Down són els problemes lligats a les articulacions i la baixa tonicitat muscular. Al nostre país, la reconeguda mestra de ioga Indra Devi va ser una de les pioneres a recomanar la mil·lenària disciplina per treballar amb aquestes dificultats i alhora millorar l'acompliment intel·lectual a través dels exercicis de respiració.

Els estudis han demostrat que el ioga és àmpliament beneficiós per a les persones amb aquesta condició i que sota l'observació i l'assessoria d'un metge i la supervisió d'un professional capacitat o terapeuta, la pràctica del ioga pot millorar la força, el to i la consciència corporal, ampliant el rang de moviment.

La laxitud de lligaments i la falta de to muscular (hipotonia) produeix hipermobilitat en les articulacions, el que pot portar diversos problemes motrius. El ioga ajuda a estirar i tonificar el cos sencer a enfortir els músculs i lligaments a través de tot un seguit de postures de peu especialment beneficioses per a ròtules i turmells inestables i febles i peus plans.

Després, les postures més dinàmiques, que impliquen torsions poden resultar d'ajuda per fer massatges i estimular els òrgans interns, donant alleujament a dolències digestives típiques i restrenyiment. 

La disfunció tiroïdal, que afecta el creixement i el metabolisme, és també sovint una preocupació relacionada amb els nens amb síndrome de Down. Una pràctica regular del ioga pot estimular la glàndula tiroide a través de postures específiques que generen gran alleujament i prevenen malestars.

Per als nens amb síndrome de Down, el ioga ajuda a portar la consciència del cos i augmenta la capacitat de concentració i la memòria. Els exercicis de respiració o pranayama ajudaran a alleujar la hipertensió pulmonar i proporcionen un entrenament segur per als nens amb cardiopaties congènites associades sovint amb la síndrome. A més poden alleujar la congestió nasal i ajudar a protegir contra problemes pulmonars. Les tècniques de relaxació a través de la respiració conscient i les imatges guiades, són especialment agradables i efectives per crear calma interior i millorar la concentració.

La relaxació muscular progressiva entrena des de la respiració estableix cada vegada més grans connexions entre el cos i la consciència, a més d'alliberar oxitocina, l'hormona del benestar. Si el ioga s'incorpora lentament en la vida del nen es podran observar a més beneficis com la reducció de la hiperactivitat, emocions més equilibrades i millor concentració, coordinació i domini corporal.

Finalment, és important considerar que l'augment de pes i una certa tendència a la inactivitat propis de la condició poden exacerbar problemes cardíacs i respiratoris, el que implica una menor qualitat de vida. Per tant, una pràctica habitual d'exercici enfocat en el treball respiratori i en el to muscular és imprescindible per a les persones amb síndrome de Down, tant per al seu benestar físic com emocional.


Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo(castellano)

Més info: 

IOGA ADAPTAT

IOGA ADAPTAT I TDH



Aplicació en nens amb TDAH

Són diverses les línies d'estudi que treballen a aclarir l'impacte beneficiós de les pràctiques meditatives i de ioga a nens amb trastorns de desatenció i hiperactivitat.

Pauline Jensen, investigadora de l'Escola de Comportament i Ciències de Salut Comunitària de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Sydney, va publicar un revelador article a la revista "Journal of Attention Disorders", on assegura que el ioga augmenta la concentració, promou la disciplina mental i física i indueix a la confiança dels nens i joves amb TDAH. 

El seu estudi es va basar en el seguiment de nens d'entre 8 i 13 anys d'edat que van practicar ioga una vegada a la setmana durant cinc mesos, reportant al finalitzar l'experiència una major concentració que aquells que seguien un tractament convencional. Si bé aquestes dades no proporcionen un fort suport per a l'ús del ioga com a tractament exclusiu per al TDAH, en part a causa de que l'estudi va ser dut a terme amb un grup reduït de participants, si es suggereix que pot tenir mèrit com un tractament complementari .

Un estudi similar va ser dut a terme a Alemanya l'any 2006, allà va poder comprovar que els nens que rebien tractament farmacològic es van veure beneficiats per l'addició del ioga com a pràctica habitual. El maneig adequat de la respiració hauria estat responsable d'una millor concentració reflectida en el seu desenvolupament acadèmic.

Més recentment, un estudi realitzat a Austràlia a la Unitat d'Investigació de Teràpies Naturals de l'Hospital Real de la Dona, i en col·laboració amb l'Institut de Psiquiatria del "Kings College" de Londres, va fer-se palès una notable millora dels símptomes de TDAH en un grup de nens d'entre 4 i 12 anys que durant tot just 6 setmanes van ser entrenats en Meditació Sahaja Ioga com a coadjuvant al seu tractament habitual amb medicaments.

En comparació amb el grup que no va rebre el programa de ioga, els nens que van aprendre a meditar van mostrar una reducció significativa dels principals símptomes d'hiperactivitat, impulsivitat i manca d'atenció. Altres beneficis secundaris van ser una millora en la relació amb els seus pares i en l'autoestima.

D'altra banda, els instructors de ioga asseguren que un programa de ioga focalitzat en nens amb TDAH es concentra en postures corporals que podrien millorar la funció cerebral en estimular els hemisferis esquerre i dret del cervell.

El ioga també col·laboraria mitjançant la creació de rutines repetitives i sistemàtiques que reuneixen ment i cos, afinant el sistema d'atenció del cervell. 

Alguns pares i metges creuen que el ioga podria arribar a reduir i eventualment substituir la dependència del nen als medicaments receptats i altres creuen que hauria de ser més aviat un complement a la medicació i la teràpia. Però atès que hi ha diferents graus de TDAH no hi ha una única visió sobre aquest tema. No obstant això, la majoria dels metges està d'acord amb que pot incorporar-se una pràctica diària de ioga per a un nen amb TDAH sense problemes per tractament. 

Per concloure no hem d'oblidar que amb totes les pressions i les expectatives que recauen sobre els nens amb trastorns del desenvolupament i de l'aprenentatge, la pràctica del ioga a més de proporcionar un camí alternatiu per millorar les seves habilitats físiques, mentals i socials, pot tenir una profunda influència en la seva autoimatge, sovint malmesa per la frustració i la sensació d'incapacitat.

Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo(castellano)

Més info: 

IOGA ADAPTAT

BENEFICIS DEL IOGA ADAPTAT

Beneficis del ioga en persones amb autisme

A finals de 2012, un equip de la Universitat de Nova York liderat per la Professora i terapeuta Ocupacional Kristie Koenig, va desenvolupar un programa de sis mesos per mesurar els beneficis de la pràctica del ioga en nens amb trastorns de l'espectre autista.

El programa de ioga teràpia "Get Ready to Learn" (llestos per aprendre) es va dur a terme abans de cada jornada escolar durant 16 setmanes, capacitant als mestres perquè poguessin replicar amb els nens determinades tècniques de relaxació. En l'estudi van ser monitoritzats 24 nens que van practicar ioga i 22 nens que no, tots els quals rondaven entre els 5 i els 12 anys.

"Els mestres dels nens amb trastorns de l'espectre autista van notar un canvi considerable en aquells que van participar del programa, se'ls percebia molt menys agressius i amb hiperactivitat reduïda, mostrant-se més compromesos socialment, en comparació amb els nens amb TEA que no van rebre el programa ", va comunicar Koenig.

El programa va partir d'un treball amb l'espai per crear "aules tranquil·les", és a dir un marc ideal per introduir després una rutina de "exercicis de respiració, exercicis físics i posturals i, finalment, relaxació profunda i cant".

"L'estudi contribueix a l'evidència que aquesta intervenció pot reduir els comportaments que interfereixen amb l'exercici a l'aula", afirma Koenig. Tant per al seu equip com per a diferents facilitadors d'aquesta tècnica, no hi ha dubtes que el ioga és particularment decisiu a l'hora d'ajudar els nens amb autisme perquè aprenguin autoregulació. En prendre consciència del seu cos i ser conscients de la seva respiració, el ioga els brindaria la capacitat de desenvolupar estratègies pròpies per focalitzar quan percebin que comencen a sentir-se ansiosos o molestos. 

Segons l'experiència recollida per investigadors i instructors, la pràctica regular de ioga podria ser de gran ajuda per millorar la son, l'autoregulació, la concentració, i brindar una major capacitat de transició entre les activitats. Alhora ha reportat beneficis en les àrees de comportament i comunicació, com també en la millora de les habilitats motores i la coordinació.

La instructora nord-americana de ioga Elizabeth Rowan, especialista en ioga prenatal i infantil, assegura que aquesta pràctica sostinguda amb regularitat atorga set beneficis interconnectats entre si a través dels següents factors:

- Habilitats motores: els nens amb autisme sovint experimenten retards en el desenvolupament motor, que pot ser millorat amb postures tonificadores de ioga, les quals milloren l'equilibri i l'estabilitat, desenvolupen una major consciència corporal i coordinació. Amb el desenvolupament de les habilitats motores, els nens amb TEA adquireixen un major sentit del seu ésser físic en l'espai i en relació amb els altres, i poden millorar la seva manera de caminar, el que condueix al següent assoliment.

- Confiança i les habilitats socials: sovint la manca de coordinació produeix una baixa autoestima, ja que els nens poden ser assenyalats o molestats per no actuar o comportar-se com els altres, o per no poder destacar-se en esports i activitats a l'aire lliure. En aprendre autocontrol i tècniques acte-calmants a través del ioga, la confiança es veu enfortida i en interactuar més amb altres nens aconsegueixen refinar les seves habilitats socials. El mateix succeeix en aprendre a treballar en parella i en grups durant les classes de ioga.

- Integració sensorial: els nens amb autisme sovint pateixen d'un sistema nerviós molt sensible i poden resultar fàcilment sobre-estimulats per les llums brillants, noves textures, sorolls forts i els sabors i les olors intensos. La pràctica del ioga proposa un entorn contenidor i relaxant, amb llums, música i textures suaus, creant un ambient confortable, protegit d'estímuls desconeguts o agressius. D'aquesta manera es permet a l'organisme alliberar el nerviosisme d'una manera controlada, el que condueix a una sensació calmant. Aquests estímuls delicats permeten un comportament menys incontrolable, i controla els arravataments i moviments repetitius nerviosos.

- Tècniques d'afrontament per als arravataments: l'ensenyament de tècniques de respiració acte-calmant serveixen tant per al nen com per a la família; el ioga ofereix una sèrie d'eines aprofitables pels pares i germans que es poden practicar a la llar com en qualsevol entorn on sigui necessari.

- Auto-consciència: a través d'aquestes tècniques d'auto-regulació, els nens aprenen a prendre consciència del seu cos i ser conscients de la seva respiració, el que condueix a un estar més presents.

- Estimulació del cervell emocional: el ioga està lluny de ser purament físic, la combinació de moviment, treball de respiració i visualitzacions guiades anima els nens a desenvolupar la consciència de les seves emocions i de les emocions alienes. Per reforçar aquest punt, els instructors que treballen amb nens amb autisme sumen a la pràctica convencional el suport musical, el ball, els contes i altres eines que treballen en l'estimulació emocional.

- Establiment de rutines: el ioga és ordenat i coherent. Idealment, la classe es programarà al mateix temps i el mateix dia de la setmana, tenint cura que les estores de cada practicant es trobin en la mateixa disposició, la qual cosa ajuda a impartir un sentit de confiança i estabilitat. Aquest element d'ordre és molt important per a un nen amb autisme ja que li comunica estabilitat. Això mateix es trasllada a les seqüències d'aprenentatge, com la salutació al sol, les asanes i exercicis respiratoris que es realitzen en el mateix ordre durant cada classe. Això dóna suport encara més la necessitat dels nens per l'ordre, ajudant-los a construir confiança en l'entorn. 

En síntesi, a causa d'aquest abordatge específic, el ioga treballa perquè una persona amb TEA pugui sentir-se més tranquil·la i còmoda en el seu cos, disminuint el malestar físic i l'ansietat, amb la qual cosa és més fàcil per a ella poder controlar el seu comportament, aprendre noves habilitats i gaudir més relaxadament d'interaccions socials.


Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo(castellano)

Més info: 

IOGA ADAPTAT


dijous, 28 de juliol del 2016

CAPACITATS PER A LA SEXUALITAT

Persones amb discapacitat física o psíquica recorren a una associació per contactar amb assistents íntims
La por, la soledat, els tabús i la timidesa es converteixen en barreres gairebé infranquejables per entaular relacions
Li deien que no tindria parella i li feien veure que la seva vida seria un camí que recorreria en solitari. A poc a poc li van minar la moral i l’autoestima. La seva timidesa tampoc l’ajudava. Antonio C. té 42 anys i en fa vuit que està en cadira de rodes a causa d’una malaltia degenerativa que li van diagnosticar en plena infància. Als 18 va tenir la seva primera experiència sexual, amb una prostituta. Va acabar als seus braços perquè «tenia un gran desig sexual i no tenia amb qui compartir-lo», evoca. Malgrat tot, l’Antonio segueix volent tenir una parella estable. ¿Per què? «Per tenir algú en qui abocar la tendresa. Segur que la vida és més agradable».

Una amalgama formada per por, soledat, timidesa i tabús es converteix en una barrera gairebé infranquejable perquè les persones amb discapacitat física o psíquica tinguin relacions afectives fluides. És, per a molts, un somni inabastable. «Tenen la sexualitat que decideix el seu entorn familiar, sobretot els discapacitats psíquics», sentencia Gemma Deulofeu, psicòloga i sexòloga. La família els sol apartar del sexe com si la discapacitat fos enemiga de desitjos i afectes.

La sexualitat no sol formar part de les converses familiars, tampoc a casa de l’Antonio. Encara que hi ha magnífiques excepcions. Generalment quan descobreixen que els seus fills intercanvien petons i abraçades «els entra una por terrible pel que pugui passar, sobretot pels embarassos, i la sexualitat no només és sexe, és una manera d’expressar-se i de sentir», explica la sexòloga. Hi ha hagut pares de discapacitats psíquics que «fins i tot han demanat que els seus fills no tinguin contacte físic amb els companys de treball. Els pares decideixen els afectes», matisa Deulofeu. Però el pitjor de tot sorgeix en les relacions entre persones del mateix sexe, llavors les famílies diuen que «és que no saben el que fan».

ACOMPANYAMENT ÍNTIM

En una època en què l’Antonio havia perdut les amistats i la soledat s’apoderava de la seva vida va saber que existia l’associació Tandem Team, que posa en contacte discapacitats i «acompanyants eròtics o íntims», nom pel qual se’ls coneix, un model que es pot fer extensible a la gent gran. L’any passat més de 150 persones van recórrer a l’entitat sense ànim de lucre, que dulcifica unes trobades per a les quals abans només existia l’alternativa de la prostitució. Aquestes iniciatives són una realitat a Europa; a Suïssa estan subvencionades.

Tandem Team té una base de dades amb les ofertes i les demandes i posa en contacte les dues parts en un trobada que denominen «entrevista d’expectatives per veure si hi ha feeling», resumeix Maria Clemente, gerent de l’associació. I aquí acaba la seva funció d’assessorament i acompanyament. La parella arriba a un acord privat. «Pacten què fer i com fer-ho, i també els límits corporals», aclareix Francesc Granja, president de l’associació. Si hi ha intercanvi econòmic, que no sempre és així, queda en l’àmbit privat. Els assistents acostumen a ser gent relacionada «amb les filosofies orientals, el tantra i els massatges eròtics», afegeix Clemente. Les prostitutes que s’han acostat a l’associació per col·laborar-hi no han funcionat «perquè fa falta que tinguin sensibilitat, empatia i entendre la sexualitat des d’un punt de vista no genital», conclou la gerent de l’entitat. 

Publicat 8 juliol 2016






dimecres, 16 de març del 2016

DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN



«Atenció Integral a les Persones amb Discapacitat Intel·lectual», 
a càrrec de la Sra. Teresa García Marín, Presidenta de l'Associació SOS a la Capacitat Intel·lectual i na Mayte Duarte, Humanista (GIRCHE-UOC-UB)

ATENCIÓ INTEGRAL A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.
També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

PER A UNA SOCIETAT INCLUSIVA GARANTIDA 
PER LA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA COM A DRET FONAMENTAL

En el moment en què el Parlament de Catalunya es posa a confeccionar una constitució per a la República de Catalunya. Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual impulsem un article que garanteixi i blindi una societat inclusiva pel nostre país. Un article que impedeixi lleis que no respectin aquest principi, i que impulsi totes les iniciatives legislatives per tal que el nostre país tingui una legislació veritablement inclusiva, independentment dels governants i legisladors que tinguem en el futur. L'article que proposem diu:
 "La societat catalana es defineix com a una societat inclusiva i cap persona pot ser exclosa per motiu de la seva discapacitat. En aquest sentit, els poders públics vetllaran per eliminar totes les barreres, del tipus que sigui, que la dificultin" 

CULTURA I HUMANITATS AL SERVEI D’UNA SOCIETAT INCLUSIVA

Si la cultura és tota aquella informació que no es transmet genèticament i la intel·ligència és la capacitat d’adaptació al medi,  la societat inclusiva és composa dels membres més capacitats. La matèria de l'Univers està ordenada. La força de gravetat fa que la matèria s'agrupi formant estructures. Des de les més simples, com els estels o els sistemes solars, fins a les gegantines muralles de galàxies. No tots manifestem la mateixa capacitat, però tots som part dels esclats de genialitat.
            
Per que tots hem de ser ciutadans de ple dret i nosaltres hem d’assolir la fita de deixar de ser i considerar a l’altri com a un recurs humà. I ens caldrà fer-ho tots junts per mantenir què el que realment som, humans amb recursos. La capacitació o discapacitació és als ulls del que qualifica. I ens cal una educació plena de tots per a tots amb propostes fermes i tangibles. Calen estudis i programes pilot de l’impacte del projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual'.


ORGANITZADA PER
 l'Associació per la Síndrome de Down d'Andorra-ASDA
Marta Pérez Carabias
Presidenta de l'Associació per la
Síndrome de Down a Andorra
ASDA


Lloc: Sala Àgora al Carrer Prat de la Creu 70, 
al costat del Servei de Circulació d'Andorra la Vella
Horari: Dia 17 de març  a les 19:00 hores.


Agraïm la seva atenció i esperant la seva assistència, 
aprofitem l'avinentesa per saludar-los cordialment.


SOS a la Capacitat intel·lectual
entitat sense ànim de lucre amb NIF G66692153
Twitter: @SOSci2016  - #SOSci2016


dissabte, 27 de febrer del 2016

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ECO DE SITGES

Neix una associació al municipi per garantir que les persones amb discapacitat
 tinguin les mateixes oportunitats de crear el seu projecte de vida



FONT:
Alejandra Chacón de Azúa Publicat 19 de febrer de 2016
L'ECO DE SANT PERE DE RIBES - Suplement mensual
lecodesitges.cat

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per ALDIA.CAT


Una associació impulsa un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual

L'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual s'ha constituït amb l'objectiu d'impulsar un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual davant de la situació que viu el col·lectiu, sobretot en el seu pas al mercat laboral.

   Els objectius de l'associació, constituïda a Sant Pere de Ribes (Barcelona), passen per aconseguir que els discapacitats intel·lectuals es converteixin en membres actius de la societat en tots els àmbits, instar les administracions perquè ho facin possible i sensibilitzar la societat a valorar-los "per les seves capacitats".

   El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.

   També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

   La presidenta de l'associació i una de les impulsores del projecte, Teresa García, ha explicat a Europa Press que cal una estructura que tuteli les persones amb discapacitat intel·lectual "diferent de l'actual", i ha advocat per aprofitar els canvis legislatius que la situació política actual pot originar per definir-se com una societat inclusiva.

   Ha explicat que han fet arribar el projecte a diferents departaments de la Generalitat com Ensenyament; Presidència; Empresa i Coneixement, i Treball, Afers Socials i Famílies, i que ara amb el nou Govern volen reprendre el contacte; i també mantenen contacte amb l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes (Barcelona) i la Fundació Catalana de La Síndrome de Down.

   García, que va col·laborar en l'elaboració del Pla Director d'Educació Especial de Catalunya, ha remarcat que els agradaria que el seu projecte pogués ser utilitzat com un corpus legislatiu d'atenció integral als discapacitats intel·lectuals i es pugui produir una reconversió de tot el sistema d'atenció.

"AMB DRET A L'ATENCIÓ"

   Entre les propostes que recull el projecte que impulsa l'associació hi ha la reconversió dels centres ocupacionals i fundacions que proporcionen treball i fer centres de referència, on s'asseguri el benestar laboral i ocupacional dels usuaris i avaluïn les seves necessitats i capacitats per encarar una inclusió laboral.

   La presidenta de l'associació ha assegurat que la societat actual ha evolucionat molt en la inclusió, però que cal encara un canvi de paradigma: "No han de ser persones mereixedores d'atenció, sinó que els hem de considerar ciutadans amb dret a aquesta atenció", ha remarcat.

FONT:
ALDIA.CAT
Publicat 13/02/2016 12:23:15CET
BARCELONA, 13 Febr. (EUROPA PRESS) 

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per EIX DIARI


De l’educació a la feina: neix un nou projecte per ajudar el benestar laboral de les persones amb discapacitat

Un dels obstacles que es troben les persones amb discapacitat intel·lectual és el de donar el pas de l’educació a la feina. Per això Teresa García, juntament al seu marit Eugeni Caireta, han creat un projecte que l'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual ha fet seu, amb el principal objectiu de crear unes garanties fermes per aquestes persones per vetllar pel seu benestar laboral al llarg de la seva vida. “El model ideal que proposem des de SOS a la Capacitat Intel·lectual, seria aquell en el qual les persones no fossin valorades per la seva discapacitat, sinó per les seves capacitats”, determina la fundadora de l'associació, Teresa García. El projecte ja ha estat presentat a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i a les conselleries d’Ensenyament i d’Empresa i Ocupació i Benestar Social.

Teresa García és mare d’un fill amb síndrome de Down de 21 anys, que actualment està cursant l’últim curs de formació professional (FPI) a l’institut Can Puig de Sant Pere de Ribes, d’on són residents, una situació que ha acostat a aquesta família a la mancança de garanties que tenen aquestes persones.

El projecte vol combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual quan acaben la seva formació i arriba el seu moment de trobar feina: “Una persona amb discapacitat intel·lectual, quan neix –o quan es troba amb aquesta discapacitat, és atès pel departament d'Ensenyament quan és nen, o per Benestar Social quan és adult. Quan aquests departaments han considerat que llur tasca ha acabat, la persona passa per l'Equip de Valoració i Orientació laboral, que cataloga la discapacitat en percentatges i orienta el futur d'aquesta persona”. El procés esmentat per Teresa García, però, presenta alguns inconvenients de cara al futur d’aquestes persones: “aquesta valoració és feta amb una sessió que sol durar uns quinze minuts en els quals, menystenint moltes vegades els informes dels educadors que els han tractat, fan aquesta orientació”. L’orientació sovint conclou en que aquestes persones siguin enviades a tallers ocupacionals (el TEGAR en el cas del Garraf), ja que és “de les úniques sortides que pot oferir l’administració”.

Els canvis que es proposen des de SOS a la Capacitat Intel·lectual són variats. La base pel canvi seria la de que els processos d’inserció al mercat laboral siguin públics i de qualitat i es doni una atenció universal, de tal manera que hi hagi un centre de referència que s’encarregui de garantir un benestar econòmic mínim per aquestes persones, que no tinguin períodes d’inactivitat, i que tothom tingui una feina en un centre de treball ordinari. Seguint aquestes directrius, l’entitat té tot un ventall de propostes per promoure el canvi, com potenciar la formació professional i continuada de la vida d’aquestes persones. “No pot ser que als 21 anys els alumnes hagin de deixar la seva formació i llançar-se sols al mercat laboral, de manera més precoç que la majoria de joves del nostre país”, valora Teresa García. La lluita perquè aquestes persones no quedin en períodes d’inactivitat també és un dels eixos importants, ja que per ells deriva “a un abandonament personal” i “a desaprendre coses que ja tenen assumides o a malalties que se sumarien a la pròpia discapacitat, com envelliments prematurs”


FONT:
LAERKE SAURA SANT PERE DE RIBES 18-01-2016 12:04
http://m.eixdiari.cat/doc.aspx?idDocument=60305

dimecres, 24 de febrer del 2016

DRETS FONAMENTALS

Els drets constitucionals, denominats també drets fonamentals i garanties individuals, són aquells drets humans garantits amb rang constitucional que es consideren com essencials en el sistema polític que la Constitució funda i que estan especialment vinculats a la dignitat de la persona humana. 

És a dir, són aquells drets que dintre de l'ordenament jurídic gaudeixen d'un estatus especial quant a garanties (de tutela i reforma). 

És conegut el plantejament filosòfic-antropològic que on neix una necessitat sorgeix un dret; aquest plantejament tan lògic apareix per primera vegada en obres com "La República" del gran filòsof Plató.

Concepte Objectiu. Essència de l'estructura jurídic política de la nostra constitució, l'estat social de dret no pot existir sense el reconeixement i l'exercici dels Drets Fonamentals.

Concepte subjectiu, àmbit limitat de l'individu imprescindible per al desenvolupament i la llibertat de les persones, és nucli bàsic i irrenunciable de l'estatut jurídic de l'individu.

Límits Interns, el contingut del dret no deu ser transgredit per altres persones o poders, ja que s'estaria atemptant a la dignitat de la persona.

Límits Externs, imposat per l'ordre jurídic de manera expressa, limita les manifestacions ideològiques, protegint d'aquesta manera els drets d'altres persones.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (també denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans) és la màxima autoritat judicial per a la garantia dels drets humans i llibertats fonamentals en tota Europa. 

Es tracta d'un tribunal internacional davant el qual qualsevol persona que consideri haver estat víctima d'una violació dels seus drets reconeguts pel Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals mentre es trobava legalment sota la jurisdicció d'un Estat Membre del Consell d'Europa, i que hagi esgotat sense èxit els recursos judicials disponibles en aquest Estat, pot presentar una denúncia contra dit Estat per violació del Conveni. 

Aquest Conveni és un tractat pel qual els 47 Estats Membres del Consell d'Europa (tots els Estats europeus excepte Bielorrusia) han acordat comprometre's a protegir els drets humans i les llibertats fonamentals, tipificarlos, establir el Tribunal i sotmetre's a la seva jurisdicció, és a dir, acatar i executar les seves sentències. 

L'execució de les sentències del Tribunal pels Estats Membres que han estat condemnats està supervisada pel Comitè de Ministres, òrgan decisorio del Consell d'Europa compost per un representant de cada Estat Membre.
El Tribunal té la seva seu en la ciutat d'Estrasburg.

Els drets humans i llibertats fonamentals tipificats en el Conveni, en la Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides i en la Carta Europea de Drets Fonamentals de la Unió Europea són, en substància, els mateixos.



TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS



DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS


CARTA EUROPEA DE DRETS FONAMENTALS

diumenge, 14 de febrer del 2016

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL



Definició: discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza pel fet de tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb malaltia mental.

L’AAIDD (Associació Americana per a la Discapacitat Intel·lectual i les Discapacitats del Desenvolupament), referent en aquest camp des de mitjans de segle XIX, en la darrera definició de 2009 considera que “la discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en les capacitats adaptatives conceptuals, socials i d’adaptació pràctica. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys” (AAIDD, 2010).

El discapacitat intel·lectual no és tan sols el nivell intel·lectual, ni les habilitats d'adaptació; són ambdues coses, iniciades en el transcurs del desenvolupament que, en l'entorn físic, social i cultural on viu aquesta persona, suposen una limitació important del seu funcionament. Així doncs, la discapacitat és una expressió de les limitacions en el funcionament individual dins un context social i que representa una desavantatge substancial per la persona” (AAMR, 2002, 15).

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més aprendre habilitats socials i intel·lectuals per actuar en diferents situacions.  I és en entorns inclusius on poden desenvolupar moltes més habilitats.

Per tant, depèn tant de la pròpia persona com de les barreres o obstacles que té al voltant. Si aconseguim un entorn més fàcil i accessible, les persones amb discapacitat intel·lectual tindran menys dificultats, i per això, la seva discapacitat no tant sols semblarà menor, farà factible certs graus d’autonomia i autogestió.

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més que als altres aprendre, comprendre i comunicar-se.

La discapacitat intel·lectual generalment és permanent, és a dir, per a tota la vida, i té un impacte important en la vida de la persona i de la seva família.

És important assenyalar que:

La discapacitat intel·lectual no és una malaltia mental.

Les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadans i ciutadanes com la resta.

Cadascuna d'aquestes persones tenen capacitats, gustos, somnis i necessitats particulars. Com qualsevol de nosaltres.

Totes les persones amb discapacitat intel·lectual tenen possibilitat de progressar si li donem els suports adequats.

Hi ha molts tipus i causes diferents de discapacitat intel·lectual. Alguns s'originen abans que un nadó neixi, altres durant el part i altres a causa d'una malaltia greu en la infància. 

Fonts:

http://benestar.gencat.cat/
http://comitebioetica.cat
http://www.dincat.cat/ca
http://www.plenainclusion.org/
http://sid.usal.es/

diumenge, 31 de gener del 2016

PROPOSTA PER A UNA NOVA CONSTITUCIÓ


Tal com des de SOS a la Capacitat Intel·lectual vam proposar el proppassat dijous 28 de gener a la presentació de la LADD, i a les associacions corresponents entre elles DINCAT i la FUNDACIÓ AURA.

Hem d'aprofitar el moment polític en què des del Parlament de Catalunya es proposa fer una constitució per una possible República Catalana i a les Corts espanyoles hi ha una majoria de partits que plantegen una actualització de la constitució espanyola, per introduir un article  on s'asseguri que la societat sortint d'aquest nou text o textos constitucionals serà una societat inclusiva pel nostre país, més enllà d'ideologies i simpaties partidistes. 

Per això volem comunicar a tots els membres de la nostra societat que des d'aquest punt de vista és necessari que les entitats que treballem amb l'objectiu d'una societat inclusiva fem acció conjunta i proposem un article, motiu pel qual us convidarem a participar en la campanya de recollida del màxim de signatures, que per la seva presentació, cal acompanyar. 

Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual considerem que aquest procés corre pressa. per tal que quan el procés de redacció de la constitució s'obri estiguem preparats. Nosaltres ja tenim una proposta de redacció.

Dins dels drets fonamentals i en l'apartat en què es parli de la igualtat caldria introduir-hi el següent text:

 "La societat catalana es defineix com a una societat inclusiva i cap persona pot ser exclosa per motiu de la seva discapacitat. En aquest sentit, els poders públics vetllaran per eliminar totes les barreres, del tipus que sigui, que la dificultin" 

Per a redactar aquest text hem tingut l'assessorament de l'advocat Lluís Esteve Caireta, col·legiat a Girona i professor de la universitat de Girona. 

atentament

Teresa García Marín
Presidenta de SOS a la Capacitat Intel·lectual.

dissabte, 30 de gener del 2016

SOS a la CAPACITAT INTEL·LECTUAL

SOS a la Capacitat Intel·lectual és una entitat sense ànim de lucre amb NIF G66692153,  constituïda l’ 11 de desembre del 2015  a Sant Pere de Ribes.

Per assolir la coherència entre educació i convivència cal reconèixer que ningú té dret a decidir el que convé a cap altre persona amb criteris d'exclusió i acceptar la individualitat de cadascú. Donar a conèixer a la societat en general que treballar, viure, relacionar-se amb una persona amb discapacitat no és cap acte caritatiu, sinó que és una oportunitat de ser millor que et dóna la vida.

Som davant d’un dilema ètic on sabem que la vida digna de les persones amb discapacitat intel·lectual només pot ser resolta amb una implicació de tota la societat i de totes les institucions. Si algú se’n desentén converteix en pràcticament irresoluble (o gairebé) el problema, perquè indefectiblement acaba tenint un cost i unes responsabilitats que amenaça superar els implicats directament per molt compromesos que estiguin. Cal valorar aquest dilema, ja que les “petites” renúncies poden fer absolutament impossible la resolució del problema.

Gonçal Mayos-Mayte Duarte-Teresa García-Eugeni Caireta

Per això ens adrecem a les institucions, les entitats polítiques i a la societat civil per poder fer-ho possible amb la participació de tots i per a tots.


  
                        Ana Traveria-Mari Escandell-Manoli Estepa-Mònica Vázquez-Teresa García-Eugeni Caireta

Els objectius de l’associació són: 

Aconseguir que les persones amb discapacitat intel·lectual passin de ser considerats a tots els efectes com a elements passius per tal que esdevinguin membres  actius de la societat en tots els àmbits de llur vida.

Instar als diferents nivells de l'administració que vetllin pel compliment de l'article 49 de la constitució del 1978, o qualsevol altre text legal que la substitueixi al nostre país. (Article 49 Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals es prestarà l’atenció especialitzada que requereixin, i els empararan especialment en la consecució dels drets que aquest títol atorga a tots els ciutadans.)

Instar als diferents nivells de l'administració que pal·liïn les dificultats que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual per tal de ser membres actius de la societat en tots els aspectes de la seva vida, ajudant-los a desenvolupar amb èxit el seu projecte vital.

Sensibilitzar a la societat que no ha de valorar a les persones amb discapacitat intel·lectual per allò que no poden fer, sinó per les seves capacitats.  

Donar les gracies a tots aquells que feu del nostre present les llambordes diàries per un futur inclusiu i en especial en aquells que ens han obsequiat amb el seu talent i dedicació. Gràcies acurades a en Francesc Artigau Seguí, pintor, per copsar la nostra essència.


  


 SI ENS VOLEU CONÈIXER MILLOR

SOS a la CAPACITAT INTEL·LECTUAL



ESCOLA INCLUSIVA I DESPRÈS QUÈ?

PROJECTE INTEGRAL D'ATENCIÓ A LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

http://www.sarasuati.com/projecte-integral-datencio-a-la-discapacitat-intel%C2%B7lectual/