PROJECTE TIMOL

Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual fem una valoració molt positiva 

de la trajectòria del projecte TIMOL

Cal agrair l'esforç fet pels municipis de la comarca i demanar que la Generalitat s'hi comprometi força més del que ho està fent per tal de fer créixer més el projecte Timol i poder atendre a totes aquelles persones que ho necessitin.

XIV FESTA PER UNA SOCIETAT INCLUSIVA A VILANOVA I LA GELTRÚ

LA SOCIETAT INCLUSIVA ÉS COSA DE TOTS

RESSÒ INTERNACIONAL

El passat 24 de gener la presidenta de l'associació, Mirey Hernández va visitar l'IFE de Can Puig, l'objectiu "seguir aquesta lluita al seu país". Com molt be ens manifesta la nostra presidenta na Teresa García: es tracta de millorar la vida de les persones amb discapacitat Intel·lectual en diversos àmbits però amb especial atenció en els que tenen a veure amb les oportunitats laborals. Treballar per fer efectiva una societat inclusiva és una tasca que ens correspon a tots.

IOGA ADAPTAT I LA SINDROME DE DOWN

Relaxació i tonicitat a la síndrome de Down

Alguns dels trastorns més comuns soferts per les persones amb síndrome de Down són els problemes lligats a les articulacions i la baixa tonicitat muscular. Al nostre país, la reconeguda mestra de ioga Indra Devi va ser una de les pioneres a recomanar la mil·lenària disciplina per treballar amb aquestes dificultats i alhora millorar l'acompliment intel·lectual a través dels exercicis de respiració.

Els estudis han demostrat que el ioga és àmpliament beneficiós per a les persones amb aquesta condició i que sota l'observació i l'assessoria d'un metge i la supervisió d'un professional capacitat o terapeuta, la pràctica del ioga pot millorar la força, el to i la consciència corporal, ampliant el rang de moviment.

La laxitud de lligaments i la falta de to muscular (hipotonia) produeix hipermobilitat en les articulacions, el que pot portar diversos problemes motrius. El ioga ajuda a estirar i tonificar el cos sencer a enfortir els músculs i lligaments a través de tot un seguit de postures de peu especialment beneficioses per a ròtules i turmells inestables i febles i peus plans.

Després, les postures més dinàmiques, que impliquen torsions poden resultar d'ajuda per fer massatges i estimular els òrgans interns, donant alleujament a dolències digestives típiques i restrenyiment. 

La disfunció tiroïdal, que afecta el creixement i el metabolisme, és també sovint una preocupació relacionada amb els nens amb síndrome de Down. Una pràctica regular del ioga pot estimular la glàndula tiroide a través de postures específiques que generen gran alleujament i prevenen malestars.

Per als nens amb síndrome de Down, el ioga ajuda a portar la consciència del cos i augmenta la capacitat de concentració i la memòria. Els exercicis de respiració o pranayama ajudaran a alleujar la hipertensió pulmonar i proporcionen un entrenament segur per als nens amb cardiopaties congènites associades sovint amb la síndrome. A més poden alleujar la congestió nasal i ajudar a protegir contra problemes pulmonars. Les tècniques de relaxació a través de la respiració conscient i les imatges guiades, són especialment agradables i efectives per crear calma interior i millorar la concentració.

La relaxació muscular progressiva entrena des de la respiració estableix cada vegada més grans connexions entre el cos i la consciència, a més d'alliberar oxitocina, l'hormona del benestar. Si el ioga s'incorpora lentament en la vida del nen es podran observar a més beneficis com la reducció de la hiperactivitat, emocions més equilibrades i millor concentració, coordinació i domini corporal.

Finalment, és important considerar que l'augment de pes i una certa tendència a la inactivitat propis de la condició poden exacerbar problemes cardíacs i respiratoris, el que implica una menor qualitat de vida. Per tant, una pràctica habitual d'exercici enfocat en el treball respiratori i en el to muscular és imprescindible per a les persones amb síndrome de Down, tant per al seu benestar físic com emocional.

Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo. (castellano)

Font: http://discapacidadrosario.blogspot.com.es/2013/04/yoga-adaptado-para-ninos-con-trastornos.html 25/01/2017 última consulta 09:36 

Més info: 

IOGA ADAPTAT

http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat.html

BENEFICIS DEL IOGA ADAPTAT
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat.html

IOGA ADAPTAT I TDH
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat-i-tdh.html

BENEFICIS DEL IOGA ADAPTAT

Beneficis del ioga en persones amb autisme

A finals de 2012, un equip de la Universitat de Nova York liderat per la Professora i terapeuta Ocupacional Kristie Koenig, va desenvolupar un programa de sis mesos per mesurar els beneficis de la pràctica del ioga en nens amb trastorns de l'espectre autista.

El programa de ioga teràpia "Get Ready to Learn" (llestos per aprendre) es va dur a terme abans de cada jornada escolar durant 16 setmanes, capacitant als mestres perquè poguessin replicar amb els nens determinades tècniques de relaxació. En l'estudi van ser monitoritzats 24 nens que van practicar ioga i 22 nens que no, tots els quals rondaven entre els 5 i els 12 anys.

"Els mestres dels nens amb trastorns de l'espectre autista van notar un canvi considerable en aquells que van participar del programa, se'ls percebia molt menys agressius i amb hiperactivitat reduïda, mostrant-se més compromesos socialment, en comparació amb els nens amb TEA que no van rebre el programa ", va comunicar Koenig.

El programa va partir d'un treball amb l'espai per crear "aules tranquil·les", és a dir un marc ideal per introduir després una rutina de "exercicis de respiració, exercicis físics i posturals i, finalment, relaxació profunda i cant".

"L'estudi contribueix a l'evidència que aquesta intervenció pot reduir els comportaments que interfereixen amb l'exercici a l'aula", afirma Koenig. Tant per al seu equip com per a diferents facilitadors d'aquesta tècnica, no hi ha dubtes que el ioga és particularment decisiu a l'hora d'ajudar els nens amb autisme perquè aprenguin autoregulació. En prendre consciència del seu cos i ser conscients de la seva respiració, el ioga els brindaria la capacitat de desenvolupar estratègies pròpies per focalitzar quan percebin que comencen a sentir-se ansiosos o molestos. 

Segons l'experiència recollida per investigadors i instructors, la pràctica regular de ioga podria ser de gran ajuda per millorar la son, l'autoregulació, la concentració, i brindar una major capacitat de transició entre les activitats. Alhora ha reportat beneficis en les àrees de comportament i comunicació, com també en la millora de les habilitats motores i la coordinació.

La instructora nord-americana de ioga Elizabeth Rowan, especialista en ioga prenatal i infantil, assegura que aquesta pràctica sostinguda amb regularitat atorga set beneficis interconnectats entre si a través dels següents factors:

- Habilitats motores: els nens amb autisme sovint experimenten retards en el desenvolupament motor, que pot ser millorat amb postures tonificadores de ioga, les quals milloren l'equilibri i l'estabilitat, desenvolupen una major consciència corporal i coordinació. Amb el desenvolupament de les habilitats motores, els nens amb TEA adquireixen un major sentit del seu ésser físic en l'espai i en relació amb els altres, i poden millorar la seva manera de caminar, el que condueix al següent assoliment.

- Confiança i les habilitats socials: sovint la manca de coordinació produeix una baixa autoestima, ja que els nens poden ser assenyalats o molestats per no actuar o comportar-se com els altres, o per no poder destacar-se en esports i activitats a l'aire lliure. En aprendre autocontrol i tècniques acte-calmants a través del ioga, la confiança es veu enfortida i en interactuar més amb altres nens aconsegueixen refinar les seves habilitats socials. El mateix succeeix en aprendre a treballar en parella i en grups durant les classes de ioga.

- Integració sensorial: els nens amb autisme sovint pateixen d'un sistema nerviós molt sensible i poden resultar fàcilment sobre-estimulats per les llums brillants, noves textures, sorolls forts i els sabors i les olors intensos. La pràctica del ioga proposa un entorn contenidor i relaxant, amb llums, música i textures suaus, creant un ambient confortable, protegit d'estímuls desconeguts o agressius. D'aquesta manera es permet a l'organisme alliberar el nerviosisme d'una manera controlada, el que condueix a una sensació calmant. Aquests estímuls delicats permeten un comportament menys incontrolable, i controla els arravataments i moviments repetitius nerviosos.

- Tècniques d'afrontament per als arravataments: l'ensenyament de tècniques de respiració acte-calmant serveixen tant per al nen com per a la família; el ioga ofereix una sèrie d'eines aprofitables pels pares i germans que es poden practicar a la llar com en qualsevol entorn on sigui necessari.

- Auto-consciència: a través d'aquestes tècniques d'auto-regulació, els nens aprenen a prendre consciència del seu cos i ser conscients de la seva respiració, el que condueix a un estar més presents.

- Estimulació del cervell emocional: el ioga està lluny de ser purament físic, la combinació de moviment, treball de respiració i visualitzacions guiades anima els nens a desenvolupar la consciència de les seves emocions i de les emocions alienes. Per reforçar aquest punt, els instructors que treballen amb nens amb autisme sumen a la pràctica convencional el suport musical, el ball, els contes i altres eines que treballen en l'estimulació emocional.

- Establiment de rutines: el ioga és ordenat i coherent. Idealment, la classe es programarà al mateix temps i el mateix dia de la setmana, tenint cura que les estores de cada practicant es trobin en la mateixa disposició, la qual cosa ajuda a impartir un sentit de confiança i estabilitat. Aquest element d'ordre és molt important per a un nen amb autisme ja que li comunica estabilitat. Això mateix es trasllada a les seqüències d'aprenentatge, com la salutació al sol, les asanes i exercicis respiratoris que es realitzen en el mateix ordre durant cada classe. Això dóna suport encara més la necessitat dels nens per l'ordre, ajudant-los a construir confiança en l'entorn. 

En síntesi, a causa d'aquest abordatge específic, el ioga treballa perquè una persona amb TEA pugui sentir-se més tranquil·la i còmoda en el seu cos, disminuint el malestar físic i l'ansietat, amb la qual cosa és més fàcil per a ella poder controlar el seu comportament, aprendre noves habilitats i gaudir més relaxadament d'interaccions socials.

Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo. (castellano)

Font: http://discapacidadrosario.blogspot.com.es/2013/04/yoga-adaptado-para-ninos-con-trastornos.html 25/01/2017 última consulta 09:36 

Més info: 

IOGA ADAPTAT

http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat.html

IOGA ADAPTAT I LA SINDROME DE DOWN
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-i-la-sindrome-de-down.html

IOGA ADAPTAT I TDH
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat-i-tdh.html

IOGA ADAPTAT

En els últims anys diferents estudis duts a terme a les principals universitats del món, han demostrat la inavaluable aportació del ioga adaptat o terapèutic en funció de la millora de la qualitat de vida de nens i adults amb diferents discapacitats. Les més recents investigacions apunten a la feina enfocada a persones amb trastorns del desenvolupament, problemes d'aprenentatge i TDAH, obtenint excel·lents resultats en la millora del benestar físic-anímic i de les habilitats cognitives i de comunicació.

L'estil de vida actual, amb tots els seus beneficis i les seves problemàtiques, imposa sobre les persones determinats nivells d'exigència física i mental com no s'han conegut en la història de l'espècie humana. Producte d'aquestes tensions i angoixes, el "món occidental" va començar a replantejar-se moltes conductes i a mirar altres estils de vida que poguessin facilitar noves perspectives per recuperar l'equilibri perdut. Per a això van resultar de fonamental suport les diferents disciplines nascudes d'orient, entre elles el ioga hindú.

El ioga és una pràctica mil·lenària que utilitza una sèrie de postures i exercicis de respiració per ajudar a relaxar i unificar el cos, la ment i l'esperit. 

Des de fa dècades els professionals de la salut estan descobrint els amplis beneficis del ioga per a la salut, però en els últims anys va començar a generar-se un especial interès per la seva aplicació en nens i adults amb diferents discapacitats.

Hi ha diferents estils i escoles de ioga i si bé es tracta d'una pràctica holística en general, en el ioga adaptat es busca fer focus especialment en les necessitats de cada participant, tractant que cada postura o asana es presenti de manera que coincideixi amb les habilitats i capacitats del practicant.

No cal tenir un determinat nivell de rendiment físic en termes de flexibilitat o de força per practicar ioga adaptat. Tot el que es necessita és la capacitat i la voluntat d'estar present durant la pràctica, és a dir estar atents a les necessitats del cos, conscients del flux de la respiració i obrir-se per abraçar els canvis que poguessin tenir lloc en el propi interior.

D'aquesta manera s'han collit a tot el món experiències que van involucrar a persones amb diferents nivells de discapacitat motriu, sensorial o mental, més enllà de les seves limitacions. No es tracta doncs d'empènyer el cos per anar més enllà dels límits físics en l'aspiració de la pose perfecta, sinó d'aprendre a conèixer i aprofundir en la consciència ment-cos fins a aconseguir portar aquesta consciència a través de la vida quotidiana.

A més de les tensions i dificultats que tots experimentem, les persones amb discapacitat poden arribar a enfrontar molts desafiaments extra durant el dia. La qual cosa causa una quota addicional d'estrès físic, emocional i psicològic. Aquestes tensions s'emmagatzemen en el cos i s'assenten com bloquejos. I si, per exemple, la persona es troba en cadires de rodes o no té una bona coordinació motora, no compta amb les mateixes opcions d'una persona sense aquestes limitacions per alliberar les tensions a través d'una caminada o l'activitat física. De fet, la tensió pot fins i tot agreujar les limitacions de certes discapacitats, fent que determinats moviments s'experimentin com una tasca insuperable.

En aquest sentit el ioga adaptat tracta d'oferir una ajuda física i emocional per treballar amb les limitacions i accedir a les pròpies habilitats internes per alliberar la tensió. Les sessions estan enfocades a la promoció d'aquestes destreses pràctiques centrades al voltant de les postures físiques i tècniques de respiració i relaxació a través d'un procés acompanyat i d'un ritme suau, en el marc d'un ambient propici per a distendre i trobar-se amb un potencial intern.

Des del punt de vista mèdic, es va comprovar que el ioga adaptat millora la qualitat de la respiració, l'equilibri, la tonicitat muscular, la percepció espacial, la flexibilitat i la confiança en si mateix, la qual cosa pot millorar considerablement la qualitat de vida de una persona amb discapacitat. 

Per aquests motius, en països com els Estats Units i davant la gran incidència d'aquestes malalties, s'estan portant endavant programes especials per a aportar aquestes millores a nens i adolescents amb Trastorns del desenvolupament i problemes d'aprenentatge.

Les sessions regulars de ioga poden per sobretot ajudar a disminuir aquests sentiments negatius, baixant la pressió de l'ambient i augmentant la confiança. 

Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo. (castellano)
Font: http://discapacidadrosario.blogspot.com.es/2013/04/yoga-adaptado-para-ninos-con-trastornos.html 25/01/2017 última consulta 09:36 

Més info:

BENEFICIS DEL IOGA ADAPTAT
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat.html

IOGA ADAPTAT I LA SINDROME DE DOWN
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-i-la-sindrome-de-down.html

IOGA ADAPTAT I TDH
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat-i-tdh.html

AMPLIACIÓ D'USUARIS AL PROJECTE TIMOL

En el desè aniversari del Projecte TIMOL, el projecte comarcal d’inserció per a persones amb discapacitat intel·lectual portat a terme per l’IMET. El passat 4 de novembre va tenir lloc l’entrada de 16 noves persones per desenvolupar el programa individualitzat que impliqui la seva inserció al mercat de treball ordinari.

Aquesta entrada de noves persones usuàries s’ha pogut efectuar gràcies a l’acord dels 6 municipis del Garraf, doncs ha suposat l’entrada de més personal tècnic al projecte. Aquest fet significarà el proper gener l’eliminació de la llista d’espera, un tomb significatiu en la gestió d’aquest projecte que tan bons resultats ha obtingut en la resposta a les necessitats laborals de persones amb discapacitat intel·lectual. El projecte també se sustenta en el suport de les famílies, de l’ADEG i de les empreses col·laboradores (ja sigui amb pràctiques laborals o amb contractació bonificada), alhora que mitjançant el programa SIOAS de la Generalitat de Catalunya (servei integral d'orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental).   

Així, 44 persones rebran servei des del Projecte TIMOL, cadascuna des de les seves necessitats individuals: adquisició i potenciació de les habilitats laborals pròpies mitjançant l’atenció individualitzada i les accions grupals; millora de les competències professionals amb les pràctiques laborals; i intermediació laboral, seguiment i treball amb suport per a aquelles persones que han assolit la fita de trobar un lloc de treball amb contracte, per tal de donar-los suport a l’hora de mantenir-lo i de la seva promoció.

La Comissió Tècnica del projecte, formada per representants tècnics dels diferents departaments d’ocupació i serveis socials dels Ajuntaments, ha proposat l’entrada d’aquestes noves 16 persones després de realitzar una prova d’adequació del recurs a les necessitats dels usuaris, mitjançant un procés de valoració de idoneïtat. La procedència de les noves persones participants és la següent:

- 1 persona d’Olivella

- 2 persones de Sitges

- 5 persones de Sant Pere de Ribes

- 8 persones de Vilanova i la Geltrú

Al gener de 2017 hi haurà una altra important entrada d'usuaris al projecte. Per persones o famílies interessades, no dubteu en contactar amb l’equip tècnic TIMOL o amb Serveis Socials municipals.

Per més informació: Projecte Timol

Font:  

SOSCI I L'INSTITUT CAN PUIG AMB L'IFE

imatge de L'Eco de Sant Pere de Ribes

L'Institut Can Puig ha estat un dels vuit centres educatius seleccionats de tot Catalunya per començar a implementar IFE, com a prova pilot. L'assoliment d'aquest objectiu ha estat un motiu de celebració per a SOS a la Capacitat Intel·lectual i per això agraïm tots els esforços dels nostres socis i representants, que ens han dut fins aquí. Ara queda seguir treballant fermament per assolir el següent pas: La implementació de  formació continuada que permeti a les persones amb discapacitat intel·lectual seguir formant-se amb independència de l'edat i de si tenen feina. 

Enhorabona doncs per haver aconseguit "conscienciar a les administracions de que la tutela dels discapacitats intel·lectuals no és que sigui necessari, si no que és imprescindible" en paraules de la nostra presidenta na Teresa García Marín.

CAPACITATS PER A LA SEXUALITAT

Persones amb discapacitat física o psíquica recorren a una associació per contactar amb assistents íntims

La por, la soledat, els tabús i la timidesa es converteixen en barreres gairebé infranquejables per entaular relacions

Li deien que no tindria parella i li feien veure que la seva vida seria un camí que recorreria en solitari. A poc a poc li van minar la moral i l’autoestima. La seva timidesa tampoc l’ajudava. Antonio C. té 42 anys i en fa vuit que està en cadira de rodes a causa d’una malaltia degenerativa que li van diagnosticar en plena infància. Als 18 va tenir la seva primera experiència sexual, amb una prostituta. Va acabar als seus braços perquè «tenia un gran desig sexual i no tenia amb qui compartir-lo», evoca. Malgrat tot, l’Antonio segueix volent tenir una parella estable. ¿Per què? «Per tenir algú en qui abocar la tendresa. Segur que la vida és més agradable».

Una amalgama formada per por, soledat, timidesa i tabús es converteix en una barrera gairebé infranquejable perquè les persones amb discapacitat física o psíquica tinguin relacions afectives fluides. És, per a molts, un somni inabastable. «Tenen la sexualitat que decideix el seu entorn familiar, sobretot els discapacitats psíquics», sentencia Gemma Deulofeu, psicòloga i sexòloga. La família els sol apartar del sexe com si la discapacitat fos enemiga de desitjos i afectes.

La sexualitat no sol formar part de les converses familiars, tampoc a casa de l’Antonio. Encara que hi ha magnífiques excepcions. Generalment quan descobreixen que els seus fills intercanvien petons i abraçades «els entra una por terrible pel que pugui passar, sobretot pels embarassos, i la sexualitat no només és sexe, és una manera d’expressar-se i de sentir», explica la sexòloga. Hi ha hagut pares de discapacitats psíquics que «fins i tot han demanat que els seus fills no tinguin contacte físic amb els companys de treball. Els pares decideixen els afectes», matisa Deulofeu. Però el pitjor de tot sorgeix en les relacions entre persones del mateix sexe, llavors les famílies diuen que «és que no saben el que fan».

ACOMPANYAMENT ÍNTIM

En una època en què l’Antonio havia perdut les amistats i la soledat s’apoderava de la seva vida va saber que existia l’associació Tandem Team, que posa en contacte discapacitats i «acompanyants eròtics o íntims», nom pel qual se’ls coneix, un model que es pot fer extensible a la gent gran. L’any passat més de 150 persones van recórrer a l’entitat sense ànim de lucre, que dulcifica unes trobades per a les quals abans només existia l’alternativa de la prostitució. Aquestes iniciatives són una realitat a Europa; a Suïssa estan subvencionades.

Tandem Team té una base de dades amb les ofertes i les demandes i posa en contacte les dues parts en un trobada que denominen «entrevista d’expectatives per veure si hi ha feeling», resumeix Maria Clemente, gerent de l’associació. I aquí acaba la seva funció d’assessorament i acompanyament. La parella arriba a un acord privat. «Pacten què fer i com fer-ho, i també els límits corporals», aclareix Francesc Granja, president de l’associació. Si hi ha intercanvi econòmic, que no sempre és així, queda en l’àmbit privat. Els assistents acostumen a ser gent relacionada «amb les filosofies orientals, el tantra i els massatges eròtics», afegeix Clemente. Les prostitutes que s’han acostat a l’associació per col·laborar-hi no han funcionat «perquè fa falta que tinguin sensibilitat, empatia i entendre la sexualitat des d’un punt de vista no genital», conclou la gerent de l’entitat. 

FONT: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/capacitats-per-tendresa-5255543 

Publicat 8 juliol 2016

http://www.dincat.cat/capacitats-per-al-sexe_238823.pdf

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'EIX DIARI

Teresa García 

presidenta de l’entitat ribetana SOS a la Capacitat Intel·lectual

"El sistema inclusiu d'educació al Garraf està esdevenint un fracàs"

La reducció de 24 a 16 places al PFI a l’INS Can Puig 

fa que es qüestioni el futur dels joves amb discapacitat intel·lectual.

La situació formativa al Garraf pels joves amb discapacitat intel·lectual es troba a la corda fluixa. El PFI (Pla de Formació Inicial) de l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes ha reduït les seves places de 24 a 16, i ha complicat la situació pels joves amb discapacitat de la comarca. Teresa García, presidenta de l’entitat ribetana SOS a la Capacitat intel·lectual, comenta que malgrat que “la comarca del Garraf és una zona preferent” per aquests joves (principalment per la formació professional adaptada que ofereix), valora que amb aquesta nova situació els deixa abandonats després de tota la formació i habilitats que se’ls ha donat.

No està clara encara quina serà la solució per aquest joves. El Departament d’Ensenyament ha recomanat a alguns dels afectats que es matriculin a l’ESO (si encara poden fer-ho per raons d’edat) i que siguin mig atesos al PFI, mentre que a alguns altres se’ls permet repetir les pràctiques per no ocupar lloc de matrícula. Es tracta doncs, d’un PFI que el següent curs comptarà amb menys recursos (passarà de tenir 3 a 2 professors) i ara es busquen solucions per complir amb els seus serveis.

Aquesta situació s’ha agreujat, en part, amb el no als pressupostos, i Teresa García ha especificat que les competències per desencallar aquesta situació la té la Generalitat amb els nous pressupostos, ja que “els ajuntaments no tenen recursos ni competències per solucionar el problema, i la seva bona voluntat només arriba a posar pedaços molt valuosos però insuficients".

La situació en la que ha quedat el PFI de l’Institut Can Puig està normalitzant un nou escenari que preocupa des de SOS a la Capacitat intel·lectual: “comencem a tenir nois al carrer i les administracions fan tard en els seus intents d'atendre a adults amb discapacitat intel·lectual”. Sobretot, Teresa García posa èmfasi en quins són els nivells d’inclusió d’aquest jovent: “La societat en general tampoc no està preparada per assumir que ha de ser plenament inclusiva. En el món de l'oci pot ser més o menys acceptat, però en el món laboral l'actitud és plenament insatisfactòria”.

Una altra de les principals preocupacions és el pas de la formació a la feina d’aquest joves, que s’està convertint en un procés llarg i amb constants travetes administratives, i és per això que la presidenta de l’entitat considera que “el sistema inclusiu d’educació al Garraf està esdevenint un fracàs, no pedagògic, sinó social” per la seva incapacitat de normalitzar el pas de la formació al treball dels joves. El Timol, el projecte per a la inserció de persones amb discapacitat psíquica a les empreses del Garraf, fa anys que està treballant per alleugerir aquesta situació, i segons explica Teresa García, aquest any hi ha voluntat d'intensificar aquesta tasca. De tota manera considera que els ajuntaments només substitueixen la feina que hauria d’estar fent la Generalitat.

Des de SOS a la Capacitat intel·lectual, han destacat que la situació desitjable seria que els darrers anys de formació dels joves discapacitats siguin coordinats pel Departament de Treball i el Departament d’Ensenyament alhora, per tal de que desenvolupin millor les habilitats professionals i de la vida autònoma, però també perquè tots puguin aconseguir una feina en un centre de treball ordinari i fer un seguiment de la situació per aconseguir unes bones relacions laborals. “La Generalitat ha de deixar d'atendre els centres. Els centres no són l'objectiu sinó que només han de ser una eina per aconseguir l'objectiu: una societat inclusiva on totes les persones amb discapacitat intel·lectual siguin ciutadans de ple dret”, remarca la presidenta de l’entitat.

Per desencallar la situació, des de SOS a la Capacitat intel·lectual també s’han fet diversos contactes amb les administracions i els partits polítics a Catalunya per donar a conèixer les preocupacions dels afectats. “Pensem que més enllà de les nostres conviccions i de les nostres ideologies tenim la obligació de parlar amb tots els partits polítics i en tots els àmbits (local i nacional)”, explica Teresa García i diu que ja han contactat amb tots ells excepte amb Ciutadans i les CUP, amb qui tenen pendent fer-ho. “L'acolliment ha estat divers i de manera aleatòria, independent a la ideologia. A primer cop d'ull totes les formacions polítiques es mostren sensibles, però mentre Junts pel sí (els contactes han estat amb membres d'ERC) hi ha hagut una defensa aferrissada de la política feta pel Govern”.

FONT:
Publicat a EIX DIARI per LAERKE SAURA a SANT PERE DE RIBES el 27-06-2016 08:49
http://m.eixdiari.cat/doc.aspx?idDocument=64168

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ECO

SOCIETAT INCLUSIVA

La CE ha de garantir una adequada inversió en els serveis 

basats en la comunitat amb recomanacions específiques

La Comissió Europea (CE) va publicar recentment aquest 2016 les seves recomanacions específiques per a cada país (CSR) als Estats membres. Després de les declaracions positives sobre com l'atenció social la forma i el suport ha de ser proporcionat en els últims anys per l'Oficina Europea Com missió, el ​​grup d'experts europeus sobre la transició d'Institucional de Base Comunitària d'Atenció (EEG) dóna la benvinguda a diverses iniciatives que promouen una atenció de qualitat i suport i l'accés a l'ocupació i l'educació inclusiva per als grups desfavorits. No obstant això, l'enfocament general en l'austeritat serà perjudicial per a la transició als serveis basats en la comunitat a Europa, si no hi ha garanties disponibles per a la inversió pública en aquesta àrea.

A Europa, milions de nens, persones amb discapacitat, gent gran, persones sense llar i els d'altres grups desfavorits viuen en institucions segregades, excloses de la societat en general. Sense el suport adequat, centrat en la persona a la comunitat, que és accessible per a totes les persones i les seves famílies, la institucionalització lamentablement no es dóna. Això viola el seu dret a viure de forma independent o per ser criats per la seva família i tenir opcions i control sobre la seva vida, igual que altres persones. Atès que les persones en els entorns institucionals segregades són generalment incapaços de participar en l'educació general o el mercat de treball obert, l'impacte econòmic i social de la seva exclusió és molt alt.

Estudi Prospectiu Anual 2016 de la CE dóna suport plenament aquest argument i ha instat "infraestructura social (a) proporcionar en una forma més flexible, personalitzada i millor integrada per promoure la inclusió activa de les persones ...". La seva anàlisi de la pobresa i l'exclusió social també va argumentar que "l'accés a l'assistència sanitària d'alta qualitat des de molt jove és indispensable per a les persones per créixer i viure de forma saludable i que contribueixen a la societat".

El EEG es complau amb diverses còpies dels CSR compromís de la Comissió Europea per a la transició d'una assistència institucional a la comunitat. La recomanació de la RSE a Estònia de "garantir la prestació i accessibilitat dels serveis públics d'alta qualitat, especialment els serveis socials, a nivell local, entre altres coses mitjançant l'adopció i l'aplicació de la reforma del govern local proposat" és un pas molt positiu. El mateix pot dir-se de l'RSE  a Romania que "millora l'accés als serveis públics integrats".

A l'EEG, però, li segueix preocupant que aquestes recomanacions socials positives poden no estar suficientment protegides i enfortides per davant de les recomanacions en matèria de consolidació fiscal, incloses en la majoria dels CSR. Per exemple, mentre que Espanya rep CSR positius relacionats amb una millor coordinació dels serveis regionals d'ocupació amb els serveis socials o per millorar els sistemes de suport de la família, incloent l'accés als serveis d'atenció infantil de qualitat i atenció a llarg termini, també rep la recomanació de "garantir una duradora correcció del dèficit excessiu d'aquí a 2017, reduir el dèficit públic al 3,7% del PIB el 2016 i al 2,5% del PIB el 2017 ". És indispensable per assegurar que les recomanacions fiscals no influeixin en l'execució de les socials.

Luk Zelderloo, copresident de l'EEG i secretari general de l'Associació Europea de Proveïdors de serveis per a les persones amb discapacitat, sosté que "la Comissió Europea ha d'incloure garanties per a la inversió pública en l'àrea d'infraestructura social de qualitat en les recomanacions relacionades amb la consolidació fiscal. Això garantiria que la Comissió Europea contribuís positivament a la transició a l'atenció basada en la comunitat, alhora que roman dins de les competències dels seus acords fiscals ".

L'EEG demana a la Unió Europea que s'ha continuar la lluita contra la segregació de les institucions i per la creació de comunitats inclusives en totes les seves polítiques i activitats, fins i tot més enllà de l'ús dels European Structural and Investment Funds.

Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb Inclusion Europe

Secretaria en secretariat@inclusion-europe.org o Thomas Bignal, Oficial de Polítiques EASPD a thomas.bignal@easpd.eu

Documents pertinents:

Directrius europees comunes sobre la transició 

d'Institucional d'Atenció a la Comunitat

Kit d'eines sobre l'ús de fons de la Unió Europea 

per a la transició d'Institucional d'Atenció a la Comunitat

NOTA DELS AUTORS:

El grup d'experts europeus (EEG) en la transició d'Institucional de la comunitat basada en Cura consta de les següents organitzacions: COFACE (Confederació d'Organitzacions Familiars de la UE), EASPD (Associació Europea de Proveïdors de Serveis per a les Persones amb Discapacitat) , EDF (Fòrum Europeu de la Discapacitat), ENIL / Eccl (Xarxa Europea de Vida Independent / Coalició Europea per a la Vida comunitària), ESN (European Social Network), Eurochild, FEANTSA (Federació Europea d'Organitzacions nacionals que treballen amb Persones sense Llar), Inclusion Europe, Lumos, Salut Mental a Europa, així com l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans - Oficina regional per a Europa i l'UNICEF.

font: 

http://www.e-include.info/news/398-ec-must-safeguard-adequate-investment-in-community-based-services-in-country-specific-recommendations

http://inclusion-europe.eu/?lang=es

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ALTAVEU

EL TIMOL és un projecte que té com a propòsit la inclusió a l’empresa ordinària de persones amb alguna discapacitat intel·lectual, mitjançant la metodologia de treball amb suport. I s’adreça a les persones aturades amb discapacitat intel·lectual dels municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Cubelles que vulguin treballar a l’empresa ordinària i considerin que necessiten un suport per fer-ho i a les empreses que vulguin apostar per un/a treballador/a capaç. D'això i molt més en parla Teresa García Marín amb la Bàrbara Scuderi a L'Altaveu...

SOCIETAT INCLUSIVA A EUROPA

El Parlament Europeu està escrivint un informe sobre el que han de fer per millorar la vida de les persones amb discapacitat a Europa.

Volen sentir el que les persones discapacitades pensen en el seu informe fins al moment.
Han publicat una versió fàcil de llegir d'aquest projecte d'informe.
D'aquesta manera, es pot rebre comentaris i idees de les persones amb discapacitat intel·lectual i millorar el seu informe.

Podeu trobar la versió fàcil de llegir del projecte d'informe aquí .

Si us plau, llegir-lo i dieu-nos el que penseu.

Podeu enviar els vostres comentaris, idees o preguntes sobre l'informe a:  secretariat@inclusion-europe.org abans del dimarts 22 de març.

No tenim molt de temps, però és molt important  que les vostres veus siguin escoltades.

Fonts:

https://www.facebook.com/inclusioneurope/?notif_t=notify_me_page

http://www.e-include.info/news/383-make-your-voice-heard-comment-the-easy-to-read-draft-report-of-the-european-parliament-on-the-crpd

DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN

«Atenció Integral a les Persones amb Discapacitat Intel·lectual», 

a càrrec de la Sra. Teresa García Marín, Presidenta de l'Associació SOS a la Capacitat Intel·lectual i na Mayte Duarte, Humanista (GIRCHE-UOC-UB)

ATENCIÓ INTEGRAL A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.

També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

PER A UNA SOCIETAT INCLUSIVA GARANTIDA 

PER LA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA COM A DRET FONAMENTAL

En el moment en què el Parlament de Catalunya es posa a confeccionar una constitució per a la República de Catalunya. Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual impulsem un article que garanteixi i blindi una societat inclusiva pel nostre país. Un article que impedeixi lleis que no respectin aquest principi, i que impulsi totes les iniciatives legislatives per tal que el nostre país tingui una legislació veritablement inclusiva, independentment dels governants i legisladors que tinguem en el futur. L'article que proposem diu:

 "La societat catalana es defineix com a una societat inclusiva i cap persona pot ser exclosa per motiu de la seva discapacitat. En aquest sentit, els poders públics vetllaran per eliminar totes les barreres, del tipus que sigui, que la dificultin" 

CULTURA I HUMANITATS AL SERVEI D’UNA SOCIETAT INCLUSIVA

Si la cultura és tota aquella informació que no es transmet genèticament i la intel·ligència és la capacitat d’adaptació al medi,  la societat inclusiva és composa dels membres més capacitats. La matèria de l'Univers està ordenada. La força de gravetat fa que la matèria s'agrupi formant estructures. Des de les més simples, com els estels o els sistemes solars, fins a les gegantines muralles de galàxies. No tots manifestem la mateixa capacitat, però tots som part dels esclats de genialitat.

            

Per que tots hem de ser ciutadans de ple dret i nosaltres hem d’assolir la fita de deixar de ser i considerar a l’altri com a un recurs humà. I ens caldrà fer-ho tots junts per mantenir què el que realment som, humans amb recursos. La capacitació o discapacitació és als ulls del que qualifica. I ens cal una educació plena de tots per a tots amb propostes fermes i tangibles. Calen estudis i programes pilot de l’impacte del projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual'.

ORGANITZADA PER

 l'Associació per la Síndrome de Down d'Andorra-ASDA

Marta Pérez Carabias

Presidenta de l'Associació per la

Síndrome de Down a Andorra

ASDA

Lloc: Sala Àgora al Carrer Prat de la Creu 70, 

al costat del Servei de Circulació d'Andorra la Vella

Horari: Dia 17 de març  a les 19:00 hores.

Agraïm la seva atenció i esperant la seva assistència, 

aprofitem l'avinentesa per saludar-los cordialment.

SOS a la Capacitat intel·lectual

entitat sense ànim de lucre amb NIF G66692153

Mail: sos.alacapacitatintel.lectual@gmail.com

Blog: http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/

Facebook: www.facebook.com/sosci2016

Twitter: @SOSci2016  - #SOSci2016

AMB RÀDIO MARICEL

Neix una associació destinada a garantir sortides laborals per a persones amb discapacitats intel·lectuals. 12:42, DILLUNS, 29 FEBRER 2016

Amb l’objectiu de combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’aconseguir feina després del seu període de formació acadèmica, ha nascut l’associació “SOS a la capacitat intel·lectual”. La seva impulsora, Teresa Garcia, al costat de Mònica Vázquez i Mayte Duarte, ens comenten les vivències que les han mogut a posar en marxa aquesta iniciativa.

http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2016/02/29/sos_29022016.mp3

http://www.radiomaricel.cat/2016/02/29/neix-una-associacio-destinada-a-garantir-sortides-laborals-per-a-persones-amb-discapacitats-intel%C2%B7lectuals/

SIGNATURES PER UNA SOCIETAT INCLUSIVA GARANTIDA PER LA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA COM A DRET FONAMENTAL

Mail: sos.alacapacitatintel.lectual@gmail.com

Blog: http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/

Facebook: www.facebook.com/sosci2016

Twitter: @SOSci2016 - #SOSci2016

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ECO DE SITGES

Neix una associació al municipi per garantir que les persones amb discapacitat

 tinguin les mateixes oportunitats de crear el seu projecte de vida

FONT:
Alejandra Chacón de Azúa Publicat 19 de febrer de 2016
L'ECO DE SANT PERE DE RIBES - Suplement mensual
lecodesitges.cat

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per ALDIA.CAT

Una associació impulsa un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual

L'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual s'ha constituït amb l'objectiu d'impulsar un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual davant de la situació que viu el col·lectiu, sobretot en el seu pas al mercat laboral.

   Els objectius de l'associació, constituïda a Sant Pere de Ribes (Barcelona), passen per aconseguir que els discapacitats intel·lectuals es converteixin en membres actius de la societat en tots els àmbits, instar les administracions perquè ho facin possible i sensibilitzar la societat a valorar-los "per les seves capacitats".

   El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.

   També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

   La presidenta de l'associació i una de les impulsores del projecte, Teresa García, ha explicat a Europa Press que cal una estructura que tuteli les persones amb discapacitat intel·lectual "diferent de l'actual", i ha advocat per aprofitar els canvis legislatius que la situació política actual pot originar per definir-se com una societat inclusiva.

   Ha explicat que han fet arribar el projecte a diferents departaments de la Generalitat com Ensenyament; Presidència; Empresa i Coneixement, i Treball, Afers Socials i Famílies, i que ara amb el nou Govern volen reprendre el contacte; i també mantenen contacte amb l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes (Barcelona) i la Fundació Catalana de La Síndrome de Down.

   García, que va col·laborar en l'elaboració del Pla Director d'Educació Especial de Catalunya, ha remarcat que els agradaria que el seu projecte pogués ser utilitzat com un corpus legislatiu d'atenció integral als discapacitats intel·lectuals i es pugui produir una reconversió de tot el sistema d'atenció.

"AMB DRET A L'ATENCIÓ"

   Entre les propostes que recull el projecte que impulsa l'associació hi ha la reconversió dels centres ocupacionals i fundacions que proporcionen treball i fer centres de referència, on s'asseguri el benestar laboral i ocupacional dels usuaris i avaluïn les seves necessitats i capacitats per encarar una inclusió laboral.

   La presidenta de l'associació ha assegurat que la societat actual ha evolucionat molt en la inclusió, però que cal encara un canvi de paradigma: "No han de ser persones mereixedores d'atenció, sinó que els hem de considerar ciutadans amb dret a aquesta atenció", ha remarcat.

FONT:

ALDIA.CAT

Publicat 13/02/2016 12:23:15CET

BARCELONA, 13 Febr. (EUROPA PRESS)