REUNIONS 2019

Ens em reunit amb el Raül Moreno del grup socialista.

des de SOSCI hem exposat la necessitat de fer cursos de formació continuada específica en les àrees d'estimulació cognitiva, llenguatge eficaç, educació emocional i afectivitat i sexualitat.

i formació per a la vida independent

Per la seva part el senyor Moreno s'ha compromès a coordinar-se amb els grups parlamentaris que fins ara han tingut a bé de rebre'ns (Ciutadans i Junts per Catalunya) per a plantejar la possibilitat de crear aquests cursos a tot el territori català

BENEFICIS DEL IOGA ADAPTAT

Beneficis del ioga en persones amb autisme

A finals de 2012, un equip de la Universitat de Nova York liderat per la Professora i terapeuta Ocupacional Kristie Koenig, va desenvolupar un programa de sis mesos per mesurar els beneficis de la pràctica del ioga en nens amb trastorns de l'espectre autista.

El programa de ioga teràpia "Get Ready to Learn" (llestos per aprendre) es va dur a terme abans de cada jornada escolar durant 16 setmanes, capacitant als mestres perquè poguessin replicar amb els nens determinades tècniques de relaxació. En l'estudi van ser monitoritzats 24 nens que van practicar ioga i 22 nens que no, tots els quals rondaven entre els 5 i els 12 anys.

"Els mestres dels nens amb trastorns de l'espectre autista van notar un canvi considerable en aquells que van participar del programa, se'ls percebia molt menys agressius i amb hiperactivitat reduïda, mostrant-se més compromesos socialment, en comparació amb els nens amb TEA que no van rebre el programa ", va comunicar Koenig.

El programa va partir d'un treball amb l'espai per crear "aules tranquil·les", és a dir un marc ideal per introduir després una rutina de "exercicis de respiració, exercicis físics i posturals i, finalment, relaxació profunda i cant".

"L'estudi contribueix a l'evidència que aquesta intervenció pot reduir els comportaments que interfereixen amb l'exercici a l'aula", afirma Koenig. Tant per al seu equip com per a diferents facilitadors d'aquesta tècnica, no hi ha dubtes que el ioga és particularment decisiu a l'hora d'ajudar els nens amb autisme perquè aprenguin autoregulació. En prendre consciència del seu cos i ser conscients de la seva respiració, el ioga els brindaria la capacitat de desenvolupar estratègies pròpies per focalitzar quan percebin que comencen a sentir-se ansiosos o molestos. 

Segons l'experiència recollida per investigadors i instructors, la pràctica regular de ioga podria ser de gran ajuda per millorar la son, l'autoregulació, la concentració, i brindar una major capacitat de transició entre les activitats. Alhora ha reportat beneficis en les àrees de comportament i comunicació, com també en la millora de les habilitats motores i la coordinació.

La instructora nord-americana de ioga Elizabeth Rowan, especialista en ioga prenatal i infantil, assegura que aquesta pràctica sostinguda amb regularitat atorga set beneficis interconnectats entre si a través dels següents factors:

- Habilitats motores: els nens amb autisme sovint experimenten retards en el desenvolupament motor, que pot ser millorat amb postures tonificadores de ioga, les quals milloren l'equilibri i l'estabilitat, desenvolupen una major consciència corporal i coordinació. Amb el desenvolupament de les habilitats motores, els nens amb TEA adquireixen un major sentit del seu ésser físic en l'espai i en relació amb els altres, i poden millorar la seva manera de caminar, el que condueix al següent assoliment.

- Confiança i les habilitats socials: sovint la manca de coordinació produeix una baixa autoestima, ja que els nens poden ser assenyalats o molestats per no actuar o comportar-se com els altres, o per no poder destacar-se en esports i activitats a l'aire lliure. En aprendre autocontrol i tècniques acte-calmants a través del ioga, la confiança es veu enfortida i en interactuar més amb altres nens aconsegueixen refinar les seves habilitats socials. El mateix succeeix en aprendre a treballar en parella i en grups durant les classes de ioga.

- Integració sensorial: els nens amb autisme sovint pateixen d'un sistema nerviós molt sensible i poden resultar fàcilment sobre-estimulats per les llums brillants, noves textures, sorolls forts i els sabors i les olors intensos. La pràctica del ioga proposa un entorn contenidor i relaxant, amb llums, música i textures suaus, creant un ambient confortable, protegit d'estímuls desconeguts o agressius. D'aquesta manera es permet a l'organisme alliberar el nerviosisme d'una manera controlada, el que condueix a una sensació calmant. Aquests estímuls delicats permeten un comportament menys incontrolable, i controla els arravataments i moviments repetitius nerviosos.

- Tècniques d'afrontament per als arravataments: l'ensenyament de tècniques de respiració acte-calmant serveixen tant per al nen com per a la família; el ioga ofereix una sèrie d'eines aprofitables pels pares i germans que es poden practicar a la llar com en qualsevol entorn on sigui necessari.

- Auto-consciència: a través d'aquestes tècniques d'auto-regulació, els nens aprenen a prendre consciència del seu cos i ser conscients de la seva respiració, el que condueix a un estar més presents.

- Estimulació del cervell emocional: el ioga està lluny de ser purament físic, la combinació de moviment, treball de respiració i visualitzacions guiades anima els nens a desenvolupar la consciència de les seves emocions i de les emocions alienes. Per reforçar aquest punt, els instructors que treballen amb nens amb autisme sumen a la pràctica convencional el suport musical, el ball, els contes i altres eines que treballen en l'estimulació emocional.

- Establiment de rutines: el ioga és ordenat i coherent. Idealment, la classe es programarà al mateix temps i el mateix dia de la setmana, tenint cura que les estores de cada practicant es trobin en la mateixa disposició, la qual cosa ajuda a impartir un sentit de confiança i estabilitat. Aquest element d'ordre és molt important per a un nen amb autisme ja que li comunica estabilitat. Això mateix es trasllada a les seqüències d'aprenentatge, com la salutació al sol, les asanes i exercicis respiratoris que es realitzen en el mateix ordre durant cada classe. Això dóna suport encara més la necessitat dels nens per l'ordre, ajudant-los a construir confiança en l'entorn. 

En síntesi, a causa d'aquest abordatge específic, el ioga treballa perquè una persona amb TEA pugui sentir-se més tranquil·la i còmoda en el seu cos, disminuint el malestar físic i l'ansietat, amb la qual cosa és més fàcil per a ella poder controlar el seu comportament, aprendre noves habilitats i gaudir més relaxadament d'interaccions socials.

Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo. (castellano)

Font: http://discapacidadrosario.blogspot.com.es/2013/04/yoga-adaptado-para-ninos-con-trastornos.html 25/01/2017 última consulta 09:36 

Més info: 

IOGA ADAPTAT

http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat.html

IOGA ADAPTAT I LA SINDROME DE DOWN
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-i-la-sindrome-de-down.html

IOGA ADAPTAT I TDH
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat-i-tdh.html

IOGA ADAPTAT

En els últims anys diferents estudis duts a terme a les principals universitats del món, han demostrat la inavaluable aportació del ioga adaptat o terapèutic en funció de la millora de la qualitat de vida de nens i adults amb diferents discapacitats. Les més recents investigacions apunten a la feina enfocada a persones amb trastorns del desenvolupament, problemes d'aprenentatge i TDAH, obtenint excel·lents resultats en la millora del benestar físic-anímic i de les habilitats cognitives i de comunicació.

L'estil de vida actual, amb tots els seus beneficis i les seves problemàtiques, imposa sobre les persones determinats nivells d'exigència física i mental com no s'han conegut en la història de l'espècie humana. Producte d'aquestes tensions i angoixes, el "món occidental" va començar a replantejar-se moltes conductes i a mirar altres estils de vida que poguessin facilitar noves perspectives per recuperar l'equilibri perdut. Per a això van resultar de fonamental suport les diferents disciplines nascudes d'orient, entre elles el ioga hindú.

El ioga és una pràctica mil·lenària que utilitza una sèrie de postures i exercicis de respiració per ajudar a relaxar i unificar el cos, la ment i l'esperit. 

Des de fa dècades els professionals de la salut estan descobrint els amplis beneficis del ioga per a la salut, però en els últims anys va començar a generar-se un especial interès per la seva aplicació en nens i adults amb diferents discapacitats.

Hi ha diferents estils i escoles de ioga i si bé es tracta d'una pràctica holística en general, en el ioga adaptat es busca fer focus especialment en les necessitats de cada participant, tractant que cada postura o asana es presenti de manera que coincideixi amb les habilitats i capacitats del practicant.

No cal tenir un determinat nivell de rendiment físic en termes de flexibilitat o de força per practicar ioga adaptat. Tot el que es necessita és la capacitat i la voluntat d'estar present durant la pràctica, és a dir estar atents a les necessitats del cos, conscients del flux de la respiració i obrir-se per abraçar els canvis que poguessin tenir lloc en el propi interior.

D'aquesta manera s'han collit a tot el món experiències que van involucrar a persones amb diferents nivells de discapacitat motriu, sensorial o mental, més enllà de les seves limitacions. No es tracta doncs d'empènyer el cos per anar més enllà dels límits físics en l'aspiració de la pose perfecta, sinó d'aprendre a conèixer i aprofundir en la consciència ment-cos fins a aconseguir portar aquesta consciència a través de la vida quotidiana.

A més de les tensions i dificultats que tots experimentem, les persones amb discapacitat poden arribar a enfrontar molts desafiaments extra durant el dia. La qual cosa causa una quota addicional d'estrès físic, emocional i psicològic. Aquestes tensions s'emmagatzemen en el cos i s'assenten com bloquejos. I si, per exemple, la persona es troba en cadires de rodes o no té una bona coordinació motora, no compta amb les mateixes opcions d'una persona sense aquestes limitacions per alliberar les tensions a través d'una caminada o l'activitat física. De fet, la tensió pot fins i tot agreujar les limitacions de certes discapacitats, fent que determinats moviments s'experimentin com una tasca insuperable.

En aquest sentit el ioga adaptat tracta d'oferir una ajuda física i emocional per treballar amb les limitacions i accedir a les pròpies habilitats internes per alliberar la tensió. Les sessions estan enfocades a la promoció d'aquestes destreses pràctiques centrades al voltant de les postures físiques i tècniques de respiració i relaxació a través d'un procés acompanyat i d'un ritme suau, en el marc d'un ambient propici per a distendre i trobar-se amb un potencial intern.

Des del punt de vista mèdic, es va comprovar que el ioga adaptat millora la qualitat de la respiració, l'equilibri, la tonicitat muscular, la percepció espacial, la flexibilitat i la confiança en si mateix, la qual cosa pot millorar considerablement la qualitat de vida de una persona amb discapacitat. 

Per aquests motius, en països com els Estats Units i davant la gran incidència d'aquestes malalties, s'estan portant endavant programes especials per a aportar aquestes millores a nens i adolescents amb Trastorns del desenvolupament i problemes d'aprenentatge.

Les sessions regulars de ioga poden per sobretot ajudar a disminuir aquests sentiments negatius, baixant la pressió de l'ambient i augmentant la confiança. 

Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo. (castellano)
Font: http://discapacidadrosario.blogspot.com.es/2013/04/yoga-adaptado-para-ninos-con-trastornos.html 25/01/2017 última consulta 09:36 

Més info:

BENEFICIS DEL IOGA ADAPTAT
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat.html

IOGA ADAPTAT I LA SINDROME DE DOWN
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-i-la-sindrome-de-down.html

IOGA ADAPTAT I TDH
http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/2017/01/ioga-adaptat-i-tdh.html

SOCIETAT INCLUSIVA

La CE ha de garantir una adequada inversió en els serveis 

basats en la comunitat amb recomanacions específiques

La Comissió Europea (CE) va publicar recentment aquest 2016 les seves recomanacions específiques per a cada país (CSR) als Estats membres. Després de les declaracions positives sobre com l'atenció social la forma i el suport ha de ser proporcionat en els últims anys per l'Oficina Europea Com missió, el ​​grup d'experts europeus sobre la transició d'Institucional de Base Comunitària d'Atenció (EEG) dóna la benvinguda a diverses iniciatives que promouen una atenció de qualitat i suport i l'accés a l'ocupació i l'educació inclusiva per als grups desfavorits. No obstant això, l'enfocament general en l'austeritat serà perjudicial per a la transició als serveis basats en la comunitat a Europa, si no hi ha garanties disponibles per a la inversió pública en aquesta àrea.

A Europa, milions de nens, persones amb discapacitat, gent gran, persones sense llar i els d'altres grups desfavorits viuen en institucions segregades, excloses de la societat en general. Sense el suport adequat, centrat en la persona a la comunitat, que és accessible per a totes les persones i les seves famílies, la institucionalització lamentablement no es dóna. Això viola el seu dret a viure de forma independent o per ser criats per la seva família i tenir opcions i control sobre la seva vida, igual que altres persones. Atès que les persones en els entorns institucionals segregades són generalment incapaços de participar en l'educació general o el mercat de treball obert, l'impacte econòmic i social de la seva exclusió és molt alt.

Estudi Prospectiu Anual 2016 de la CE dóna suport plenament aquest argument i ha instat "infraestructura social (a) proporcionar en una forma més flexible, personalitzada i millor integrada per promoure la inclusió activa de les persones ...". La seva anàlisi de la pobresa i l'exclusió social també va argumentar que "l'accés a l'assistència sanitària d'alta qualitat des de molt jove és indispensable per a les persones per créixer i viure de forma saludable i que contribueixen a la societat".

El EEG es complau amb diverses còpies dels CSR compromís de la Comissió Europea per a la transició d'una assistència institucional a la comunitat. La recomanació de la RSE a Estònia de "garantir la prestació i accessibilitat dels serveis públics d'alta qualitat, especialment els serveis socials, a nivell local, entre altres coses mitjançant l'adopció i l'aplicació de la reforma del govern local proposat" és un pas molt positiu. El mateix pot dir-se de l'RSE  a Romania que "millora l'accés als serveis públics integrats".

A l'EEG, però, li segueix preocupant que aquestes recomanacions socials positives poden no estar suficientment protegides i enfortides per davant de les recomanacions en matèria de consolidació fiscal, incloses en la majoria dels CSR. Per exemple, mentre que Espanya rep CSR positius relacionats amb una millor coordinació dels serveis regionals d'ocupació amb els serveis socials o per millorar els sistemes de suport de la família, incloent l'accés als serveis d'atenció infantil de qualitat i atenció a llarg termini, també rep la recomanació de "garantir una duradora correcció del dèficit excessiu d'aquí a 2017, reduir el dèficit públic al 3,7% del PIB el 2016 i al 2,5% del PIB el 2017 ". És indispensable per assegurar que les recomanacions fiscals no influeixin en l'execució de les socials.

Luk Zelderloo, copresident de l'EEG i secretari general de l'Associació Europea de Proveïdors de serveis per a les persones amb discapacitat, sosté que "la Comissió Europea ha d'incloure garanties per a la inversió pública en l'àrea d'infraestructura social de qualitat en les recomanacions relacionades amb la consolidació fiscal. Això garantiria que la Comissió Europea contribuís positivament a la transició a l'atenció basada en la comunitat, alhora que roman dins de les competències dels seus acords fiscals ".

L'EEG demana a la Unió Europea que s'ha continuar la lluita contra la segregació de les institucions i per la creació de comunitats inclusives en totes les seves polítiques i activitats, fins i tot més enllà de l'ús dels European Structural and Investment Funds.

Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb Inclusion Europe

Secretaria en secretariat@inclusion-europe.org o Thomas Bignal, Oficial de Polítiques EASPD a thomas.bignal@easpd.eu

Documents pertinents:

Directrius europees comunes sobre la transició 

d'Institucional d'Atenció a la Comunitat

Kit d'eines sobre l'ús de fons de la Unió Europea 

per a la transició d'Institucional d'Atenció a la Comunitat

NOTA DELS AUTORS:

El grup d'experts europeus (EEG) en la transició d'Institucional de la comunitat basada en Cura consta de les següents organitzacions: COFACE (Confederació d'Organitzacions Familiars de la UE), EASPD (Associació Europea de Proveïdors de Serveis per a les Persones amb Discapacitat) , EDF (Fòrum Europeu de la Discapacitat), ENIL / Eccl (Xarxa Europea de Vida Independent / Coalició Europea per a la Vida comunitària), ESN (European Social Network), Eurochild, FEANTSA (Federació Europea d'Organitzacions nacionals que treballen amb Persones sense Llar), Inclusion Europe, Lumos, Salut Mental a Europa, així com l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans - Oficina regional per a Europa i l'UNICEF.

font: 

http://www.e-include.info/news/398-ec-must-safeguard-adequate-investment-in-community-based-services-in-country-specific-recommendations

http://inclusion-europe.eu/?lang=es

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ALTAVEU

EL TIMOL és un projecte que té com a propòsit la inclusió a l’empresa ordinària de persones amb alguna discapacitat intel·lectual, mitjançant la metodologia de treball amb suport. I s’adreça a les persones aturades amb discapacitat intel·lectual dels municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Cubelles que vulguin treballar a l’empresa ordinària i considerin que necessiten un suport per fer-ho i a les empreses que vulguin apostar per un/a treballador/a capaç. D'això i molt més en parla Teresa García Marín amb la Bàrbara Scuderi a L'Altaveu...

DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN

«Atenció Integral a les Persones amb Discapacitat Intel·lectual», 

a càrrec de la Sra. Teresa García Marín, Presidenta de l'Associació SOS a la Capacitat Intel·lectual i na Mayte Duarte, Humanista (GIRCHE-UOC-UB)

ATENCIÓ INTEGRAL A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.

També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

PER A UNA SOCIETAT INCLUSIVA GARANTIDA 

PER LA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA COM A DRET FONAMENTAL

En el moment en què el Parlament de Catalunya es posa a confeccionar una constitució per a la República de Catalunya. Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual impulsem un article que garanteixi i blindi una societat inclusiva pel nostre país. Un article que impedeixi lleis que no respectin aquest principi, i que impulsi totes les iniciatives legislatives per tal que el nostre país tingui una legislació veritablement inclusiva, independentment dels governants i legisladors que tinguem en el futur. L'article que proposem diu:

 "La societat catalana es defineix com a una societat inclusiva i cap persona pot ser exclosa per motiu de la seva discapacitat. En aquest sentit, els poders públics vetllaran per eliminar totes les barreres, del tipus que sigui, que la dificultin" 

CULTURA I HUMANITATS AL SERVEI D’UNA SOCIETAT INCLUSIVA

Si la cultura és tota aquella informació que no es transmet genèticament i la intel·ligència és la capacitat d’adaptació al medi,  la societat inclusiva és composa dels membres més capacitats. La matèria de l'Univers està ordenada. La força de gravetat fa que la matèria s'agrupi formant estructures. Des de les més simples, com els estels o els sistemes solars, fins a les gegantines muralles de galàxies. No tots manifestem la mateixa capacitat, però tots som part dels esclats de genialitat.

            

Per que tots hem de ser ciutadans de ple dret i nosaltres hem d’assolir la fita de deixar de ser i considerar a l’altri com a un recurs humà. I ens caldrà fer-ho tots junts per mantenir què el que realment som, humans amb recursos. La capacitació o discapacitació és als ulls del que qualifica. I ens cal una educació plena de tots per a tots amb propostes fermes i tangibles. Calen estudis i programes pilot de l’impacte del projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual'.

ORGANITZADA PER

 l'Associació per la Síndrome de Down d'Andorra-ASDA

Marta Pérez Carabias

Presidenta de l'Associació per la

Síndrome de Down a Andorra

ASDA

Lloc: Sala Àgora al Carrer Prat de la Creu 70, 

al costat del Servei de Circulació d'Andorra la Vella

Horari: Dia 17 de març  a les 19:00 hores.

Agraïm la seva atenció i esperant la seva assistència, 

aprofitem l'avinentesa per saludar-los cordialment.

SOS a la Capacitat intel·lectual

entitat sense ànim de lucre amb NIF G66692153

Mail: sos.alacapacitatintel.lectual@gmail.com

Blog: http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/

Facebook: www.facebook.com/sosci2016

Twitter: @SOSci2016  - #SOSci2016

AMB RÀDIO MARICEL

Neix una associació destinada a garantir sortides laborals per a persones amb discapacitats intel·lectuals. 12:42, DILLUNS, 29 FEBRER 2016

Amb l’objectiu de combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’aconseguir feina després del seu període de formació acadèmica, ha nascut l’associació “SOS a la capacitat intel·lectual”. La seva impulsora, Teresa Garcia, al costat de Mònica Vázquez i Mayte Duarte, ens comenten les vivències que les han mogut a posar en marxa aquesta iniciativa.

http://continguts.radiomaricel.cat/continguts/2016/02/29/sos_29022016.mp3

http://www.radiomaricel.cat/2016/02/29/neix-una-associacio-destinada-a-garantir-sortides-laborals-per-a-persones-amb-discapacitats-intel%C2%B7lectuals/

SIGNATURES PER UNA SOCIETAT INCLUSIVA GARANTIDA PER LA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA COM A DRET FONAMENTAL

Mail: sos.alacapacitatintel.lectual@gmail.com

Blog: http://sosalacapacitatintelectual.blogspot.com.es/

Facebook: www.facebook.com/sosci2016

Twitter: @SOSci2016 - #SOSci2016

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ECO DE SITGES

Neix una associació al municipi per garantir que les persones amb discapacitat

 tinguin les mateixes oportunitats de crear el seu projecte de vida

FONT:
Alejandra Chacón de Azúa Publicat 19 de febrer de 2016
L'ECO DE SANT PERE DE RIBES - Suplement mensual
lecodesitges.cat

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per ALDIA.CAT

Una associació impulsa un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual

L'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual s'ha constituït amb l'objectiu d'impulsar un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual davant de la situació que viu el col·lectiu, sobretot en el seu pas al mercat laboral.

   Els objectius de l'associació, constituïda a Sant Pere de Ribes (Barcelona), passen per aconseguir que els discapacitats intel·lectuals es converteixin en membres actius de la societat en tots els àmbits, instar les administracions perquè ho facin possible i sensibilitzar la societat a valorar-los "per les seves capacitats".

   El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.

   També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

   La presidenta de l'associació i una de les impulsores del projecte, Teresa García, ha explicat a Europa Press que cal una estructura que tuteli les persones amb discapacitat intel·lectual "diferent de l'actual", i ha advocat per aprofitar els canvis legislatius que la situació política actual pot originar per definir-se com una societat inclusiva.

   Ha explicat que han fet arribar el projecte a diferents departaments de la Generalitat com Ensenyament; Presidència; Empresa i Coneixement, i Treball, Afers Socials i Famílies, i que ara amb el nou Govern volen reprendre el contacte; i també mantenen contacte amb l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes (Barcelona) i la Fundació Catalana de La Síndrome de Down.

   García, que va col·laborar en l'elaboració del Pla Director d'Educació Especial de Catalunya, ha remarcat que els agradaria que el seu projecte pogués ser utilitzat com un corpus legislatiu d'atenció integral als discapacitats intel·lectuals i es pugui produir una reconversió de tot el sistema d'atenció.

"AMB DRET A L'ATENCIÓ"

   Entre les propostes que recull el projecte que impulsa l'associació hi ha la reconversió dels centres ocupacionals i fundacions que proporcionen treball i fer centres de referència, on s'asseguri el benestar laboral i ocupacional dels usuaris i avaluïn les seves necessitats i capacitats per encarar una inclusió laboral.

   La presidenta de l'associació ha assegurat que la societat actual ha evolucionat molt en la inclusió, però que cal encara un canvi de paradigma: "No han de ser persones mereixedores d'atenció, sinó que els hem de considerar ciutadans amb dret a aquesta atenció", ha remarcat.

FONT:

ALDIA.CAT

Publicat 13/02/2016 12:23:15CET

BARCELONA, 13 Febr. (EUROPA PRESS) 

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per EIX DIARI

De l’educació a la feina: neix un nou projecte per ajudar el benestar laboral de les persones amb discapacitat

Un dels obstacles que es troben les persones amb discapacitat intel·lectual és el de donar el pas de l’educació a la feina. Per això Teresa García, juntament al seu marit Eugeni Caireta, han creat un projecte que l'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual ha fet seu, amb el principal objectiu de crear unes garanties fermes per aquestes persones per vetllar pel seu benestar laboral al llarg de la seva vida. “El model ideal que proposem des de SOS a la Capacitat Intel·lectual, seria aquell en el qual les persones no fossin valorades per la seva discapacitat, sinó per les seves capacitats”, determina la fundadora de l'associació, Teresa García. El projecte ja ha estat presentat a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i a les conselleries d’Ensenyament i d’Empresa i Ocupació i Benestar Social.

Teresa García és mare d’un fill amb síndrome de Down de 21 anys, que actualment està cursant l’últim curs de formació professional (FPI) a l’institut Can Puig de Sant Pere de Ribes, d’on són residents, una situació que ha acostat a aquesta família a la mancança de garanties que tenen aquestes persones.

El projecte vol combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual quan acaben la seva formació i arriba el seu moment de trobar feina: “Una persona amb discapacitat intel·lectual, quan neix –o quan es troba amb aquesta discapacitat, és atès pel departament d'Ensenyament quan és nen, o per Benestar Social quan és adult. Quan aquests departaments han considerat que llur tasca ha acabat, la persona passa per l'Equip de Valoració i Orientació laboral, que cataloga la discapacitat en percentatges i orienta el futur d'aquesta persona”. El procés esmentat per Teresa García, però, presenta alguns inconvenients de cara al futur d’aquestes persones: “aquesta valoració és feta amb una sessió que sol durar uns quinze minuts en els quals, menystenint moltes vegades els informes dels educadors que els han tractat, fan aquesta orientació”. L’orientació sovint conclou en que aquestes persones siguin enviades a tallers ocupacionals (el TEGAR en el cas del Garraf), ja que és “de les úniques sortides que pot oferir l’administració”.

Els canvis que es proposen des de SOS a la Capacitat Intel·lectual són variats. La base pel canvi seria la de que els processos d’inserció al mercat laboral siguin públics i de qualitat i es doni una atenció universal, de tal manera que hi hagi un centre de referència que s’encarregui de garantir un benestar econòmic mínim per aquestes persones, que no tinguin períodes d’inactivitat, i que tothom tingui una feina en un centre de treball ordinari. Seguint aquestes directrius, l’entitat té tot un ventall de propostes per promoure el canvi, com potenciar la formació professional i continuada de la vida d’aquestes persones. “No pot ser que als 21 anys els alumnes hagin de deixar la seva formació i llançar-se sols al mercat laboral, de manera més precoç que la majoria de joves del nostre país”, valora Teresa García. La lluita perquè aquestes persones no quedin en períodes d’inactivitat també és un dels eixos importants, ja que per ells deriva “a un abandonament personal” i “a desaprendre coses que ja tenen assumides o a malalties que se sumarien a la pròpia discapacitat, com envelliments prematurs”

FONT:

LAERKE SAURA SANT PERE DE RIBES 18-01-2016 12:04

http://m.eixdiari.cat/doc.aspx?idDocument=60305

DRETS FONAMENTALS

Els drets constitucionals, denominats també drets fonamentals i garanties individuals, són aquells drets humans garantits amb rang constitucional que es consideren com essencials en el sistema polític que la Constitució funda i que estan especialment vinculats a la dignitat de la persona humana. 

És a dir, són aquells drets que dintre de l'ordenament jurídic gaudeixen d'un estatus especial quant a garanties (de tutela i reforma). 

És conegut el plantejament filosòfic-antropològic que on neix una necessitat sorgeix un dret; aquest plantejament tan lògic apareix per primera vegada en obres com "La República" del gran filòsof Plató.

• Concepte Objectiu. Essència de l'estructura jurídic política de la nostra constitució, l'estat social de dret no pot existir sense el reconeixement i l'exercici dels Drets Fonamentals.

• Concepte subjectiu, àmbit limitat de l'individu imprescindible per al desenvolupament i la llibertat de les persones, és nucli bàsic i irrenunciable de l'estatut jurídic de l'individu.

• Límits Interns, el contingut del dret no deu ser transgredit per altres persones o poders, ja que s'estaria atemptant a la dignitat de la persona.

• Límits Externs, imposat per l'ordre jurídic de manera expressa, limita les manifestacions ideològiques, protegint d'aquesta manera els drets d'altres persones.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (també denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans) és la màxima autoritat judicial per a la garantia dels drets humans i llibertats fonamentals en tota Europa. 

Es tracta d'un tribunal internacional davant el qual qualsevol persona que consideri haver estat víctima d'una violació dels seus drets reconeguts pel Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals mentre es trobava legalment sota la jurisdicció d'un Estat Membre del Consell d'Europa, i que hagi esgotat sense èxit els recursos judicials disponibles en aquest Estat, pot presentar una denúncia contra dit Estat per violació del Conveni. 

Aquest Conveni és un tractat pel qual els 47 Estats Membres del Consell d'Europa (tots els Estats europeus excepte Bielorrusia) han acordat comprometre's a protegir els drets humans i les llibertats fonamentals, tipificarlos, establir el Tribunal i sotmetre's a la seva jurisdicció, és a dir, acatar i executar les seves sentències. 

L'execució de les sentències del Tribunal pels Estats Membres que han estat condemnats està supervisada pel Comitè de Ministres, òrgan decisorio del Consell d'Europa compost per un representant de cada Estat Membre.

El Tribunal té la seva seu en la ciutat d'Estrasburg.

Els drets humans i llibertats fonamentals tipificats en el Conveni, en la Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides i en la Carta Europea de Drets Fonamentals de la Unió Europea són, en substància, els mateixos.

TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS

http://www.echr.coe.int/Documents/Questions_Answers_CAT.pdf

DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS

http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf

CARTA EUROPEA DE DRETS FONAMENTALS

http://w110.bcn.cat/fitxers/dretscivils/

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Definició: discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza pel fet de tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb malaltia mental.

L’AAIDD (Associació Americana per a la Discapacitat Intel·lectual i les Discapacitats del Desenvolupament), referent en aquest camp des de mitjans de segle XIX, en la darrera definició de 2009 considera que “la discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en les capacitats adaptatives conceptuals, socials i d’adaptació pràctica. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys” (AAIDD, 2010).

El discapacitat intel·lectual no és tan sols el nivell intel·lectual, ni les habilitats d'adaptació; són ambdues coses, iniciades en el transcurs del desenvolupament que, en l'entorn físic, social i cultural on viu aquesta persona, suposen una limitació important del seu funcionament. Així doncs, la discapacitat és una expressió de les limitacions en el funcionament individual dins un context social i que representa una desavantatge substancial per la persona” (AAMR, 2002, 15).

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més aprendre habilitats socials i intel·lectuals per actuar en diferents situacions.  I és en entorns inclusius on poden desenvolupar moltes més habilitats.

Per tant, depèn tant de la pròpia persona com de les barreres o obstacles que té al voltant. Si aconseguim un entorn més fàcil i accessible, les persones amb discapacitat intel·lectual tindran menys dificultats, i per això, la seva discapacitat no tant sols semblarà menor, farà factible certs graus d’autonomia i autogestió.

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més que als altres aprendre, comprendre i comunicar-se.

La discapacitat intel·lectual generalment és permanent, és a dir, per a tota la vida, i té un impacte important en la vida de la persona i de la seva família.

És important assenyalar que:

• La discapacitat intel·lectual no és una malaltia mental.

• Les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadans i ciutadanes com la resta.

• Cadascuna d'aquestes persones tenen capacitats, gustos, somnis i necessitats particulars. Com qualsevol de nosaltres.

• Totes les persones amb discapacitat intel·lectual tenen possibilitat de progressar si li donem els suports adequats.

Hi ha molts tipus i causes diferents de discapacitat intel·lectual. Alguns s'originen abans que un nadó neixi, altres durant el part i altres a causa d'una malaltia greu en la infància. 

Fonts:

http://benestar.gencat.cat/
http://comitebioetica.cat
http://www.dincat.cat/ca
http://www.plenainclusion.org/
http://sid.usal.es/

PROPOSTA PER A UNA NOVA CONSTITUCIÓ

Tal com des de SOS a la Capacitat Intel·lectual vam proposar el proppassat dijous 28 de gener a la presentació de la LADD, i a les associacions corresponents entre elles DINCAT i la FUNDACIÓ AURA.

Hem d'aprofitar el moment polític en què des del Parlament de Catalunya es proposa fer una constitució per una possible República Catalana i a les Corts espanyoles hi ha una majoria de partits que plantegen una actualització de la constitució espanyola, per introduir un article  on s'asseguri que la societat sortint d'aquest nou text o textos constitucionals serà una societat inclusiva pel nostre país, més enllà d'ideologies i simpaties partidistes. 

Per això volem comunicar a tots els membres de la nostra societat que des d'aquest punt de vista és necessari que les entitats que treballem amb l'objectiu d'una societat inclusiva fem acció conjunta i proposem un article, motiu pel qual us convidarem a participar en la campanya de recollida del màxim de signatures, que per la seva presentació, cal acompanyar. 

Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual considerem que aquest procés corre pressa. per tal que quan el procés de redacció de la constitució s'obri estiguem preparats. Nosaltres ja tenim una proposta de redacció.

Dins dels drets fonamentals i en l'apartat en què es parli de la igualtat caldria introduir-hi el següent text:

 "La societat catalana es defineix com a una societat inclusiva i cap persona pot ser exclosa per motiu de la seva discapacitat. En aquest sentit, els poders públics vetllaran per eliminar totes les barreres, del tipus que sigui, que la dificultin" 

Per a redactar aquest text hem tingut l'assessorament de l'advocat Lluís Esteve Caireta, col·legiat a Girona i professor de la universitat de Girona. 

atentament

Teresa García Marín

Presidenta de SOS a la Capacitat Intel·lectual.

SOS a la CAPACITAT INTEL·LECTUAL

SOS a la Capacitat Intel·lectual és una entitat sense ànim de lucre amb NIF G66692153,  constituïda l’ 11 de desembre del 2015  a Sant Pere de Ribes.

Per assolir la coherència entre educació i convivència cal reconèixer que ningú té dret a decidir el que convé a cap altre persona amb criteris d'exclusió i acceptar la individualitat de cadascú. Donar a conèixer a la societat en general que treballar, viure, relacionar-se amb una persona amb discapacitat no és cap acte caritatiu, sinó que és una oportunitat de ser millor que et dóna la vida.

Som davant d’un dilema ètic on sabem que la vida digna de les persones amb discapacitat intel·lectual només pot ser resolta amb una implicació de tota la societat i de totes les institucions. Si algú se’n desentén converteix en pràcticament irresoluble (o gairebé) el problema, perquè indefectiblement acaba tenint un cost i unes responsabilitats que amenaça superar els implicats directament per molt compromesos que estiguin. Cal valorar aquest dilema, ja que les “petites” renúncies poden fer absolutament impossible la resolució del problema.

Gonçal Mayos-Mayte Duarte-Teresa García-Eugeni Caireta

Per això ens adrecem a les institucions, les entitats polítiques i a la societat civil per poder fer-ho possible amb la participació de tots i per a tots.

  

                        Ana Traveria-Mari Escandell-Manoli Estepa-Mònica Vázquez-Teresa García-Eugeni Caireta

Els objectius de l’associació són: 

Aconseguir que les persones amb discapacitat intel·lectual passin de ser considerats a tots els efectes com a elements passius per tal que esdevinguin membres  actius de la societat en tots els àmbits de llur vida.

Instar als diferents nivells de l'administració que vetllin pel compliment de l'article 49 de la constitució del 1978, o qualsevol altre text legal que la substitueixi al nostre país. (Article 49 Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals es prestarà l’atenció especialitzada que requereixin, i els empararan especialment en la consecució dels drets que aquest títol atorga a tots els ciutadans.)

Instar als diferents nivells de l'administració que pal·liïn les dificultats que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual per tal de ser membres actius de la societat en tots els aspectes de la seva vida, ajudant-los a desenvolupar amb èxit el seu projecte vital.

Sensibilitzar a la societat que no ha de valorar a les persones amb discapacitat intel·lectual per allò que no poden fer, sinó per les seves capacitats.  

Donar les gracies a tots aquells que feu del nostre present les llambordes diàries per un futur inclusiu i en especial en aquells que ens han obsequiat amb el seu talent i dedicació. Gràcies acurades a en Francesc Artigau Seguí, pintor, per copsar la nostra essència.

  

 SI ENS VOLEU CONÈIXER MILLOR

SOS a la CAPACITAT INTEL·LECTUAL

ESCOLA INCLUSIVA I DESPRÈS QUÈ?

http://www.sarasuati.com/escola-inclusiva-i-despres-que/

PROJECTE INTEGRAL D'ATENCIÓ A LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

http://www.sarasuati.com/projecte-integral-datencio-a-la-discapacitat-intel%C2%B7lectual/