Translate

dilluns, 29 de febrer del 2016

AMB RÀDIO MARICEL


Neix una associació destinada a garantir sortides laborals per a persones amb discapacitats intel·lectuals. 12:42, DILLUNS, 29 FEBRER 2016
Amb l’objectiu de combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’aconseguir feina després del seu període de formació acadèmica, ha nascut l’associació “SOS a la capacitat intel·lectual”. La seva impulsora, Teresa Garcia, al costat de Mònica Vázquez i Mayte Duarte, ens comenten les vivències que les han mogut a posar en marxa aquesta iniciativa.





dissabte, 27 de febrer del 2016

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ECO DE SITGES

Neix una associació al municipi per garantir que les persones amb discapacitat
 tinguin les mateixes oportunitats de crear el seu projecte de vida



FONT:
Alejandra Chacón de Azúa Publicat 19 de febrer de 2016
L'ECO DE SANT PERE DE RIBES - Suplement mensual
lecodesitges.cat

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per ALDIA.CAT


Una associació impulsa un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual

L'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual s'ha constituït amb l'objectiu d'impulsar un projecte d'atenció integral a la discapacitat intel·lectual davant de la situació que viu el col·lectiu, sobretot en el seu pas al mercat laboral.

   Els objectius de l'associació, constituïda a Sant Pere de Ribes (Barcelona), passen per aconseguir que els discapacitats intel·lectuals es converteixin en membres actius de la societat en tots els àmbits, instar les administracions perquè ho facin possible i sensibilitzar la societat a valorar-los "per les seves capacitats".

   El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.

   També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

   La presidenta de l'associació i una de les impulsores del projecte, Teresa García, ha explicat a Europa Press que cal una estructura que tuteli les persones amb discapacitat intel·lectual "diferent de l'actual", i ha advocat per aprofitar els canvis legislatius que la situació política actual pot originar per definir-se com una societat inclusiva.

   Ha explicat que han fet arribar el projecte a diferents departaments de la Generalitat com Ensenyament; Presidència; Empresa i Coneixement, i Treball, Afers Socials i Famílies, i que ara amb el nou Govern volen reprendre el contacte; i també mantenen contacte amb l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes (Barcelona) i la Fundació Catalana de La Síndrome de Down.

   García, que va col·laborar en l'elaboració del Pla Director d'Educació Especial de Catalunya, ha remarcat que els agradaria que el seu projecte pogués ser utilitzat com un corpus legislatiu d'atenció integral als discapacitats intel·lectuals i es pugui produir una reconversió de tot el sistema d'atenció.

"AMB DRET A L'ATENCIÓ"

   Entre les propostes que recull el projecte que impulsa l'associació hi ha la reconversió dels centres ocupacionals i fundacions que proporcionen treball i fer centres de referència, on s'asseguri el benestar laboral i ocupacional dels usuaris i avaluïn les seves necessitats i capacitats per encarar una inclusió laboral.

   La presidenta de l'associació ha assegurat que la societat actual ha evolucionat molt en la inclusió, però que cal encara un canvi de paradigma: "No han de ser persones mereixedores d'atenció, sinó que els hem de considerar ciutadans amb dret a aquesta atenció", ha remarcat.

FONT:
ALDIA.CAT
Publicat 13/02/2016 12:23:15CET
BARCELONA, 13 Febr. (EUROPA PRESS) 

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per EIX DIARI


De l’educació a la feina: neix un nou projecte per ajudar el benestar laboral de les persones amb discapacitat

Un dels obstacles que es troben les persones amb discapacitat intel·lectual és el de donar el pas de l’educació a la feina. Per això Teresa García, juntament al seu marit Eugeni Caireta, han creat un projecte que l'associació SOS a la Capacitat Intel·lectual ha fet seu, amb el principal objectiu de crear unes garanties fermes per aquestes persones per vetllar pel seu benestar laboral al llarg de la seva vida. “El model ideal que proposem des de SOS a la Capacitat Intel·lectual, seria aquell en el qual les persones no fossin valorades per la seva discapacitat, sinó per les seves capacitats”, determina la fundadora de l'associació, Teresa García. El projecte ja ha estat presentat a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i a les conselleries d’Ensenyament i d’Empresa i Ocupació i Benestar Social.

Teresa García és mare d’un fill amb síndrome de Down de 21 anys, que actualment està cursant l’últim curs de formació professional (FPI) a l’institut Can Puig de Sant Pere de Ribes, d’on són residents, una situació que ha acostat a aquesta família a la mancança de garanties que tenen aquestes persones.

El projecte vol combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual quan acaben la seva formació i arriba el seu moment de trobar feina: “Una persona amb discapacitat intel·lectual, quan neix –o quan es troba amb aquesta discapacitat, és atès pel departament d'Ensenyament quan és nen, o per Benestar Social quan és adult. Quan aquests departaments han considerat que llur tasca ha acabat, la persona passa per l'Equip de Valoració i Orientació laboral, que cataloga la discapacitat en percentatges i orienta el futur d'aquesta persona”. El procés esmentat per Teresa García, però, presenta alguns inconvenients de cara al futur d’aquestes persones: “aquesta valoració és feta amb una sessió que sol durar uns quinze minuts en els quals, menystenint moltes vegades els informes dels educadors que els han tractat, fan aquesta orientació”. L’orientació sovint conclou en que aquestes persones siguin enviades a tallers ocupacionals (el TEGAR en el cas del Garraf), ja que és “de les úniques sortides que pot oferir l’administració”.

Els canvis que es proposen des de SOS a la Capacitat Intel·lectual són variats. La base pel canvi seria la de que els processos d’inserció al mercat laboral siguin públics i de qualitat i es doni una atenció universal, de tal manera que hi hagi un centre de referència que s’encarregui de garantir un benestar econòmic mínim per aquestes persones, que no tinguin períodes d’inactivitat, i que tothom tingui una feina en un centre de treball ordinari. Seguint aquestes directrius, l’entitat té tot un ventall de propostes per promoure el canvi, com potenciar la formació professional i continuada de la vida d’aquestes persones. “No pot ser que als 21 anys els alumnes hagin de deixar la seva formació i llançar-se sols al mercat laboral, de manera més precoç que la majoria de joves del nostre país”, valora Teresa García. La lluita perquè aquestes persones no quedin en períodes d’inactivitat també és un dels eixos importants, ja que per ells deriva “a un abandonament personal” i “a desaprendre coses que ja tenen assumides o a malalties que se sumarien a la pròpia discapacitat, com envelliments prematurs”


FONT:
LAERKE SAURA SANT PERE DE RIBES 18-01-2016 12:04
http://m.eixdiari.cat/doc.aspx?idDocument=60305

dimecres, 24 de febrer del 2016

DRETS FONAMENTALS

Els drets constitucionals, denominats també drets fonamentals i garanties individuals, són aquells drets humans garantits amb rang constitucional que es consideren com essencials en el sistema polític que la Constitució funda i que estan especialment vinculats a la dignitat de la persona humana. 

És a dir, són aquells drets que dintre de l'ordenament jurídic gaudeixen d'un estatus especial quant a garanties (de tutela i reforma). 

És conegut el plantejament filosòfic-antropològic que on neix una necessitat sorgeix un dret; aquest plantejament tan lògic apareix per primera vegada en obres com "La República" del gran filòsof Plató.

Concepte Objectiu. Essència de l'estructura jurídic política de la nostra constitució, l'estat social de dret no pot existir sense el reconeixement i l'exercici dels Drets Fonamentals.

Concepte subjectiu, àmbit limitat de l'individu imprescindible per al desenvolupament i la llibertat de les persones, és nucli bàsic i irrenunciable de l'estatut jurídic de l'individu.

Límits Interns, el contingut del dret no deu ser transgredit per altres persones o poders, ja que s'estaria atemptant a la dignitat de la persona.

Límits Externs, imposat per l'ordre jurídic de manera expressa, limita les manifestacions ideològiques, protegint d'aquesta manera els drets d'altres persones.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (també denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans) és la màxima autoritat judicial per a la garantia dels drets humans i llibertats fonamentals en tota Europa. 

Es tracta d'un tribunal internacional davant el qual qualsevol persona que consideri haver estat víctima d'una violació dels seus drets reconeguts pel Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals mentre es trobava legalment sota la jurisdicció d'un Estat Membre del Consell d'Europa, i que hagi esgotat sense èxit els recursos judicials disponibles en aquest Estat, pot presentar una denúncia contra dit Estat per violació del Conveni. 

Aquest Conveni és un tractat pel qual els 47 Estats Membres del Consell d'Europa (tots els Estats europeus excepte Bielorrusia) han acordat comprometre's a protegir els drets humans i les llibertats fonamentals, tipificarlos, establir el Tribunal i sotmetre's a la seva jurisdicció, és a dir, acatar i executar les seves sentències. 

L'execució de les sentències del Tribunal pels Estats Membres que han estat condemnats està supervisada pel Comitè de Ministres, òrgan decisorio del Consell d'Europa compost per un representant de cada Estat Membre.
El Tribunal té la seva seu en la ciutat d'Estrasburg.

Els drets humans i llibertats fonamentals tipificats en el Conveni, en la Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides i en la Carta Europea de Drets Fonamentals de la Unió Europea són, en substància, els mateixos.



TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS



DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS


CARTA EUROPEA DE DRETS FONAMENTALS

diumenge, 14 de febrer del 2016

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL



Definició: discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza pel fet de tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb malaltia mental.

L’AAIDD (Associació Americana per a la Discapacitat Intel·lectual i les Discapacitats del Desenvolupament), referent en aquest camp des de mitjans de segle XIX, en la darrera definició de 2009 considera que “la discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en les capacitats adaptatives conceptuals, socials i d’adaptació pràctica. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys” (AAIDD, 2010).

El discapacitat intel·lectual no és tan sols el nivell intel·lectual, ni les habilitats d'adaptació; són ambdues coses, iniciades en el transcurs del desenvolupament que, en l'entorn físic, social i cultural on viu aquesta persona, suposen una limitació important del seu funcionament. Així doncs, la discapacitat és una expressió de les limitacions en el funcionament individual dins un context social i que representa una desavantatge substancial per la persona” (AAMR, 2002, 15).

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més aprendre habilitats socials i intel·lectuals per actuar en diferents situacions.  I és en entorns inclusius on poden desenvolupar moltes més habilitats.

Per tant, depèn tant de la pròpia persona com de les barreres o obstacles que té al voltant. Si aconseguim un entorn més fàcil i accessible, les persones amb discapacitat intel·lectual tindran menys dificultats, i per això, la seva discapacitat no tant sols semblarà menor, farà factible certs graus d’autonomia i autogestió.

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més que als altres aprendre, comprendre i comunicar-se.

La discapacitat intel·lectual generalment és permanent, és a dir, per a tota la vida, i té un impacte important en la vida de la persona i de la seva família.

És important assenyalar que:

La discapacitat intel·lectual no és una malaltia mental.

Les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadans i ciutadanes com la resta.

Cadascuna d'aquestes persones tenen capacitats, gustos, somnis i necessitats particulars. Com qualsevol de nosaltres.

Totes les persones amb discapacitat intel·lectual tenen possibilitat de progressar si li donem els suports adequats.

Hi ha molts tipus i causes diferents de discapacitat intel·lectual. Alguns s'originen abans que un nadó neixi, altres durant el part i altres a causa d'una malaltia greu en la infància. 

Fonts:

http://benestar.gencat.cat/
http://comitebioetica.cat
http://www.dincat.cat/ca
http://www.plenainclusion.org/
http://sid.usal.es/