Aplicació en nens amb TDAH
Són diverses les línies d'estudi que treballen a aclarir l'impacte beneficiós de les pràctiques meditatives i de ioga a nens amb trastorns de desatenció i hiperactivitat.
Pauline Jensen, investigadora de l'Escola de Comportament i Ciències de Salut Comunitària de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat de Sydney, va publicar un revelador article a la revista "Journal of Attention Disorders", on assegura que el ioga augmenta la concentració, promou la disciplina mental i física i indueix a la confiança dels nens i joves amb TDAH.
El seu estudi es va basar en el seguiment de nens d'entre 8 i 13 anys d'edat que van practicar ioga una vegada a la setmana durant cinc mesos, reportant al finalitzar l'experiència una major concentració que aquells que seguien un tractament convencional. Si bé aquestes dades no proporcionen un fort suport per a l'ús del ioga com a tractament exclusiu per al TDAH, en part a causa de que l'estudi va ser dut a terme amb un grup reduït de participants, si es suggereix que pot tenir mèrit com un tractament complementari .
Un estudi similar va ser dut a terme a Alemanya l'any 2006, allà va poder comprovar que els nens que rebien tractament farmacològic es van veure beneficiats per l'addició del ioga com a pràctica habitual. El maneig adequat de la respiració hauria estat responsable d'una millor concentració reflectida en el seu desenvolupament acadèmic.
Més recentment, un estudi realitzat a Austràlia a la Unitat d'Investigació de Teràpies Naturals de l'Hospital Real de la Dona, i en col·laboració amb l'Institut de Psiquiatria del "Kings College" de Londres, va fer-se palès una notable millora dels símptomes de TDAH en un grup de nens d'entre 4 i 12 anys que durant tot just 6 setmanes van ser entrenats en Meditació Sahaja Ioga com a coadjuvant al seu tractament habitual amb medicaments.
En comparació amb el grup que no va rebre el programa de ioga, els nens que van aprendre a meditar van mostrar una reducció significativa dels principals símptomes d'hiperactivitat, impulsivitat i manca d'atenció. Altres beneficis secundaris van ser una millora en la relació amb els seus pares i en l'autoestima.
D'altra banda, els instructors de ioga asseguren que un programa de ioga focalitzat en nens amb TDAH es concentra en postures corporals que podrien millorar la funció cerebral en estimular els hemisferis esquerre i dret del cervell.
El ioga també col·laboraria mitjançant la creació de rutines repetitives i sistemàtiques que reuneixen ment i cos, afinant el sistema d'atenció del cervell.
Alguns pares i metges creuen que el ioga podria arribar a reduir i eventualment substituir la dependència del nen als medicaments receptats i altres creuen que hauria de ser més aviat un complement a la medicació i la teràpia. Però atès que hi ha diferents graus de TDAH no hi ha una única visió sobre aquest tema. No obstant això, la majoria dels metges està d'acord amb que pot incorporar-se una pràctica diària de ioga per a un nen amb TDAH sense problemes per tractament.
Per concloure no hem d'oblidar que amb totes les pressions i les expectatives que recauen sobre els nens amb trastorns del desenvolupament i de l'aprenentatge, la pràctica del ioga a més de proporcionar un camí alternatiu per millorar les seves habilitats físiques, mentals i socials, pot tenir una profunda influència en la seva autoimatge, sovint malmesa per la frustració i la sensació d'incapacitat.
Extret del text d'en Luis Eduardo Martíne, Yoga adaptado para niños con trastornos del desarrollo. (castellano)
Més info:
IOGA ADAPTAT
