Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #dret fonamental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #dret fonamental. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de març del 2017

RESSÒ INTERNACIONAL

El passat 24 de gener la presidenta de l'associació, Mirey Hernández va visitar l'IFE de Can Puig, l'objectiu "seguir aquesta lluita al seu país". Com molt be ens manifesta la nostra presidenta na Teresa García: es tracta de millorar la vida de les persones amb discapacitat Intel·lectual en diversos àmbits però amb especial atenció en els que tenen a veure amb les oportunitats laborals. Treballar per fer efectiva una societat inclusiva és una tasca que ens correspon a tots.


dimarts, 15 de novembre del 2016

AMPLIACIÓ D'USUARIS AL PROJECTE TIMOL



En el desè aniversari del Projecte TIMOL, el projecte comarcal d’inserció per a persones amb discapacitat intel·lectual portat a terme per l’IMET. El passat 4 de novembre va tenir lloc l’entrada de 16 noves persones per desenvolupar el programa individualitzat que impliqui la seva inserció al mercat de treball ordinari.

Aquesta entrada de noves persones usuàries s’ha pogut efectuar gràcies a l’acord dels 6 municipis del Garraf, doncs ha suposat l’entrada de més personal tècnic al projecte. Aquest fet significarà el proper gener l’eliminació de la llista d’espera, un tomb significatiu en la gestió d’aquest projecte que tan bons resultats ha obtingut en la resposta a les necessitats laborals de persones amb discapacitat intel·lectual. El projecte també se sustenta en el suport de les famílies, de l’ADEG i de les empreses col·laboradores (ja sigui amb pràctiques laborals o amb contractació bonificada), alhora que mitjançant el programa SIOAS de la Generalitat de Catalunya (servei integral d'orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental).   

Així, 44 persones rebran servei des del Projecte TIMOL, cadascuna des de les seves necessitats individuals: adquisició i potenciació de les habilitats laborals pròpies mitjançant l’atenció individualitzada i les accions grupals; millora de les competències professionals amb les pràctiques laborals; i intermediació laboral, seguiment i treball amb suport per a aquelles persones que han assolit la fita de trobar un lloc de treball amb contracte, per tal de donar-los suport a l’hora de mantenir-lo i de la seva promoció.

La Comissió Tècnica del projecte, formada per representants tècnics dels diferents departaments d’ocupació i serveis socials dels Ajuntaments, ha proposat l’entrada d’aquestes noves 16 persones després de realitzar una prova d’adequació del recurs a les necessitats dels usuaris, mitjançant un procés de valoració de idoneïtat. La procedència de les noves persones participants és la següent:

- 1 persona d’Olivella

- 2 persones de Sitges

- 5 persones de Sant Pere de Ribes

- 8 persones de Vilanova i la Geltrú

Al gener de 2017 hi haurà una altra important entrada d'usuaris al projecte. Per persones o famílies interessades, no dubteu en contactar amb l’equip tècnic TIMOL o amb Serveis Socials municipals.

Per més informació: Projecte Timol

Font:  

dilluns, 24 d’octubre del 2016

SOSCI I L'INSTITUT CAN PUIG AMB L'IFE


imatge de L'Eco de Sant Pere de Ribes

L'Institut Can Puig ha estat un dels vuit centres educatius seleccionats de tot Catalunya per començar a implementar IFE, com a prova pilot. L'assoliment d'aquest objectiu ha estat un motiu de celebració per a SOS a la Capacitat Intel·lectual i per això agraïm tots els esforços dels nostres socis i representants, que ens han dut fins aquí. Ara queda seguir treballant fermament per assolir el següent pas: La implementació de  formació continuada que permeti a les persones amb discapacitat intel·lectual seguir formant-se amb independència de l'edat i de si tenen feina. 

Enhorabona doncs per haver aconseguit "conscienciar a les administracions de que la tutela dels discapacitats intel·lectuals no és que sigui necessari, si no que és imprescindible" en paraules de la nostra presidenta na Teresa García Marín.



dimarts, 30 d’agost del 2016

PLA PILOT - IFE - ITINERARIS FORMATIUS ESPECÍFICS



El Govern ha aprovat avui la creació del pla pilot experimental d’Itineraris Formatius Específics (IFE), per a alumnes amb discapacitat intel·lectual lleu o moderada. El nou projecte està adreçat a alumnes d’entre 16 i 20 anys amb necessitats educatives especials associades a discapacitat intel·lectual lleu o moderada que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i els alumnes que hagin obtingut el títol de graduat en ESO i que no es puguin acollir als ensenyaments de formació professional.

L’objectiu del pla pilot, que aquest curs oferirà cent places en vuit centres públics, és “afavorir la inserció laboral” i “donar resposta a un col·lectiu que ha estat molt penalitzat per la reducció dels recursos per part del Govern central”, segons ha explicat la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

Amb aquest pla pilot, la Generalitat promou i garanteix ofertes formatives adreçades específicament a persones amb discapacitat reconeguda que no estiguin en disposició de seguir els itineraris de formació professional ordinaris.

Aquest Pla té una durada de 4 anys, des del curs escolar 2016-2017 al 2019-2020. El primer any, que coincideix amb el curs acadèmic 2016-2017, l’experiència pilot es durà a terme mitjançant 8 grups escolars amb una previsió d’oferta màxima de 100 places, i s’implantarà en 8 centres educatius de formació professional ordinaris i d’educació especial públics.

La matriculació als cursos tindrà lloc al setembre i els estudis s’iniciaran la primera quinzena del proper mes d’octubre. L’oferta d’itineraris formatius específics –que s’adapten als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge dels alumnes- respondrà a dos perfils: auxiliar en vendes i atenció al públic i auxiliar en cura d’animals i espais verds.

Així, el Govern vol donar resposta a les necessitats de qualificació i d’inserció laborals dels alumnes amb discapacitats que ho requereixin, a fi de potenciar-ne l’autonomia personal. Alhora, vol oferir al col·lectiu una formació, en acabar l’educació secundària obligatòria, que garanteixi, d’acord amb les seves capacitats, l’assoliment de competències professionals que els facilitin la transició a la vida adulta i la integració social per mitjà del treball.

L’acord de Govern dóna compliment a la Llei d’educació de Catalunya, que disposa que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva. Tanmateix, en l’àmbit de la formació professional inicial es determina que s’han de facilitar itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge, amb una organització flexible de l’oferta i dels horaris que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per fer efectiu el principi d’inclusió.

També s’acompleix amb allò que estableix a la Llei de formació i qualificació Professionals, que determina l’adaptació de cicles formatius en contingut i nivell com a garantia d’èxit per acreditar determinades competències i donar resposta a la diversitat de capacitats i interessos dels alumnes; la creació o adaptació d'itineraris formatius amb una durada de fins a quatre anys; i l’accés a la formació professional bàsica sense haver de renunciar al títol de l’educació secundària obligatòria i sense límit d’edat.

Requeriment d'incompetència contra el decret estatal que regula l’avaluació final a l’educació secundària i al batxillerat

També en l’àmbit de l’Ensenyament, el Govern ha acordat presentar un requeriment d'incompetència davant el Govern de l'Estat contra el Reial decret que regula les proves de l'avaluació final d'educació secundària i de batxillerat establertes en la llei d’educació estatal.

Per a la consellera Ruiz, “no té cap mena de sentit i és segregador condicionar l’obtenció del títol d’ESO a un examen extern”. Partint d’aquesta base, el Govern ha presentat un recurs contra la regulació d’aquestes proves perquè considera que el decret vulnera la competència de la Generalitat en matèria educativa i la competència en matèria de llengua pròpia i, a més a més, suposa una vulneració del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya establert per l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Es tracta del pas previ per al plantejament d’un conflicte de competència davant del Tribunal Constitucional.

Font: http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/6721/govern-aprova-creacio-pilot-ditineraris-formatius-especifics-alumnes-discapacitat-intellectual.html?mode=static



dijous, 28 de juliol del 2016

CAPACITATS PER A LA SEXUALITAT

Persones amb discapacitat física o psíquica recorren a una associació per contactar amb assistents íntims
La por, la soledat, els tabús i la timidesa es converteixen en barreres gairebé infranquejables per entaular relacions
Li deien que no tindria parella i li feien veure que la seva vida seria un camí que recorreria en solitari. A poc a poc li van minar la moral i l’autoestima. La seva timidesa tampoc l’ajudava. Antonio C. té 42 anys i en fa vuit que està en cadira de rodes a causa d’una malaltia degenerativa que li van diagnosticar en plena infància. Als 18 va tenir la seva primera experiència sexual, amb una prostituta. Va acabar als seus braços perquè «tenia un gran desig sexual i no tenia amb qui compartir-lo», evoca. Malgrat tot, l’Antonio segueix volent tenir una parella estable. ¿Per què? «Per tenir algú en qui abocar la tendresa. Segur que la vida és més agradable».

Una amalgama formada per por, soledat, timidesa i tabús es converteix en una barrera gairebé infranquejable perquè les persones amb discapacitat física o psíquica tinguin relacions afectives fluides. És, per a molts, un somni inabastable. «Tenen la sexualitat que decideix el seu entorn familiar, sobretot els discapacitats psíquics», sentencia Gemma Deulofeu, psicòloga i sexòloga. La família els sol apartar del sexe com si la discapacitat fos enemiga de desitjos i afectes.

La sexualitat no sol formar part de les converses familiars, tampoc a casa de l’Antonio. Encara que hi ha magnífiques excepcions. Generalment quan descobreixen que els seus fills intercanvien petons i abraçades «els entra una por terrible pel que pugui passar, sobretot pels embarassos, i la sexualitat no només és sexe, és una manera d’expressar-se i de sentir», explica la sexòloga. Hi ha hagut pares de discapacitats psíquics que «fins i tot han demanat que els seus fills no tinguin contacte físic amb els companys de treball. Els pares decideixen els afectes», matisa Deulofeu. Però el pitjor de tot sorgeix en les relacions entre persones del mateix sexe, llavors les famílies diuen que «és que no saben el que fan».

ACOMPANYAMENT ÍNTIM

En una època en què l’Antonio havia perdut les amistats i la soledat s’apoderava de la seva vida va saber que existia l’associació Tandem Team, que posa en contacte discapacitats i «acompanyants eròtics o íntims», nom pel qual se’ls coneix, un model que es pot fer extensible a la gent gran. L’any passat més de 150 persones van recórrer a l’entitat sense ànim de lucre, que dulcifica unes trobades per a les quals abans només existia l’alternativa de la prostitució. Aquestes iniciatives són una realitat a Europa; a Suïssa estan subvencionades.

Tandem Team té una base de dades amb les ofertes i les demandes i posa en contacte les dues parts en un trobada que denominen «entrevista d’expectatives per veure si hi ha feeling», resumeix Maria Clemente, gerent de l’associació. I aquí acaba la seva funció d’assessorament i acompanyament. La parella arriba a un acord privat. «Pacten què fer i com fer-ho, i també els límits corporals», aclareix Francesc Granja, president de l’associació. Si hi ha intercanvi econòmic, que no sempre és així, queda en l’àmbit privat. Els assistents acostumen a ser gent relacionada «amb les filosofies orientals, el tantra i els massatges eròtics», afegeix Clemente. Les prostitutes que s’han acostat a l’associació per col·laborar-hi no han funcionat «perquè fa falta que tinguin sensibilitat, empatia i entendre la sexualitat des d’un punt de vista no genital», conclou la gerent de l’entitat. 

Publicat 8 juliol 2016






dilluns, 27 de juny del 2016

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'EIX DIARI


Teresa García 
presidenta de l’entitat ribetana SOS a la Capacitat Intel·lectual

"El sistema inclusiu d'educació al Garraf està esdevenint un fracàs"

La reducció de 24 a 16 places al PFI a l’INS Can Puig 
fa que es qüestioni el futur dels joves amb discapacitat intel·lectual.

La situació formativa al Garraf pels joves amb discapacitat intel·lectual es troba a la corda fluixa. El PFI (Pla de Formació Inicial) de l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes ha reduït les seves places de 24 a 16, i ha complicat la situació pels joves amb discapacitat de la comarca. Teresa García, presidenta de l’entitat ribetana SOS a la Capacitat intel·lectual, comenta que malgrat que “la comarca del Garraf és una zona preferent” per aquests joves (principalment per la formació professional adaptada que ofereix), valora que amb aquesta nova situació els deixa abandonats després de tota la formació i habilitats que se’ls ha donat.

No està clara encara quina serà la solució per aquest joves. El Departament d’Ensenyament ha recomanat a alguns dels afectats que es matriculin a l’ESO (si encara poden fer-ho per raons d’edat) i que siguin mig atesos al PFI, mentre que a alguns altres se’ls permet repetir les pràctiques per no ocupar lloc de matrícula. Es tracta doncs, d’un PFI que el següent curs comptarà amb menys recursos (passarà de tenir 3 a 2 professors) i ara es busquen solucions per complir amb els seus serveis.

Aquesta situació s’ha agreujat, en part, amb el no als pressupostos, i Teresa García ha especificat que les competències per desencallar aquesta situació la té la Generalitat amb els nous pressupostos, ja que “els ajuntaments no tenen recursos ni competències per solucionar el problema, i la seva bona voluntat només arriba a posar pedaços molt valuosos però insuficients".

La situació en la que ha quedat el PFI de l’Institut Can Puig està normalitzant un nou escenari que preocupa des de SOS a la Capacitat intel·lectual: “comencem a tenir nois al carrer i les administracions fan tard en els seus intents d'atendre a adults amb discapacitat intel·lectual”. Sobretot, Teresa García posa èmfasi en quins són els nivells d’inclusió d’aquest jovent: “La societat en general tampoc no està preparada per assumir que ha de ser plenament inclusiva. En el món de l'oci pot ser més o menys acceptat, però en el món laboral l'actitud és plenament insatisfactòria”.

Una altra de les principals preocupacions és el pas de la formació a la feina d’aquest joves, que s’està convertint en un procés llarg i amb constants travetes administratives, i és per això que la presidenta de l’entitat considera que “el sistema inclusiu d’educació al Garraf està esdevenint un fracàs, no pedagògic, sinó social” per la seva incapacitat de normalitzar el pas de la formació al treball dels joves. El Timol, el projecte per a la inserció de persones amb discapacitat psíquica a les empreses del Garraf, fa anys que està treballant per alleugerir aquesta situació, i segons explica Teresa García, aquest any hi ha voluntat d'intensificar aquesta tasca. De tota manera considera que els ajuntaments només substitueixen la feina que hauria d’estar fent la Generalitat.

Des de SOS a la Capacitat intel·lectual, han destacat que la situació desitjable seria que els darrers anys de formació dels joves discapacitats siguin coordinats pel Departament de Treball i el Departament d’Ensenyament alhora, per tal de que desenvolupin millor les habilitats professionals i de la vida autònoma, però també perquè tots puguin aconseguir una feina en un centre de treball ordinari i fer un seguiment de la situació per aconseguir unes bones relacions laborals. “La Generalitat ha de deixar d'atendre els centres. Els centres no són l'objectiu sinó que només han de ser una eina per aconseguir l'objectiu: una societat inclusiva on totes les persones amb discapacitat intel·lectual siguin ciutadans de ple dret”, remarca la presidenta de l’entitat.

Per desencallar la situació, des de SOS a la Capacitat intel·lectual també s’han fet diversos contactes amb les administracions i els partits polítics a Catalunya per donar a conèixer les preocupacions dels afectats. “Pensem que més enllà de les nostres conviccions i de les nostres ideologies tenim la obligació de parlar amb tots els partits polítics i en tots els àmbits (local i nacional)”, explica Teresa García i diu que ja han contactat amb tots ells excepte amb Ciutadans i les CUP, amb qui tenen pendent fer-ho. “L'acolliment ha estat divers i de manera aleatòria, independent a la ideologia. A primer cop d'ull totes les formacions polítiques es mostren sensibles, però mentre Junts pel sí (els contactes han estat amb membres d'ERC) hi ha hagut una defensa aferrissada de la política feta pel Govern”.


FONT:
Publicat a EIX DIARI per LAERKE SAURA a SANT PERE DE RIBES el 27-06-2016 08:49
http://m.eixdiari.cat/doc.aspx?idDocument=64168

dimecres, 8 de juny del 2016

SOCIETAT INCLUSIVA

La CE ha de garantir una adequada inversió en els serveis 
basats en la comunitat amb recomanacions específiques

La Comissió Europea (CE) va publicar recentment aquest 2016 les seves recomanacions específiques per a cada país (CSR) als Estats membres. Després de les declaracions positives sobre com l'atenció social la forma i el suport ha de ser proporcionat en els últims anys per l'Oficina Europea Com missió, el ​​grup d'experts europeus sobre la transició d'Institucional de Base Comunitària d'Atenció (EEG) dóna la benvinguda a diverses iniciatives que promouen una atenció de qualitat i suport i l'accés a l'ocupació i l'educació inclusiva per als grups desfavorits. No obstant això, l'enfocament general en l'austeritat serà perjudicial per a la transició als serveis basats en la comunitat a Europa, si no hi ha garanties disponibles per a la inversió pública en aquesta àrea.

A Europa, milions de nens, persones amb discapacitat, gent gran, persones sense llar i els d'altres grups desfavorits viuen en institucions segregades, excloses de la societat en general. Sense el suport adequat, centrat en la persona a la comunitat, que és accessible per a totes les persones i les seves famílies, la institucionalització lamentablement no es dóna. Això viola el seu dret a viure de forma independent o per ser criats per la seva família i tenir opcions i control sobre la seva vida, igual que altres persones. Atès que les persones en els entorns institucionals segregades són generalment incapaços de participar en l'educació general o el mercat de treball obert, l'impacte econòmic i social de la seva exclusió és molt alt.

Estudi Prospectiu Anual 2016 de la CE dóna suport plenament aquest argument i ha instat "infraestructura social (a) proporcionar en una forma més flexible, personalitzada i millor integrada per promoure la inclusió activa de les persones ...". La seva anàlisi de la pobresa i l'exclusió social també va argumentar que "l'accés a l'assistència sanitària d'alta qualitat des de molt jove és indispensable per a les persones per créixer i viure de forma saludable i que contribueixen a la societat".

El EEG es complau amb diverses còpies dels CSR compromís de la Comissió Europea per a la transició d'una assistència institucional a la comunitat. La recomanació de la RSE a Estònia de "garantir la prestació i accessibilitat dels serveis públics d'alta qualitat, especialment els serveis socials, a nivell local, entre altres coses mitjançant l'adopció i l'aplicació de la reforma del govern local proposat" és un pas molt positiu. El mateix pot dir-se de l'RSE  a Romania que "millora l'accés als serveis públics integrats".

A l'EEG, però, li segueix preocupant que aquestes recomanacions socials positives poden no estar suficientment protegides i enfortides per davant de les recomanacions en matèria de consolidació fiscal, incloses en la majoria dels CSR. Per exemple, mentre que Espanya rep CSR positius relacionats amb una millor coordinació dels serveis regionals d'ocupació amb els serveis socials o per millorar els sistemes de suport de la família, incloent l'accés als serveis d'atenció infantil de qualitat i atenció a llarg termini, també rep la recomanació de "garantir una duradora correcció del dèficit excessiu d'aquí a 2017, reduir el dèficit públic al 3,7% del PIB el 2016 i al 2,5% del PIB el 2017 ". És indispensable per assegurar que les recomanacions fiscals no influeixin en l'execució de les socials.

Luk Zelderloo, copresident de l'EEG i secretari general de l'Associació Europea de Proveïdors de serveis per a les persones amb discapacitat, sosté que "la Comissió Europea ha d'incloure garanties per a la inversió pública en l'àrea d'infraestructura social de qualitat en les recomanacions relacionades amb la consolidació fiscal. Això garantiria que la Comissió Europea contribuís positivament a la transició a l'atenció basada en la comunitat, alhora que roman dins de les competències dels seus acords fiscals ".

L'EEG demana a la Unió Europea que s'ha continuar la lluita contra la segregació de les institucions i per la creació de comunitats inclusives en totes les seves polítiques i activitats, fins i tot més enllà de l'ús dels European Structural and Investment Funds.

Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb Inclusion Europe
Secretaria en secretariat@inclusion-europe.org o Thomas Bignal, Oficial de Polítiques EASPD a thomas.bignal@easpd.eu

Documents pertinents:






NOTA DELS AUTORS:
El grup d'experts europeus (EEG) en la transició d'Institucional de la comunitat basada en Cura consta de les següents organitzacions: COFACE (Confederació d'Organitzacions Familiars de la UE), EASPD (Associació Europea de Proveïdors de Serveis per a les Persones amb Discapacitat) , EDF (Fòrum Europeu de la Discapacitat), ENIL / Eccl (Xarxa Europea de Vida Independent / Coalició Europea per a la Vida comunitària), ESN (European Social Network), Eurochild, FEANTSA (Federació Europea d'Organitzacions nacionals que treballen amb Persones sense Llar), Inclusion Europe, Lumos, Salut Mental a Europa, així com l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans - Oficina regional per a Europa i l'UNICEF.

font: 



diumenge, 10 d’abril del 2016

SOS a la Capacitat Intel·lectual vist per L'ALTAVEU

EL TIMOL és un projecte que té com a propòsit la inclusió a l’empresa ordinària de persones amb alguna discapacitat intel·lectual, mitjançant la metodologia de treball amb suport. I s’adreça a les persones aturades amb discapacitat intel·lectual dels municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Cubelles que vulguin treballar a l’empresa ordinària i considerin que necessiten un suport per fer-ho i a les empreses que vulguin apostar per un/a treballador/a capaç. D'això i molt més en parla Teresa García Marín amb la Bàrbara Scuderi a L'Altaveu...





dimecres, 16 de març del 2016

DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN



«Atenció Integral a les Persones amb Discapacitat Intel·lectual», 
a càrrec de la Sra. Teresa García Marín, Presidenta de l'Associació SOS a la Capacitat Intel·lectual i na Mayte Duarte, Humanista (GIRCHE-UOC-UB)

ATENCIÓ INTEGRAL A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

El projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual', dissenyat per Teresa García i Eugeni Caireta, advoca perquè l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual sigui pública, gratuïta i liderada per la Generalitat en les diferents etapes de la vida, amb una llei promulgada al Parlament.
També proposa allargar l'edat que els joves queden abocats a la vida laboral amb el disseny d'una formació postobligatòria que incideixi en les seves habilitats, i que els criteris per atendre cada persona siguin "resultat de tot l'expedient vital més que una valoració puntual d'un desconegut".

PER A UNA SOCIETAT INCLUSIVA GARANTIDA 
PER LA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA COM A DRET FONAMENTAL

En el moment en què el Parlament de Catalunya es posa a confeccionar una constitució per a la República de Catalunya. Des de SOS a la Capacitat Intel·lectual impulsem un article que garanteixi i blindi una societat inclusiva pel nostre país. Un article que impedeixi lleis que no respectin aquest principi, i que impulsi totes les iniciatives legislatives per tal que el nostre país tingui una legislació veritablement inclusiva, independentment dels governants i legisladors que tinguem en el futur. L'article que proposem diu:
 "La societat catalana es defineix com a una societat inclusiva i cap persona pot ser exclosa per motiu de la seva discapacitat. En aquest sentit, els poders públics vetllaran per eliminar totes les barreres, del tipus que sigui, que la dificultin" 

CULTURA I HUMANITATS AL SERVEI D’UNA SOCIETAT INCLUSIVA

Si la cultura és tota aquella informació que no es transmet genèticament i la intel·ligència és la capacitat d’adaptació al medi,  la societat inclusiva és composa dels membres més capacitats. La matèria de l'Univers està ordenada. La força de gravetat fa que la matèria s'agrupi formant estructures. Des de les més simples, com els estels o els sistemes solars, fins a les gegantines muralles de galàxies. No tots manifestem la mateixa capacitat, però tots som part dels esclats de genialitat.
            
Per que tots hem de ser ciutadans de ple dret i nosaltres hem d’assolir la fita de deixar de ser i considerar a l’altri com a un recurs humà. I ens caldrà fer-ho tots junts per mantenir què el que realment som, humans amb recursos. La capacitació o discapacitació és als ulls del que qualifica. I ens cal una educació plena de tots per a tots amb propostes fermes i tangibles. Calen estudis i programes pilot de l’impacte del projecte 'Atenció integral a les persones amb discapacitat intel·lectual'.


ORGANITZADA PER
 l'Associació per la Síndrome de Down d'Andorra-ASDA
Marta Pérez Carabias
Presidenta de l'Associació per la
Síndrome de Down a Andorra
ASDA


Lloc: Sala Àgora al Carrer Prat de la Creu 70, 
al costat del Servei de Circulació d'Andorra la Vella
Horari: Dia 17 de març  a les 19:00 hores.


Agraïm la seva atenció i esperant la seva assistència, 
aprofitem l'avinentesa per saludar-los cordialment.


SOS a la Capacitat intel·lectual
entitat sense ànim de lucre amb NIF G66692153
Twitter: @SOSci2016  - #SOSci2016


dilluns, 29 de febrer del 2016

AMB RÀDIO MARICEL


Neix una associació destinada a garantir sortides laborals per a persones amb discapacitats intel·lectuals. 12:42, DILLUNS, 29 FEBRER 2016
Amb l’objectiu de combatre els obstacles que tenen les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’aconseguir feina després del seu període de formació acadèmica, ha nascut l’associació “SOS a la capacitat intel·lectual”. La seva impulsora, Teresa Garcia, al costat de Mònica Vázquez i Mayte Duarte, ens comenten les vivències que les han mogut a posar en marxa aquesta iniciativa.