DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Definició: discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza pel fet de tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb malaltia mental.

L’AAIDD (Associació Americana per a la Discapacitat Intel·lectual i les Discapacitats del Desenvolupament), referent en aquest camp des de mitjans de segle XIX, en la darrera definició de 2009 considera que “la discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en les capacitats adaptatives conceptuals, socials i d’adaptació pràctica. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys” (AAIDD, 2010).

El discapacitat intel·lectual no és tan sols el nivell intel·lectual, ni les habilitats d'adaptació; són ambdues coses, iniciades en el transcurs del desenvolupament que, en l'entorn físic, social i cultural on viu aquesta persona, suposen una limitació important del seu funcionament. Així doncs, la discapacitat és una expressió de les limitacions en el funcionament individual dins un context social i que representa una desavantatge substancial per la persona” (AAMR, 2002, 15).

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més aprendre habilitats socials i intel·lectuals per actuar en diferents situacions.  I és en entorns inclusius on poden desenvolupar moltes més habilitats.

Per tant, depèn tant de la pròpia persona com de les barreres o obstacles que té al voltant. Si aconseguim un entorn més fàcil i accessible, les persones amb discapacitat intel·lectual tindran menys dificultats, i per això, la seva discapacitat no tant sols semblarà menor, farà factible certs graus d’autonomia i autogestió.

A les persones amb discapacitat intel·lectual els costa més que als altres aprendre, comprendre i comunicar-se.

La discapacitat intel·lectual generalment és permanent, és a dir, per a tota la vida, i té un impacte important en la vida de la persona i de la seva família.

És important assenyalar que:

• La discapacitat intel·lectual no és una malaltia mental.

• Les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadans i ciutadanes com la resta.

• Cadascuna d'aquestes persones tenen capacitats, gustos, somnis i necessitats particulars. Com qualsevol de nosaltres.

• Totes les persones amb discapacitat intel·lectual tenen possibilitat de progressar si li donem els suports adequats.

Hi ha molts tipus i causes diferents de discapacitat intel·lectual. Alguns s'originen abans que un nadó neixi, altres durant el part i altres a causa d'una malaltia greu en la infància. 

Fonts:

http://benestar.gencat.cat/
http://comitebioetica.cat
http://www.dincat.cat/ca
http://www.plenainclusion.org/
http://sid.usal.es/